Conferències històriques i molt de teatre

Xerrada pacifista

Can Alcover Espai de Cultura (Palma) / 19 h

L'israelià Meir Margalit, regidor del partit Meretz a Jerusalem, és aquest divendres a Palma per parlar d''El paper del moviment pacifista israelià'. L'acte forma part de les tertúlies que organitza periòdicament l'Ateneu Pere Mascaró i en aquesta ocasió serà presentat pel professor i escriptor Miquel Àngel Llauger.

Fira Illescena

Diversos espais escènics de Palma

La proposta d'aquesta fira teatral per aquest divendres 26 és: a les 12 h al teatre Xesc Forteza, 'Tres voltes rebel'; a les 16 h al Mar i Terra, La Fornal hi du 'El gust és nostre'; a les 18 h a l'exterior del Xesc Forteza, el Circ Bover hi exhibeix el seu 'Circ transhumant'; a les 20 h al teatre Sans, Estudi Zero ofereix 'La cantant calba'; a les 20 h al Principal (sala Petita), 'Z y la habitación 113', de La Impaciència i Iguana Teatre; a les 22 h de nou al Xesc Forteza,

Teatritx i Pometes teatre hi porten 'Frashka'.

La repressió cultural durant la dictadura franquista

Seu de l'IME (Maó) / 20.15 h

Aquest divendres 26, la seu de l'Institut d'Estudis Menorquins (camí del Castell, 28) acull la conferència 'La repressió cultural a les Illes Balears durant el franquisme', a càrrec de Josep Massot i Muntaner, historiador i filòleg.

Festes de Sant Miquel a Sant Joan de Labritja

Plaça d'Espanya (Sant Joan de Labritja) / A partir de les 20 h

De les festes patronals de Sant Miquel destaquen, entre d'altres activitats, el pregó a càrrec de Juan Luis Cano (Gomaespuma) i música a partir de les 21.30 h a través del concert de The Frigolos. L'acte gros començarà a les 23h i durarà fins a les 4 de la matinada: amb la festa de 'La rebelión de los Trogloditas y los Pegamoides', que amb el DJ Javi Box faran un repàs dels grans èxits dels anys 70, 80 i 90.

'EMBUDO - S' de Rafa Forteza. Exposició

Louis 21 (Palma) / de 10.30 h a 14 h / Fins al 15 de novembre

Les obres de Rafa Forteza (Palma, 1955) ja fan part d'alguns dels museus internacionals més importants del món com el MoMA de Nova York, l'MNCARS de Madrid, el Centre Pompidou de París... I l'any que ve està previst que el Museu Es Baluard li dediqui una retrospectiva. De moment ara es poden veure els seus nous treballs a l'exposició 'EMBUDO-S' a la Louis 21 de Palma, en concret quatre quadres i dues escultures. La mostra estarà oberta al públic de dimarts a dissabtes.

'Eines i feines de camp'. Exposició

Convent de Sant Diego - Centre de Cultura d'Alaior (Menorca) / de 10 a 13.30 h i de 17.30 a 21 h / Fins al 30 de setembre

L'exposició 'Eines i feines de camp', organitzada per l'Ajuntament d'Alaior, presenta un recorregut per les feines i les eines del camp. Secularment, Menorca ha estat una terra de pagesos i hortolans. Algun historiador ha dit que tan bon punt remuntam dues o tres generacions (a vegades no tant), de seguida hi apareix el camperol. La pagesia i els sistemes d'explotació de la terra són a la base mateixa de la identitat social menorquina: en la llengua, els costums, la cultura popular, les arrels del model econòmic, els oficis, l'organització administrativa i municipal, la toponímia, etc. La Menorca profunda és rural; i amb la condició rural, tota la resta se'n desprèn. De tot plegat, l'exposició en vol ser mostra i elogi.

'Heinz Vontin. Fotografies'

Museu Puget (Eivissa) / Fins al 31 d'octubre

A mitjan 2005, i amb la finalitat de cercar il·lustracions per a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, l'administrativa que aleshores es trobava destinada a l'oficina, Chus Adamuz, va trobar a internet unes magnífiques fotografies de Sant Antoni de Portmany i de la ciutat d'Eivissa que semblaven dels anys cinquanta del segle passat. Eren d'un fins aleshores desconegut personatge alemany, Heinz Vontin, que viatjà a Eivissa l'estiu de 1955. Una de les característiques destacades del treball de Vontin és que ha volgut interpretar la vida del carrer i sempre les persones hi han tingut una gran importància. Aquesta valoració de les figures humanes passejant, de tertúlia, feinejant, al·lots jugant, esperant el correu, etc. va fer que cinquanta anys després s'intentàs identificar el major nombre possible d'aquells anònims eivissencs que eren els protagonistes de l'objectiu de Vontin.