'Professor T': els millors detectius tenen una ment neurodivergent?

'Professor T'

Escrita per Matt Baker i Malin-Sarah Gozin, i dirigida per Dries Vos per a la ITV. En emissió a Movistar+

Quan el 1887 es publica Estudi en escarlata, la primera novel·la protagonitzada per Sherlock Holmes, encara falten més de cinquanta anys perquè Hans Asperger defineixi el trastorn de l'espectre autista (TEA) que porta oficiosament el seu nom. Arthur Conan Doyle, per tant, no en sabia res d'allò que avui en dia entenem com a neurodiversitat. Però en els últims temps, en què s'ha incrementat el coneixement sobre el TEA, ja no resulta estrany rellegir molts dels trets de la personalitat del resident de Baker Street com els típics d'una persona dins de l'espectre. Sherlock disposa d'una ment amb una alta capacitat per a l'observació, l'anàlisi deductiva i la identificació de patrons. Pot clissar perfectament la personalitat i identificar les emocions del proïsme, però no els ofereix la resposta empàtica que se n'espera. Presenta, a més, un cercle d'amistats molt restringit, un absolut desinterès per les convencions socials, una sexualitat no normativa, unes addiccions que compensen els desajustos al cervell, una memòria visual fora norma i la tendència a refugiar-se fins a l'aïllament en la música. Característiques també definitòries de moltes persones amb TEA. Tant que fins i tot en el Sherlock que protagonitzen Benedict Cumberbatch i Martin Freeman, hi ha un moment en l'episodi inspirat en El gos dels Baskerville que Watson, en una conversa amb l'inspector que interpreta Rupert Graves, qualifica el seu amic d'Asperger.

En aquesta línia, molts dels investigadors de les sèries televisives actuals inspirats en Sherlock Holmes presenten conductes o personalitats neurodivergents. A House, el doctor Wilson també suggereix en un episodi que el protagonista que dona nom a la sèrie i clar hereu mèdic del personatge de Conan Doyle es troba dins de l'espectre autista. I ja no resulta estrany trobar protagonistes amb TEA que encapçalen o assessoren els equips d'investigació d'alguna sèrie procedimental. Com la detectiu de les diferents franquícies d'El pont, que, a més, introdueix la molt invisibilitzada manifestació femenina de l'Asperger, o el personatge principal de la finlandesa Bordertown, que manifesta trets més quotidians i menys estereotipats del trastorn.

L'últim a afegir-se a la llista és el Jasper Tempest (Ben Miller) de Professor T, el remake britànic de la sèrie belga del mateix títol sobre un acadèmic expert en criminologia que col·labora amb la policia en diverses investigacions. Un patró recurrent en els procedimentals que troba la seva singularitat en el trastorn obsessiu compulsiu (TOC) del protagonista. Des del primer episodi se'ns presenta Tempest duent a terme un ritual propi d'una persona amb TOC, des del rentat rigorós de les mans a la col·locació en un ordre mil·limètric dels utensilis de l'escriptori passant per l'ús habitual de guants profilàctics. El professor comparteix amb els col·legues amb TEA la ment brillant i les formes de socialització atípiques. Aquesta adaptació britànica fa lluir el context específic, la Universitat de Cambridge, tot i que bona part dels episodis s'han rodat a Bèlgica. Com en l'original, el protagonista experimenta fugues mentals que semblen extretes d'un musical surrealista, com en una versió barata d'El detectiu cantant. Una manera de plasmar una alteritat del pensament que tanmateix no presenta els contorns negatius del TOC. Com en altres sèries policials amb protagonistes neurodivergents, Professor T es queda amb el vessant més superficial, pintoresc i poc conflictiu del TOC.