El 'thriller' esbojarrat 'La viuda' i quatre crítiques més per triar pel·lícula aquest cap de setmana

Del superheroi inquietant d''El hijo' a la llegenda del country de 'Blaze'

'El hijo'

Els superherois també poden fer por

Els superherois dominen la taquilla i s’han convertit en els mites més potents de la cultura popular. Ara bé, deixant de banda estratègies industrials i de màrqueting trencadores i la revolució narrativa de l’univers expandit dels còmics aplicada al cinema –fites que s’han de valorar–, el grapat de títols que estan fent possible aquest fenomen segueixen uns patrons bastant tancats, en què els experiments i les sorpreses gairebé no hi tenen cabuda. Les propostes que han utilitzat un model diferent es poden comptar amb els dits d’una mà i no els faríem servir tots. 'El hijo' és una d’aquestes excepcions, i s’inscriu amb lletres d’or dins de les rareses del gènere. Continuar llegint

'Blaze'

La celebració d'una llegenda del country a càrrec d'Ethan Hawke

En el seu quart llargmetratge com a director, Ethan Hawke rescata i celebra la figura de Blaze Foley (a qui encarna el també músic Ben Dickey), un obscur cantant de country que tanmateix ha generat cert culte entre aficionats i músics d'aquest gènere, entre ells el molt més famós Townes Van Zandt, que li va dedicar el tema 'Blaze's blues'. Foley reuneix alguns dels trets característics dels artistes maleïts, des del talent que no arriba a ser prou reconegut per garantir-li una carrera professional fins a certa pulsió autodestructiva. Continuar llegint

'La viuda'

Isabelle Huppert, la 'femme fatale' d'un 'thriller' esbojarrat

En una escena crucial de 'La viuda', la Greta –una solitària viuda novaiorquesa interpretada per Isabelle Huppert– li explica a la seva nova confident, la jove Frances –Chloë Grace Moretz, marcada en la ficció per la mort de la mare–, una teoria personal sobre l’experiència de la pèrdua d’un ésser estimat: “Un somni d’amor... és tot el que ens deixen... Un somni, un record”. La noció del relat oníric, amb la seva capacitat per generar miratges i transcendir els límits de la raó, marca profundament aquest 'thriller' psicològic que ofereix, sense por del ridícul, una desfilada grotesca d’obsessions macabres. Un festival maquiavèl·lic que capitaneja una Isabelle Huppert convertida en mestra de l’assetjament. Fent gala del seu coratge habitual, la francesa accepta jugar, en clau passiva-agressiva, amb la seva cara més gèlida i impertorbable. Continua llegint

'Aladdin'

Un geni musical desaprofitat per Guy Ritchie

És 'Aladdin' el treball més gamberro, per avorrit, que ha signat Guy Ritchie? Un autosabotatge? Quan el 1992 va estrenar-se 'Aladdin', de Ron Clements i John Musker, Disney estava en un gran moment, capitalitzant el gir Broadway que va arrencar amb 'La sireneta' (1989), i aquella pel·lícula va suposar una fita postmoderna perquè va saber transformar la lectura orientalista de 'Les mil i una nits' en un llargmetratge 'camp' encisador, gràcies a un bon treball tècnic i al carisma hiperactiu de Robin Williams, el geni blau. Ara, 25 anys més tard, Disney pretén replicar l’èxit amb un 'remake' amb actors reals i fons digitals hiperreals que copia el catàleg iconogràfic del film original, actualitza personatges seguint el guió de la sensibilitat actual identitària i... poc més. Continua llegint

'Outrage'

El retorn crepuscular de Beat Takeshi

'Takeshis' (2005), reflexió autoreferencial en què l'estrella mediàtica Beat Takeshi es trobava el seu doble, un taciturn aspirant a actor anomenat Kitano, s'iniciava amb una de les explosions de violència característiques de l'obra del director de 'Hana-bi' (1997). Aviat descobríem que el tiroteig, en el qual Beat fulminava, ell solet, desenes de 'yakuzes', era només una ficció, emesa a través d'una televisió. "Aquests no són 'yakuzes' de veritat –afirmava un personatge–, només és una pel·lícula". Continua llegint

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF