Publicitat
Publicitat

ART

El seny i la rauxa del 'performer' Jordi Benito

L'Arts Santa Mònica connecta les accions de l'artista amb els seus mobles de disseny

Jordi Benito (1951-2009) era una bèstia de dos caps. Podia dissenyar un funcional moble per al tocadiscos i alhora emergir dins de l'església de Sant Just de Lliçà d'Amunt i escenificar el sacrifici d'un animal. L'arquitecta Beth Galí el recorda "fràgil, silenciós, tímid i meticulós" a l'estudi de disseny, però també "bèstia, salvatge i rebel" en les seves accions. "Eren dues activitats que es retroalimentaven", assegurava ahir Galí. Als anys seixanta i setanta, hi havia molts joves radicals que aspiraven a ser artistes, però indefectiblement es guanyaven la vida en una altra cosa. Benito va ser el principal performer català de finals del segle XX, però va treballar també de dissenyador de mobles. L'Arts Santa Mònica lliga els seus dos caps, el seny i la rauxa, en la condensada exposició Interiorisme/Accionisme .

L'entrada del centre s'ha decorat amb alguna de les peces que va dissenyar, la majoria rescatades de domicilis particulars. El comissari, Joaquim Pibernat, ha fet una tasca "d'arqueologia contemporània" a la recerca d'objectes, dissenys i espais que Benito va produir al llarg de 35 anys. N'ha catalogat un centenar, tot i que a l'exposició n'hi ha disposades una vintena, entre mobles i obra plàstica, a més de vídeos de les seves performances . A mesura que el visitant avança per la petita sala d'exposicions, va guanyant terreny el Benito accionista per sobre de l'interiorista, tot i que sempre "donava als objectes quotidians una visió artística", diu Galí. Una taula que es desmunta en quatre quadrats, unes lleixes fetes de tapes de piano, una taula amb una de les potes afilades, són exemples que es poden observar a la mostra. Però més enllà hi ha les peces d'art conceptual més conegudes: la taula amb gravats místics i científics, el neó vermell amb una fórmula matemàtica, la cadira de Déu elevada al cel i de cap per avall -com la de Tàpies-. Al fons, una línia recta de neó blau: l'horitzó.

"L'Arts Santa Mònica escriu una pàgina inèdita per reconèixer Jordi Benito com un artista que practica l'interiorisme. Tot i que aparentment siguin molt distants les dues coses, formalment no ho són tant, són realitats molt properes", deia ahir Vicenç Altaió, director del centre. La resta de pàgines necessàries per rescatar sencera la figura de Benito les tenen pendents d'escriure el Macba, que és dipositari de part de la seva obra, i el Museu de Granollers, que conserva algunes peces més i el seu arxiu documental. Els dos museus tenien previstes exposicions que s'han ajornat. Segons Galí, Interiorisme/Accionisme jaobre la porta al "gran univers" de Benito i "permet veure el personatge que era". La cirereta del pastís és el cubicle que permet escoltar la música que a ell li agradava davant de quatre treballs seus, pintats amb les mans. Sona Wagner, i al davant hi ha un gran cartell del Liceu amb l'estructura numèrica de La Valquíria .

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF