Valldemossa acull la pintura més musical de Josep Guinovart

L’any Guinovart també ha arribat a Mallorca. Amb la inauguració, el passat dijous dia 3 a la sala Capitular de la Cartoixa de Valldemossa, de l’exposició Josep Guinovart. Variacions Chopin, que s’emmarca dins la programació del Festival Chopin 2018, s’ha aconseguit que la celebració de la figura i l’obra de l’artista català també desembarqui a terres mallorquines. No podia ser d’una altra manera, tenint en compte l’estreta relació personal i creativa que el pintor, dibuixant, cartellista i gravador va mantenir amb l’illa tot al llarg de la seva vida. Guinovart no tan sols es considerava un enamorat de “la llum i la bellesa de Mallorca” sinó que, a més, va tenir-hi grans amics i va exposar-hi en nombroses ocasions en centres com la Sala Pelaires, el Casal Solleric, el Centre de Cultura de Sa Nostra i les Voltes, entre d’altres. A més, tant el museu Es Baluard com la Fundació Juan March posseeixen important obra seva als seus fons.

La vinculació de Guinovart amb Valldemossa i el Festival Chopin va ser d’una especial intensitat. Al mateix lloc on ara hi ha Josep Guinovart. Variacions Chopin, Guinovart ja hi va exposar en vida en nombroses ocasions. Rosa Capllonch, que és la presidenta de l’Associació Festivals Chopin, recorda que l’artista ja “va implicar-se en el festival des que el vàrem reprendre l’any 1981”. Capllonch parla de represa perquè la primera etapa del festival va fer-se entre el 1931 i el 1936.

Guinovart era un apassionat de la música, en especial del jazz, el flamenc i la música clàssica. L’escriptor Biel Mesquida, amic personal de l’artista, diu que “en Guino era molt musiquer. Quan estava amb els amics de confiança -continua-, es posava a fer jam sessions imitant amb la boca els sons de tots els instruments”. L’artista va treballar sovint sota l’influx de la música dels compositors que més admirava. Entre les seves obres plàstiques d’inspiració musical destaquen les que va fer a partir de peces de Carles Santos i, sobretot, les sèries que va crear pintant sobre facsímils de partitures dels Preludis de Frederic Chopin, algunes de les quals poden veure’s a la mostra. Mesquida apunta que en aquestes obres en particular s’hi veu “un gest de llibertat creativa absolut: hi ha llibertat en l’ús de materials, en la representació de les formes, en les mescles...”. Capllonch recorda una frase que va sentir-li dir a Guinovart més d’una vegada: “Chopin és modern -deia-. Chopin és la modernitat”.

Un gran de l’art català modern

Un artista tan prolífic i polivalent com Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007), que al llarg dels seus més de seixanta anys de trajectòria va treballar amb tants materials i amb tants formats, va tocar tants gèneres i va abordar tants temes, dona molt de joc en termes expositius. La celebració de l’any Guinovart permet constatar-ho. En total, entre el desembre del 2017, quan es va donar el tret de sortida a la commemoració amb una mostra de cartells a L’Harmonia de l’Hospitalet, i el primer semestre del 2019, quan es culminaran els actes amb una retrospectiva a la Fundació Vila-Casas de Barcelona, s’hauran muntat 19 exposicions de l’artista. La del Festival Chopin és una de les tres que tractaran de la relació de Guinovart amb la música.

Nat a Barcelona l’any 1927, l’esdeveniment crucial de la infantesa de Guinovart va ser quan amb nou anys va traslladar-se amb la família a Agramunt, el poble natal de la seva mare, per fugir dels bombardejos amb què l’aviació franquista castigava Barcelona. A Agramunt s’amagaren en un bosc, sovint dormint al ras i envoltats d’animals. Varen ser uns temps de penúria i de terror, però també de descoberta i de meravella, perquè va ser aleshores quan el futur artista va entrar en contacte amb la naturalesa i va sentir les potències tel·lúriques de la terra, importants per al seu art.

