Tony Cokes fa ballar el Macba amb els seus vídeos dissidents

BarcelonaA Europa Aretha Franklin és reconeguda sobretot com una gran cantant, mentre que als Estats Units també és considerada una activista en la lluita pels drets dels negres. La crida a la llibertat i al respecte de temes com Think i Respect sonen allà amb més calat que aquí. Per això no és estrany que la seva veu soni dins les sales del Macba, en una de les obres més recents de l'artista afroamericà Tony Cokes, a qui el museu dedica la primera gran exposició a l'Estat. "Tony Cokes diu que amb les seves idees es pot ballar", afirma Anna Cerdà Callís, conservadora del museu i comissària de la mostra. Tony Cokes és conegut pels seus característics curtmetratges en vídeo consistents en un text, ben sovint fet de citacions dels autors més diversos, damunt un fons de color. Com el text, els temes que sonen també tenen una càrrega ideològica.

La música de les peces de Cokes "té un component afectiu i emocional molt gran, de manera que, si bé la fa servir per despertar el visitant, també vol generar amb ella una sensació de plaer", com diu la comissària. Val la pena portar auriculars propis i descarregar els textos de les peces en català per endinsar-se en les obres, que aborden temàtiques racials i d'altres són crítiques amb el capitalisme, l'abús de les imatges i la manipulació. Precisament deixa a la vista les costures dels seus vídeos perquè el públic "reflexioni si tot el que consumeix habitualment no té una construcció, encara que ens vingui donat i sigui la veritat", explica Cerdà. "L'essència de la seva obra sempre ha sigut la mateixa, però ha anat destil·lant la forma", subratlla, i des de finals dels anys 80 ha anat depurant la forma dels seus videoassajos.

"Tony Cokes no s'ha deixat absorbir –explica– i es mou entre la seducció i la mercantilització de les imatges". Entre les històries de les peces criden l'atenció dues de la sèrie Evil exposades a la planta baixa del museu: en una critica com George W. Bush va activar o no, segons la seva conveniència política, els diferents graus de l'alarma antiterrorista que va crear després dels atemptats de l'11-S i que va codificar amb els colors groc, taronja i vermell. A l'altra fa seva una denúncia de l'escriptor i professor Moustafa Bayoumi de com la música a un volum molt alt es va convertir en una arma de tortura durant la guerra de l'Iraq. "La música disco no ha mort, se n'ha anat a la guerra", es pot llegir en aquest treball.

Tony Cokes exerceix de professor en paral·lel a la seva tasca artística i ha influït diverses generacions de creadors. De fet, es considera més un editor que no un artista en el sentit tradicional del terme, i vol que el públic s'impliqui en les seves obres. Un altre músic famós que apareix a la seva obra és David Bowie, a través de temes com Young Americans –en un treball que es pot veure des del carrer Montalegre–, i també ha fet servir declaracions del raper Kanye West.