Quatre fills, vuit nets i mil llibres: la font de l'alegria de Pilarín Bayés

BarcelonaPilarín Bayés va fer 80 anys a l'abril i ara celebra aquest aniversari rodó amb una altra fita, el seu llibre número mil, titulat 1.000 motius per viure (La Galera). Això vol dir que des que Pilarín Bayés va publicar el primer llibre, el 1964, El meu pardal, amb text de Maria Àngels Ollé i també editat a La Galera, ha treballat incansablement i ha fet una mitjana de 17 llibres cada any, entre els quals hi ha el gran èxit d'El zoo d'en Pitus, amb text de Sebastià Sorribas, del qual se n'han fet unes 60 edicions. Els seus llibres s'han traduït a llengües poc habituals com el turc, l'àrab i el coreà, sobretot els contes tradicionals, pel seu valor universal.

"Em va fer molta il·lusió veure'm publicada per primera vegada, perquè fer un llibre era una cosa molt maca", afirma Bayés. De la primera edició d'El meu pardal en mostra l'exemplar gastat pels seus fills. "Hi van fer les mil i una. Un llibre és per viure'l, i ells d'alguna manera el degueren viure", explica. Pilarín Bayés no s'imaginava l'èxit massiu que ha tingut: "Era conscient que publicaria un, dos o tres llibres a la vida, però he tingut la sort que he anat tenint aquesta continuïtat. A vegades dic que no hi ha Gaudí sense comte Güell, i les editorials han sigut el meu comte Güell. Al començament era com una anècdota, i quan van passar uns cinc anys i vaig veure que primer en fèiem un a l'any, perquè no es feien llibres en català, només per Sant Jordi, però que de mica en mica també se'n feien per Nadal... Per a mi va ser molt maco, perquè cada llibre era un repte, una oportunitat".

La creació de 1.000 motius per viure es remunta als mesos del confinament i és un llibre excepcional dins la producció de Bayés: en lloc de posar imatges a les paraules i les històries d'un autor, el punt de partida és ella mateixa, tant el seu món personal com l'artístic. "No m'agrada explicar la meva vida, perquè és molt senzilla: he tingut quatre fills, he dibuixat i he tingut vuit nets. Això està explicat en deu segons. El llibre no em sortia. Començava a escriure, perquè primer és la paraula, però normalment treballo amb la paraula d'un altre, i en aquest cas necessitava tenir la meva pròpia. Potser vaig començar de deu maneres diferents, i no me n'acabava de sortir".

El consell de l'editora Ester Pujol va ser cabdal, perquè li va suggerir que expliqués un miler de motius per viure: "La idea em va agradar molt, però quan en tenia 300 vaig començar a pensar com m'ho faria per tenir-ne 350. Va ser una mica laboriós. N'hi ha que potser són una mica agafats pels pèls, però són sincers. M'he volgut fixar molt en l'altra gent, en la gent que admirava, en la gent que he conegut i que són curiosos, en la família, els amics... El paisatge humà és el gran paisatge d'una vida". 1.000 motius per viure no té un fil narratiu, sinó que es pot obrir per on vulguis. "Jo era d'aquella generació que llegia amb el Kempis [Imitación de Cristo, de Tomàs de Kempis]. L'obries per allà on volguessis i et deia la cosa que et solucionava el dia, la vida i tot. No tinc aquesta pretensió, ni de bon tros, però em faria il·lusió que fos un llibre que la gent obrís per allà on s'escau, ja sigui un viatge, un menjar o un altre il·lustrador, jove o vell, i que la gent pugui comparar el que hi surti amb les seves pròpies vides".

La cadena de grans il·lustradores catalanes

Els personatges que apareixen a 1.000 motius per viure són innombrables, des de Déu fins a la mateixa autora, passant per sants, artistes, cantants, polítics, personatges de ficció, ciutats i monuments d'arreu del món. També la monja que va incentivar Bayés i les seves companyes de curs perquè fossin econòmicament independents tot i casar-se. "No era gens comú –explica Bayés–. Ens ho va dir aquesta monja i vam quedar força estupefactes, perquè érem encara d'aquella generació que el nostre destí inexorable era el matrimoni, i tant de bo que fos bo, però tant era, anàvem cap allà. Aquesta dita ens va impactar molt: del nostre curs de batxillerat, que érem unes deu nenes, totes vam estudiar una carrera universitària i totes l'hem exercit".

També va ser trencadora dins la seva família: en una nissaga de sis generacions de metges, va ser pionera i va ser la primera que va tenir un títol. I en un món laboral que no era tan igualitari com el d'ara, no recorda que l'haguessin discriminat pel fet de ser dona. "No en soc conscient. Segur que els homes sabien negociar més el tema dels diners, però no soc conscient que em posessin alguna trava, i hem de pensar que ja hi havia hagut il·lustradores com Lola Anglada i Maria Claret". L'ingent bagatge editorial de Bayés continua creixent: fa pocs dies va presentar la Petita història de la Festa de la Sal de l'Escala i treballa en dos llibres, un sobre els agents rurals i un altre sobre els jaumets de Sant Hilari Sacalm. "Els llibres que has fet els tens presents, no et marxen del cap", assegura.