CINEMA

Les vinyetes d’humor de Paco Roca arriben al cinema

Carlos Fernández de Vigo dirigeix la comèdia animada ‘Memòries d’un home en pijama’

El dia que Paco Roca va abandonar la publicitat per dedicar-se en exclusiva al còmic també va fer realitat un vell somni infantil: treballar a casa i així poder anar en pijama tot el dia. Després de guanyar el Premio Nacional amb el drama Arrugues, el dibuixant valencià va canviar el 2010 de registre en una sèrie d’historietes publicades primer al diari Las Provincias i després a El País que divendres arriba al cinema convertida en una comèdia romàntica d’animació: Memòries d’un home en pijama. Amb debut de Carlos Fernández de Vigo en la direcció, té com a protagonista un dibuixant neuròtic i sense aptituds socials que publica tires autobiogràfiques sobre les nits de gintònics i rotllos de bar de la seva colla d’amics, un estil de vida que s’acaba quan comença a sortir amb una noia. “La pel·lícula vol ser una radiografia dels nens de més de 40 anys que hi ha avui dia, posar-los davant d’un mirall i criticar-los a través de la paròdia”, comenta Fernández de Vigo. Aquestes intencions, però, no sempre s’intueixen en el retrat amable que fa de la misogínia i el narcisisme masculí. “El film no vol ser còmplice dels personatges, però sí mirar-se’ls amb tendresa”, admet.

El lector de les historietes originals hi reconeixerà alguns tics del personatge i un parell de reflexions sobre la parella, però poca cosa més: el tronc argumental (la trama romàntica), de fet, no existia al còmic. Roca, que havia de codirigir amb Fernández de Vigo, ha acabat figurant només com un dels tres guionistes, i s’ha desmarcat del projecte. “El problema va ser que el Paco és un autor de molt èxit, amb molts compromisos i viatges -explica el director-. Però dirigir un projecte així és una feina de 24 hores al dia i set dies a la setmana, era impossible de compatibilitzar i ell mateix se’n va adonar. Ara, la pel·lícula és Paco Roca total, l’equip ha lluitat molt per preservar la personalitat de l’obra”.

Raúl Arévalo, “pacorroquitzat”

Per donar vida al protagonista, Memòries d’un home en pijama compta amb un dels homes de moda del cinema espanyol, Raúl Arévalo, que no només posa la veu al personatge sinó que l’encarna en un parell d’escenes d’imatge real que obren i tanquen la pel·lícula. “Va ser una idea dels productors per aprofitar la semblança física que hi ha entre el Raúl i el dibuix original”, explica Fernández de Vigo, que reconeix que de bon principi van pensar a “ raularevalitzar ” el disseny del protagonista per “accentuar-ne la semblança”, però que van acabar “pacorroquitzant ” l’aspecte de l’actor.

L’altre nom conegut del film és dels autors de la banda sonora, Love of Lesbian. El grup aporta dues composicions inèdites -una d’elles, El astronauta que vio a Elvis, ja s’acosta al milió de visionats a YouTube- i un seguit de temes de la seva discografia que han sigut seleccionats “per la seva connexió amb l’arc dramàtic de la pel·lícula”. A més, Dani Ferrer, teclista de la banda, firma la música instrumental que sona al film. “Love of Lesbian són la banda sonora de la generació que està al voltant dels 35 i 40 anys, que també és el públic a qui va dirigida la pel·lícula”, justifica Fernández de Vigo. El cineasta gallec, que també ha dirigit videojocs indies com My fireplace i Zombeer , ja està preparant dos projectes nous: un film de terror en imatge real i un projecte d’animació més familiar. “Tots dos estaran molt relacionats amb el món dels videojocs”, avança.

EDICIÓ PAPER 19/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF