ELS DIES RABIOSOS DE L’ÒSCAR IDEESNOIRES

CAPÍTOL 26

El senyor Bonastre té un pla

Tot i que li resultava massa dolç per al seu gust, l’Òscar va llepar-se el Marie Brizard dels llavis i va sentir la pell feta ara de paper de vidre per tants dies sense afaitar. En tancar els ulls per donar-se un instant de record, es va quedar endormiscat. El gust d’aquell licor i el sabor farinós de les mantegades era l’únic autèntic, o potser tan sols versemblant, que li estava succeint en aquell moment. Quan va tornar a obrir els ulls, ni la dona planta ni l’home de guix hi eren. ¿Començava a al·lucinar l’Òscar Ideesnoires? Gens ni mica. I la prova era que el veí de l’entresol seguia assegut amb el cap damunt la falda. Ara estava petant-la amb la Lleona. L’Òscar va sentir gelosia de veure’ls tan confiats tots dos. “On se n’han anat?”, va dir. “Ah, aquest parell sempre fan el mateix -contestà l’home sense cap-, et claven una llauna i s’esfumen igual que el pantocràtor de Sant Climent”. La veïna es va quedar intrigada amb la comparació i l’hi va preguntar a l’home sense cap, i això encara li va fer més ràbia a l’Òscar. “Em refereixo que han marxat com aquell que no diu res. Els pantocràtors sempre sembla que estan a punt de parlar i mai no diuen res”, va afegir el veí. “Igual que la Unió Europea quan tenim un problema de veritat!”, va intervenir el senyor Bonastre.

“Sabeu què us dic? Que ara em ve de gust fotre’m un caliquenyo. Si no us fa res...”, i sense acabar la frase, el senyor Bonastre va treure de la butxaca un cigar amorf i descapotat, i el va inaugurar amb un encenedor que portava serigrafiat el dibuix de la vella discoteca Experience, de Mataró. La primera bafarada d’aquell cigar va provocar fàstic a tots, tret del senyor Bonastre, que se’l veia molt satisfet. “Cada vegada que n’encenc un d’aquests, m’enrecordo del Bar Toscas, hi havia un frontó...”, va afegir, i es va quedar pensatiu. Tot d’una, va reprendre la paraula: “Hem de sortir d’aquí com sigui, i ja sé com ho farem. Però per a això abans hauria de fer una gestió. Em deixeu un telèfon, sisplau? ¿Sap algú quin prefix cal marcar per trucar a Camp de l’Arpa? És imprescindible que parli amb la Palaia, la Maire i la Llobarra sense trigar ni un segon. Ja sabreu de qui parlo. Són tres germanes molt conegudes, de tota la vida”, i en dient això, el senyor Bonastre li va fer una altra xuclada al cigar i va tancar els ulls somniant que li sortiria bé la jugada.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF