Cultura 08/02/2022

Set motius per anar a veure 'Tanatologia' al teatre Principal de Palma

Temes de caire social, un equip artístic de categoria... aquestes són les claus de la nova producció del centre

4 min
Imatges d'un assaig de 'Tanatologia'.

PalmaTanatologia és la nova producció del teatre Principal de Palma. Escrita per Xavier Uriz i dirigida per Carlota Ferrer, s'estrenarà aquest divendres, 11 de febrer, i també es podrà veure els dies 12 i 13. Aquest muntatge teatral narra com en una societat més o menys pròxima els suïcidis se succeeixen fins a adquirir categoria de pandèmia. Per combatre-la, el Ministeri de Sanitat crea una divisió de psicotanatòlegs, experts a discriminar qui es pot suïcidar i qui no. I entorn d'això es crea tota una activitat i fins i tot una indústria mercantil: des de l'acompanyament als suïcides en les seves últimes hores fins a vídeos d'homenatge i cerimònies de comiat.

  1. Tracta temes de caràcter social. El suïdici i la mort són els dos grans temes que travessen el text de Xavier Uriz. De la mà d'aquests, però, també apareixen a escena la salut mental, els prejudicis, l'acceptació (o no) de la mort, la llibertat de decisió... En definitiva, un seguit de qüestions que posaran en tensió l'espectador. Durant la presentació de l’espectacle, la consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha destacat la valentia del Principal "per oferir una programació que posa en escena temes de caire social, en aquest cas el suïcidi i la salut mental, temes d'actualitat i també de futur dels quals s'ha de parlar".
  2. És dramatúrgia contemporània. Aquesta peça és una producció pròpia del Principal de Palma que dona continuïtat a l'aposta per noves veus illenques de la dramatúrgia contemporània. El director de l'espai, Josep R. Cerdà, ha comentat que fa uns anys era "ciència-ficció" veure l'estrena d’un dramaturg contemporani mallorquí, un fet que "ara és habitual al Principal de Palma". Cerdà ha incidit que un dels objectius d'un centre de producció públic ha de ser "posar dempeus els projectes de les noves veus de la dramatúrgia contemporània i si volem que el teatre arribi a nous públics ha de tractar temes d'actualitat presents en el debat quotidià”. L'autor, Xavier Uriz, encara no havia vist cap de les seves peces en gran format. El moment ha arribat, però, amb aquest text incòmode però "bell i poètic", segons Cerdà. En tot just any i mig, al Principal s'hi han estrenat Clitemnestra, la casa dels noms, de Colm Toibin, dirigida per Agustí Villaronga; Kelly, de Rafa Gallego, amb direcció de Sergi Belbel, i ara Tanatologia, de Xavier Uriz dirigida per Carlota Ferrer.
  3. Per Sebastià Pons, David Picazo i Raquel Klein. Els crèdits sempre són importants i, en aquesta peça, són, també, de categoria. Xavier Uriz ha dit, a la roda de premsa, que el seu text ha pres uns camins que ell no s'hauria imaginat mai. Això és gràcies a tot l'equip que hi fa feina. El dissenyador Sebastià Pons, que té una trajectòria de 35 anys dins el món de la moda i que va ser col·laborador d'Alexander McQueen, ha preparat un vestuari futurista de colors metal·litzats i amb talls clàssics. La coreògrafa eivissenca Raquel Klein, que ha rebut nombroses nominacions per la seva tasca en diferents títols, firma una coreografia que reclama, als intèrprets, actitud, entrega i concentració. David Picazo, que acumula uns quants premis Max per il·luminació, s'ha encarregat de crear l'ambient que hi haurà a l'escenari: "Un conjunt ambiental sense el qual no existiria aquesta peça", ha dit la directora, Carlota Ferrer.
  4. Per Carlota Ferrer. La directora parla amb entusiasme de la peça. Recorda que el text la va sorprendre molt. I descriu Tanatologia com "un viatge ple de poesia amb una escenografia que pot recordar els nínxols del cementeri però que, al llarg de l’obra, es converteixen en pulmons". Ferrer ha agraït nombroses vegades la "gran feina" que està fent tot l'equip, i afina que aquesta història planteja un conflicte entre la raó i les emocions.  
  5. Perquè també parla d'amor. Mort, suïcidi, salut mental, vincles familiars... i amor. Sí, l'amor és un dels grans temes que mouen el món, i també passa a les obres de teatre. Els engranatges del cor –parlant des d'una perspectiva poc sentimentalista– s'activen davant el perill, el comiat, els desenganys. La directora de Tanatologia reivindica que aquesta peça en parla, de l'amor. Des de la poesia, des de l'evidència de la necessitat del tacte –les abraçades, les carícies...–, des del respecte. Hi ha llum en el drama.
  6. És de rabiosa actualitat. Aquesta obra, que va ser escrita abans de la pandèmia de la covid-19, arriba precisament quan les últimes dades sobre el suïcidi a l'estat espanyol indiquen que els casos s'han multiplicat en dos anys, especialment entre joves i adolescents. La salut mental també està a l'ordre del dia i cada vegada se'n parla més. A més, la mort, l'experiència de la mort i la consciència de morir se'ns ha plantat ben davant amb la pandèmia: les xifres de morts han copat, durant molt de temps, els grans titulars dels mitjans. Parlar-ne no s'ha fet més fàcil, però sí més necessari.
  7. Per un elenc de luxe liderat per Caterina Alorda. Miquel Aguiló, Xavi Frau, Núria Sbert, Xisco Segura, Eli Tulián i Aina Zanoguera completen l'elenc d'aquesta peça. Un grup que combina la solidesa interpretativa que es deriva de la dilatada trajectòria de Caterina Alorda i Xisco Segura, i la frescor i espontaneïtat d'Aina Zanoguera i Eli Tulián (model, youtuber i Miss World España 2017).
stats