'El sótano de Ma', la venjança pertorbadora d’una Octavia Spencer en estat de gràcia

Direcció: Tate Taylor. Guió: Scotty Landes. 99 minuts. EUA. Amb Octavia Spencer, Diana Silvers i Juliette Lewis.

Les ferides emocionals i les humiliacions que es pateixen durant l’adolescència poden marcar tota una vida. I encara més si vius en una petita comunitat de la Nord-amèrica profunda, decadent i purament 'white trash', on tothom es coneix. 'El sótano de Ma' parla de tot això, però ho fa fugint del drama suat. És més, els tocs de comèdia negra i de terror presents a la pel·lícula converteixen el descens a la bogeria d’una auxiliar de veterinària de mitjana edat, l’oscaritzada Octavia Spencer, en una de les millors interpretacions de la seva carrera, en una festa macabra on els riures nerviosos i els cops d’efecte violents marquen el to de la història.

El film de Tate Taylor, director de 'Criades i senyores' que aquí es reserva un petit paper com a actor fent de cap de policia del poble, reescriu en clau costumista i realista clàssics del terror sobrenatural com 'Carrie' i 'Malson a Elm Street'. La versió adolescent del personatge de Spencer pateix una humiliació similar a la de la noia telecinètica imaginada per Stephen King i, seguint l’exemple de Freddy Krueger, farà servir els fills dels seus abusadors per portar a terme una venjança recargolada. 'El sótano de Ma' no inventa res, però els últims vint minuts dements, el retrat despietat que fa de la Nord-amèrica rural i l’empatia provocadora que demostra per la psicòpata protagonista, són encerts suficients per complir.