Videoclips Talent... i molt poca pasta!

BarcelonaReunim quatre dels protagonistes del reportatge -Ricardo Salas, Sergi Pérez, Oriol Villar i Pol Aregall- a la botiga de col·leccionisme CinemaScope, al Torrent de l'Olla gracienc. El cinquè realitzador, Guillem Lafoz, està treballant a Los Angeles. "En un moment com l'actual, el primer que fan les discogràfiques és advertir molt bé del baix o escàs pressupost que tenen per als videoclips, però segueixen exigint els mateixos resultats. Fins i tot, millors que quan es rodaven amb pressupostos normals. Jo he arribat a fer algun videoclip amb 800 euros", explica Ricardo Salas, l'autor del clip de Semblava mentida , de Pastora: "He ofert casa meva perquè hi dormi una banda durant el rodatge i així minimitzar les despeses". De la mateixa opinió, Guillem Lafoz diu, des de Los Angeles: "Artistes i directors ens hem hagut d'acostumar a treballar amb pocs recursos". Lafoz, que firma el videoclip de Fotos de calaix , de Nyandú, afegeix que, als Estats Units, "hi ha moltes més oportunitats de feina per al nostre sector".

Un altre entrebanc: un cop fetes, on es poden veure aquestes peces? "A les teles no hi ha finestres per als clips. Enyoro el programa Sputnik , de TVC, i la cadena MTV dels anys 90, en què podia passar-me hores mirant clips. YouTube, Vimeo i alguns blogs especialitzats en serien els substituts, però tenen problemes de qualitat a l'hora de mostrar l'obra. Ens hem acostumat a conviure amb el píxel i la baixa resolució", opina Sergi Pérez, que ha fet el videoclip de Teresa Rampell , de Manel, i acaba de rodar la seva primera pel·lícula, Els morts . "Les teles no tenen cap mena d'obligació respecte a la música", apunta Oriol Villar, que ha posat imatges a Monsieur Cousteau , d'Els Amics de les Arts. Pol Aregall, director de Vull estar amb tu , d'Els Catarres, assegura que "ara el primer que has d'aconseguir és el suport de les xarxes socials. Després s'hi apunten les teles". Aregall ja duu a les seves espatlles un parell de llargs: Amanecidos i Las aventuras de Lily Ojos de Gato .

I com defineixen els videoclips? "Són un gènere per si mateixos, i un art com el cinema. Són com un curt, encara que molts cops tenen aspecte d'espot", suggereix Salas, mentre que Villar creu que el llenguatge és diferent del de les pel·lícules o els anuncis: "Però sí que és veritat que, al final, del que es tracta és de captar l'atenció del públic explicant una història". Tots cinc estan d'acord que a Catalunya i a la resta de l'Estat es fan videoclips amb la mateixa qualitat artística que a la resta del món. "La prova és que es comencen a veure clips de grups estrangers fets aquí", afirma Lafoz. Una de les productores més ben situades és la barcelonina Canada. Aregall assegura: "Aquí podem rodar clips de tots els estils. Tenim inventiva i originalitat. El que no tenim són... diners". Oriol Villar és més crític: "A fora es fan moltíssimes coses que estan bé, però també moltíssima porqueria. És absurd comparar-se". Villar té una altra visió sobre el tema qualitat-preu: "Tots ens queixem que se'ns demani que fem treballs bons, bonics i barats, però ¿t'imagines que ens demanessin una cosa dolenta, lletja i cara? Que absurd, no? Doncs això, lamentablement, és el que passa sovint en els videoclips i en altres coses".