‘Tanatologia’: una obra per posar paraules al suïcidi i la mort

PalmaEn un futur pròxim, els suïcidis augmenten fins a adquirir categoria de pandèmia. Per combatre la situació, el govern crea la Divisió Nacional de Psicotanatòlegs, formada per un grup d’experts que tenen com a objectiu decidir qui es pot suïcidar i qui no. En aquesta societat no gaire llunyana, que algú pugui posar fi a la seva vida no es veu com una cosa negativa, és una decisió lliure. Algú s’ho imagina?

Qui segur que ho ha fet és el guionista i dramaturg Xavier Uriz, que també és professor de Filosofia i Psicologia. El que s’ha esmentat abans és la sinopsi de Tanatologia, la nova producció del teatre Principal de Palma, que s’estrenarà el divendres 11 de febrer (amb funcions també dissabte i diumenge, 12 i 13 de febrer). És una de les grans apostes d’enguany del teatre palmesà. Escrita entre el 2017 i el 2018, l’embrió del text s’ha d’anar a cercar en les converses sobre salut mental i trastorns que Uriz té amb els seus alumnes. “És un tema que sempre genera interès a les classes. Per alguna cosa em va impactar i vaig decidir investigar sobre el tema del suïcidi. Després de donar-hi voltes, vaig començar a fer feina amb el text”, explica.

Tanatologia, que va guanyar el X Premi Llorenç Moyà de teatre de Binissalem, és una obra sobre el suïcidi, la identitat i la memòria. Amb ella, Uriz convida l’espectador, “tot i que no sé si de manera còmoda”, a reflexionar sobre el doble tabú que envolta el fet que una persona es llevi la vida: el suïcidi i la mort. “El món que planteja l’obra m’espanta, però pens que podria ser versemblant. Tot és un espectacle frívol, qualsevol cosa es converteix en un nínxol de mercat. Tot el que és pensable és possible”, diu el dramaturg.

El “cor de la peça”, apunta l’autor, són les persones vives que han de passar pel dol d’un difunt que s’ha suïcidat. “S’hi tracta molt la culpa, totes les preguntes que suscita un fet com aquest. Hi ha espai per a la frivolitat, també, a l’escenari. Tot és com una gran paradoxa, amb moments esbojarrats i altres de més intensos”, indica.

Un equip “de luxe”

La directora és Carlota Ferrer (premi Max l’any 2015 a millor espectacle revelació per Los nadadores nocturnos), que s’ha inclinat per la combinació de diferents llenguatges escènics (teatre, dansa...). També forma part de l’equip el dissenyador Sebastià Pons, que enguany fa 50 anys i en celebra 35 en el món de la moda atrevint-se “amb aquesta aventura”, diu, “molt diferent d’altres projectes que hagi fet”. Raquel Klein, responsable de la coreografia, i David Picazo, que acumula diversos premis Max a la il·luminació, també formen part de l’equip artístic de Tanatologia. Miquel Aguiló, Caterina Alorda, Xavi Frau, Núria Sbert, Xisco Segura, Eli Tulián i Aina Zanoguera conformen l’elenc. La directora, Ferrer, celebra la bona feina que està fent aquest equip “de luxe” en els dies previs a l’estrena. 

A més, assegura que el text la va soprendre molt, “tant pel tema com per la forma”: “Té un pes existencialista molt important i és de rabiosa actualitat. Parla de la salut mental, de la decisió de morir, de la moral, dels algoritmes que decideixen pels humans... Al final, la història que presentam, més enllà dels grans conceptes, és un enfrontament entre les emocions i la raó”, diu Ferrer. 

La multidisciplinarietat que caracteritza la producció de la peça respon a una “estètica molt moderna i contemporània”, segons el director del Principal de Palma, Josep R. Cerdà. “És important que ho puguem veure al nostre teatre, perquè vol dir que no feim un teatre allunyat de les preocupacions actuals de la societat. Produir Tanatologia és la demostració que es pot fer teatre contemporani que s’entengui i sigui del gust dels espectadors actuals. Sempre repetesc que el teatre ha de ser un lloc on els espectadors hi vinguin a reflexionar sobre els temes que els preocupen”, manifesta Cerdà. En aquest cas, temes com la mort i el suïcidi són de rigorosa actualitat.

El segell de Sebastià Pons

Al dissenyador illenc Sebastià Pons, que treballà de la mà d’Alexander McQueen a les acaballes de la dècada dels 90, li varen demanar que pensàs en un concepte futurista no gaire llunyà, que no fos una paròdia. “Em varen comunicar l’univers i la psicologia de cada personatge per crear les identitats concretes. Amb les directrius que tenia, tot d’una vaig pensar en el moviment dels anys 60 Space Age del món de la moda [sorgit arran de la guerra espacial]”, explica. 

Ferro, colors metal·litzats, malles, elements que recorden la tecnologia, materials reciclats. Talls clàssics, que són els que han “calat” i continuen sent la primera opció per a molta gent. Pons ha treballat sobre aquestes idees i materials, i el que ha sortit és un vestuari amb una paleta dels següents colors: or, plata, coure, blanc, negre i nude.

“Estic content d’haver participat en aquesta aventura. Ha estat un repte. A més de l’univers conceptual del vestuari de cada personatge, les peces han de ser còmodes per poder actuar en directe. Tot ha d’estar pensat al mil·límetre”, explica. Enguany farà 50 anys; d’aquests, n’ha dedicat 35 a la moda: “Està bé entrar en aquesta edat fent una cosa nova”. 

Omplir els silencis

Tanatologia és una obra de teatre que es fa per fer preguntes amb l’ànim de parlar sobre el suïcidi i la mort. Omplir els silencis que envolten aquests dos temes, tractar-los, pensar-hi. Sense vergonya, sense prejudicis, sense culpa. “Em preocupa com reaccionarà la gent a l’obra, i què en pensarà, perquè pens que el temps de tothom és molt valuós. Si bé, quan escric, res en relació amb els temes de l’obra em neguiteja: escric per plaer”, apunta l’autor. Sobre escriure, també diu que ho fa “per entrar en dubtes”, mai per “confirmar alguna cosa”. Amb Tanatologia, Uriz i tot l’equip del Principal conviden el públic a rompre tabús i posar paraules a les pors i els dubtes. I a continuar dubtant.

L'ARA Balears us ofereix un sorteig d'entrades per a l'espectacle els dies 11, 12 i 13 de febrer al teatre Principal de Palma. Hi podeu participar des de l'Espai del Subscriptor.