ART CONTEMPORANI
Cultura 16/11/2018

La subjectivitat de l’art contestatari dels anys 70

Una retrospectiva del Grup Criada 74 s’exposa a la capella de la Misericòrdia

Magda Albis
5 min
La subjectivitat de l’art contestatari dels anys 70

Palma“Estàvem contra el sistema, contra la manera de fer les coses, tant culturalment com política, però no érem partidaris de cap grup específic. Ho fèiem perquè crèiem que ho havíem de fer”, afirma Vicenç Torres. “Era una crítica contra el sistema en general”, afegeix Ángel Muerza. Ambdós són testimonis vius d’un grup de guerrilla artística que operà a Mallorca entre els anys 1974 i 1978, el Criada 74.

La història es remunta a unes tertúlies organitzades al bar Moderno entre un grup d’amics i coneguts del sector de la cultura. Aquestes trobades i un horitzó de canvi i de transformació política esdevenen el moviment Criada.

“Miquel Àngel Femenias i jo anàrem al quiosc i, seguint la idea dadaista de triar la primera figura que ens cridàs l’atenció, obrírem una revista a l’atzar i ens va sortir la foto d’una criada”, comenta Torres.

De moviment a grup

D’aquesta manera, es forma el moviment Criada, en el qual partiparen una cinquantena d’artistes de diverses disciplines. El punt de mira el posaren en els certàmens d’arts plàstiques, que “promovien un tipus d’art que garantia un statu quo, una tranquil·litat i uns valors”, afirma Muerza. “Paisatge mallorquí. Tota la resta no s’acceptava”, aclareix Torres.

Per això, creen la pintura d’una criada multicolor i els 50 membres del moviment la intervenen de diferents maneres. “Hi havia un amanerament en les formes pel qual s’explotava el mateix quadre. Un artista descobria una fórmula i la repetia fins a la mort. I per això Criada, fent una mica de mirall davant aquesta situació”, expliquen. “Aquestes criades es presenten a tots els certàmens de les Illes, fins i tot al Ciutat de Palma”, comenten. “Hi dúiem l’obra, t’estenien un rebut i poca estona després et cridaven per dir que les podíem anar a cercar, que havien estat rebutjades”. Aquestes criades s’exposen a la llibreria Tous l’any 74 i arriba una proposta de la Sala Pelaires per exposar-hi les criades i, amb ella, la primera ruptura. “N’hi havia que volien acceptar i d’altres que no i es va armar un conflicte”. D’aquí sorgeix la formació del Grup Criada, compost per cinc persones: Miquel Àngel Femenias, Carmen Roig, Pep Canyelles, Vicenç Torres i Ángel Muerza. “Amb alguns de més compromesos que altres”, puntualitza Muerza.

Policies i Bao Dais

Amb el grup format, es concerta una exposició a Alcúdia amb el concepte de traspassar una situació política i social de tensió a un lloc en el qual no hi existia i d’aquesta manera crear-la. Per això produeixen 100 figures serigrafiades de policies i de Bao Dai, el darrer emperador del Vietnam, i les col·loquen arreu del municipi. Les figures envaeixen el poble, carrers sense sortida, tanquen vies i es posen en balcons. “Era com una presa policial del poble”, comenta Torres. L’acció, però, dura només un parell d’hores. “Encara muntàvem i a la vegada la Guàrdia Civil les anava llevant”, diu Muerza, qui relata: “Em citen a l’Ajuntament i em trob tots els companys pàl·lids, amb el comandant de la Guàrdia Civil, un expert en art també de la Guàrdia Civil que havia vingut d’Inca i el batle. En diumenge!”. Torres recorda que no sabien què fer amb ells i que els interrogaren sobre les figures i la seva intenció. La subjectivitat, però, els va salvar. El grup jugà amb les percepcions i el context en cada una de les seves propostes. “Preníem elements de la realitat quotidiana que, juntament amb la simbologia i la imatgeria col·lectiva, creen una interpretació a l’espectador”. L’emperador representava l’estament polític amb els símbols com el bigot estret “d’estètica feixista i la corbata amb els colors de Força Nova, però que podia ser del Barça”, comenten. “No hi havia elements objectius per encausar-nos. Havíem creat una distorsió”, recorden. No varen utilitzar mai banderes o símbols. “Tot i la nostra militància política radical, no vàrem ser mai un grup pamfletari”, afirmen.