Membre d’una família de pintors de parets, va iniciar-se en l’ofici a quinze anys. El poc temps que va treballar com a pintor de parets va tenir una influència determinant en la relació de Guinovart amb la pintura, ja que va familiaritzar-se amb els materials, les eines, els pigments i els colors. Significativament, en l’obra artística de maduresa no són infreqüents les referències a l’ofici familiar, per exemple quan introdueix escales (l’objecte físic) a les seves pintures-instal·lacions o quan pinta representacions de brotxes grosses.

Renovadors

Juntament amb Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Modest Cuixart, Joan Ponç i altres, Guinovart va formar part de la generació d’artistes catalans que es proposaren renovar la plàstica del país entroncant-la amb les avantguardes internacionals sense girar l’esquena a la tradició. Entre les influències del jove Guinovart, destaquen Nonell, Gimeno i Mir, a més de la tradició romànica catalana. Amb els anys, aquesta galàxia d’influències primerenques es veuria ampliada, matisada i enriquida per la incorporació de les ensenyances dels mestres de l’art modern (Picasso, Miró, Klee, Mondrian...), per l’abstracció informalista, per la concepció de l’art com a eina de protesta politicosocial, i, també, per l’ús de tota mena d’utensilis i materials antipictòrics, com ara els bufadors amb què cremava la superfície de les obres i tots els objectes que va incorporar a les seves pintures per donar-los una entitat tridimensional, quasi escultòrica.

L’exposició Josep Guinovart. Variacions sobre Chopin, que es podrà veure a la sala Capitular de la Cartoixa de Valldemossa fins al 26 d’agost, consta d’una quarantena d’obres. Hi predominen les pintures i els collages, però també hi ha diverses escultures, la majoria de les quals representen guitarres i xiprers, un arbre que li encantava i que apareix en diverses obres.

L’artista Pep Maür-Serra, amic de l’artista i comissari de la mostra juntament amb la també artista Lourdes Sampol, apunta que dos dels aspectes característics de l’art de Guinovart són “la força plàstica de la seva pintura i, també, la manera com fa servir uns materials que ja han estat usats per donar-los una nova vida”.

L’exposició és plena d’exemples del que assenyala Maür-Serra: hi ha obres fetes a partir de facsímils de partitures de Frédéric Chopin sobre les quals l’artista va pintar, hi ha escultures fetes amb capses de cartró, hi ha cartells d’edicions anteriors del festival absolutament repintades...

Al cor de l’exposició, hi batega la fascinació de l’artista per les figures de Frédéric Chopin i George Sand, tal com deixa clar una de les obres més poderoses de l’exposició. Titulada ‘Lluna a Valldemossa’, es tracta d’un retrat doble del reconegut músic i l’escriptora, abraçats tocant el piano sota una lluna suggerent. És un dels punts àlgids de la que serà una de les exposicions de l’estiu mallorquí.

El Festival Chopin madura en la

38a edició

La tradició del Festival Chopin de piano s’inicià a la Cartoixa el 1930 quan el compositor mallorquí Joan Maria Thomàs el creà amb la col·laboració del matrimoni Boutroux-Ferrà, que li oferí l’ús de la cel·la número 2 de la Cartoixa de Valldemossa com a seu del certamen.

Tal com es coneix actualment, però, fou el 1981 quan un grup de persones procedents de la cultura, la literatura, la música, el teatre i el dret s’associaren amb la finalitat de donar nova vida al Festival Chopin. Ara ja en fa 38 anys.

L’edició d’enguany del Festival Chopin comença demà i continua cada diumenge d’aquest mes fins a arribar al dia 26.

El primer concert l’inicia el pianista txec Marek Kozák. Dia 12 serà el torn del francès d’origen italià Bruno Rigutto. El diumenge 19 Marianna Prjevalskaya protagonitzarà el recital i, finalment, dia 26 el violoncel·lista Guillermo Pastrana i el pianista Marc Heredia faran el cocert de clausura.