El públic i els monstres tornen a Sitges

SitgesQuants mites, llegendes o relats del folklore tradicional ha reciclat el cinema de terror com a monstres en les últimes dècades? Una pila, segurament. Quan un guionista de terror es queda sense idees busca un llibre sobre criatures fantàstiques de cultures ancestrals i ja tenim l'excusa per explicar l'enèsima història de monstres en un poblet nord-americà on mai passa res fins que passa de tot. Ara és el torn del Wendigo, un esperit maligne de les tribus indígenes de zones del nord dels Estats Units i el Canadà que al principi d'Antlers ataca un petit traficant de drogues que es va transformant en la nova encarnació del monstre davant la mirada aterrida del seu fill, que caça animals salvatges per alimentar el pare i el seu germà petit, també infectat.

Presentada aquest dimecres al Festival de Sitges, Antlers està dirigida per Scott Cooper, però els reclams principals per al públic de Sitges són el seu productor, Guillermo del Toro, i el guionista Nick Antosca, creador de les sèries Channel zero i Nuevo sabor a cereza, a qui el festival lliura una Màquina del Temps honorífica i que s'ha convertit en un dels noms de moda del terror contemporani. Keri Russell i Jesse Plemons són els protagonistes d'una història de terror més aviat convencional, correctament narrada i amb tocs de crítica social que utilitza el gènere fantàstic per parlar dels abusos infantils i els traumes que arrosseguen els adults. Un dubte: per què el terror actual es resisteix tant a mostrar els monstres en tota la seva esplendor? Amb tanta foscor i clarobscur no hi ha manera que llueixin el seu carisma.

El que sí que funciona és l'afluència de públic al festival. Després de l'edició de circumstàncies del 2020, Sitges ha recuperat les sensacions de l'època prepandèmica amb un públic que està omplint les sales tot i l'aforament del 70% imposat pel Procicat. El director del festival, Ángel Sala, ha confirmat que aquest dimecres s'havien venut ja 55.000 entrades, una xifra molt important si es comparen amb les 32.000 que el festival havia venut a aquestes altures l'any passat. Segons Sala, el públic "ha perdut la por a anar al cinema" i el festival ha recuperat "l'atmosfera de festival que el caracteritza, tant als cinemes com als carrers".