'Saül i David': la història amb final feliç d'una pintura de Rembrandt

BarcelonaEl museu Mauritshuis va obrir fa pocs dies una exposició que recull els vuit anys de recerca que han portat als equips del museu, i al comitè d'experts internacionals que van reunir, que 'Saül i David', una de les grans obres del museu, és realment una obra del gran mestre holandès, després de dècades de dubtes sobre l'atribució. Les investigacions recorden gairebé les d'un cas policial.

'Rembrandt? El cas de Saül i David' inclou, a més, de l'obra, que es torna a exposar per primera vegada des del 2007, tres pintures més, dos dibuixos, un gravat i una reconstrucció en 3D de l'estat original de l'obra.

Repassem les vicissituds de 'Saül i David' amb nou dates:

1830: La pintura surt per primera vegada a subhasta, a París. Roman al mercat durant anys.

1830-1869: 'Saül i David' és tallada en dues parts, que més endavant es tornen a unir.

1898: El director del Mauritshuis, Abraham Bredius adquireix 'Saül i David' el 1898, convençut que és una de les obres més importants de Rembrandt.

1946: Abraham Bredius mor, després de deixar 'Saul i David' al Mauritshuis. La pintura s'ha convertit en una de les favorites dels visitants del museu.

1960-1970: Les investigacions sobre l'obra de Rembrandt comencen a sembrar dubtes sobre l'atribució de 'Saül i David': És realment un Rembrandt?. Si ho és, hi va col·laborar algun deixeble?

1969: L'historiador de l'art Horst Gerson afirma que 'Saül i David' no és de Rembrandt.

1978: El Mauritshuis publica un estudi els autors del qual afirmen que 'Saül i David' va ser pintat en dues fases.

2007: El Mauritshuis engega una ambiciosa operació de restauració i recerca sobre 'Saül i David'. El museu reuneix un comitè internacional d'experts per resoldre els interrogants clau que planteja la pintura. La recerca revela que la pintura era més gran i que la tela està formada per 15 fragments diferents: hi ha dues peces de la tela original –cadascuna d'ella conté el retrat de Saül i el de David, respectivament–. L'obre conté, també, un tros de tela provinent d'una còpia antiga d'un retrat d'Anthony Van Dyck.

2007-2015: La cortina amb la qual Saül s'asseca les llàgrimes adquireix un protagonisme destacat en la investigació: està molt repintada i els experts dubten si pertany a l'estat original de l'obra. Les analítiques que es fan a diferents mostres dels pigments revelen que hi ha els mateixos a tota la zona de la cortina. A més, aquests pigments són típics en les obres de Rembrandt de les dècades de 1650 i 1660. Els resultats d'aquestes i altres proves mostren clarament que la cortina forma part de l'original.

Durant la restauració de l'obra s'ha pogut confirmar que, efectivament, va ser realitzada en dues fases. La primera es remunta als primers anys de la dècada de 1650 i la segona a pocs anys després. Els experts asseguren que aquesta segona fase va ser pintada també per Rembrandt i no per un dels seus deixebles.