El Teatre de Barra tanca un cicle

PalmaEl Mar i Terra de Santa Catalina va viure ahir la gala d’un Teatre de Barra especial; una edició (’El millor de cada casa’) que tanca un cicle. I és que Òrbita Produccions ha ajuntat tots els autors guanyadors de les edicions anteriors, que presentava sis peces inèdites -s’han representat al barri de Canamunt durant les darreres cinc setmanes- i vinculades d’alguna manera als texts premiats.

En el capítol de reconeixements, Parells o senars, una comèdia sobre la relació entre dos fetitxistes sense remei escrita per Carme Planells, dirigida per Bernat Molina i interpretada per Héctor Seoane i Tomeu Blanch va ser les més bé valorada pel públic que va votar cada dijous. El premi a la millor actriu va recaure en Maria Rosselló, protagonista de El Cap de (la) poma i el de millor actor va ser per Blanch.

Les peces

La resta de peces d’aquesta edició ‘de luxe’, que també es varen poder veure a la gala del Mar i Terra han estat El cap de (la) poma -una comèdia boja sobre aventures esporàdiques i (no del tot) satisfactòries-, escrita per Xisco Rosselló i dirigida per Pere Pau Sancho; amb l’esmentada Maria Rosselló i Frederic Bibiloni. 40 nits tropicals, l´únic drama, escrita per Rafel Gallego (guanyador de tres edicions del concurs), amb Joan M. Albinyana a la direcció i amb Marga López i Alexandra Palomo donant vida a dues dones entre l’amor i l’odi, amb un passat en comú i una carrera brillant. McKenzie, escrita per Mar Oliver i Rodo Gener, dirigida per aquest i per Salva Oliva i interpretada també per Gener i per Àlex Tejedor (tot i que Oliva també va actuar el darrer dijous de funcions i a la gala d’ahir. Una comèdia hilarant sobre conjectures i perquisicions. Teatre de Barra, una comèdia-homenatge a aquest format, escrita i dirigida per David Mataró i interpretada per Aina Cortés i Toni de los Ángeles, que ja ho varen brodar a Llengua amb Tàperes. L’home que va perdre el món, precuela de Herois, la peça guanyadora de la darrera edició. Escrita per Josep Mercadal i interpretada per ell mateix i Xavi Núñez, amb i Sergi Baos a la direcció. Una reflexió tragicòmica sobre la música, la lleialtat, el preu de l’èxit i el valor de l’amistat.