Això no obstant, els varen detenir unes quantes vegades i una de les conseqüències de l’acció d’Alcúdia fou una citació davant el Tribunal d’Ordre Públic. Un cop més, les autoritats no varen trobar motius per processar-los, ja que tot el seu discurs es basava en la subjectivitat i la interpretació del públic.

El Col·legi d’Arquitectes

Arran de la repercussió mediàtica i política del happening d’Alcúdia, el Col·legi d’Arquitectes va convidar el grup a dur a terme una exposició dins la seva seu. “Dins el Col·legi hi havia dretes, esquerres, progres i no progres, i la part de cultura la duia la part més progre. Sabien el que nosaltres presentàvem”, comenta Torres. La proposta fou recrear una comissaria de policia: un escriptori, dues cadires, un arxivador, el retrat de Franco i moltes llosques a terra. “L’oficina podria ser una estafeta de correus o una estació de tren o qualsevol cosa. Quin era l’únic signe de desestabilitat que hi havia intencionat? Una cadira tirada en terra. I a partir d’aquí, podies fer totes les deduccions que volguessis”, apunta Muerza. A més d’aquesta peça, presentaren una figura de neó que queia a terra. “El degà del Col·legi va interpretar que era una figura a qui pegaven un tir i que quan era a terra il·luminava el retrat del dictador, tot inculpant-lo”, expliquen. El degà exposà la seva percepció al governador i aquest manà tancar l’exposició, que durà dos dies.

En aquest punt, la repercusió de Criada havia traspassat les fronteres de l’illa, fins i tot havien duit algunes obres a la Galeria 4 Gats, sempre acompanyades d’un document explicatiu amb el perquè col·laboraven amb una galeria. “Una crítica radical al sistema com significava Criada no pot permetre el pas d’una incorporació activa al sistema sense una explicació”, aclareix Muerza.

Expo Caca

Aquesta actitud radical contra l’estructura del sector de les arts plàstiques continua amb una exposició a la Galeria Latina de Palma, que estava tancada. El grup lloga l’espai per un mes i hi du a terme el que anomenarien l’Expo Caca. Consistí a omplir l’espai amb mil merdes de cartró i un vàter damunt un altar. “Era més escatològic, vàrem posar bestioletes de plàstic, mosques, formigues... És una crítica a l’art”, comenta Muerza. “Tot és una merda”, afegeix Torres, i apunta que la mostra també tenia un caràcter subjectiu, ja que incloïa unes imatges religioses.

Ciutat de Palma i dissolució

Una de les darreres accions del grup fou una acció durant l’entrega dels premis Ciutat de Palma del 77. El grup s’hi presentà repartint bosses per vomitar, com les dels avions. “Va ser un happening senzill i innocent però carregat de significança”, recorda Muerza.

Amb una expectativa institucional nova deguda al context sociopolític del moment sorgiren les diferències irreconciliables. “Vaig tenir una baralla monumental amb Miquel Àngel Femenias”, recorda Ángel Muerza. “Ell ja vivia a Barcelona i ens va proposar un canvi de sistema pel qual cada un pogués exposar el que volgués sota el nom de Criada”, explica. Torres afegeix que “en aquell moment coincideix que Pep Canyelles i jo volíem fer coses pel nostre compte”. La tremenda discussió entre Muerza i Femenias, per la qual varen estar nou anys sense parlar, sumada a les ganes de fer una passa endavant d’altres membres i el canvi polític del moment foren el que provocaren la dissolució del grup, tot i que no s’ha fet mai oficial. “Cadascú va partir per la seva banda, però mai vàrem dir s’ha acabat el grup”.

La retrospectiva

Ara, 40 anys després, la Misericòrdia acull una mostra retrospectiva del grup. Comissariada per Maria José Corominas i Ana B. Cardellà, recull de manera cronològica les diferents intervencions que varen dur a terme. Es recrea una petita mostra de l’Expo Caca, la comissaria, i s’hi inclouen tres figures originals de l’acció d’Alcúdia. Documents, fotos i retalls de premsa de l’època completen la mostra, que Muerza qualifica de “contradicicció” pel fet de sotmetre’s al sistema de l’art. Tot i això, ambdós artistes destaquen la importància de donar a conèixer aquest bocí de la història de l’art.

stats