El Principal d’Inca es consolida amb un notable augment de públic

PalmaMentre el Teatre i l’Auditori de Manacor s’enfronten a un important canvi d’etapa amb el canvi de gerent, després de quasi 40 anys amb Tomeu Amengual al capdavant, el teatre Principal d’Inca consolida un públic que, d’ençà de la inauguració l’any 2021, no ha deixat d’augmentar. Si la temporada 2022-2023 es va tancar amb 28.000 assistents, la del 2024 - 2025 va acabar amb més de 34.000. Molts d’ells, a més, inquers. “De cada vegada hi ha més gent d’Inca que ve al teatre, que confia en les propostes que hi feim, però com que també creix el públic de la resta de l’illa, els percentatges fan que l’augment de públic local, que era un dels principals objectius a aconseguir, quedi desdibuixat”, exposa Miquel Àngel Raió, director del centre des de setembre del 2022. “És clar que voldríem aconseguir un model com el de Manacor, amb més del 50% del públic local, però ara ens movem en uns altres percentatges. Tenim un 30% de gent d’Inca i un 70% de gent de la resta de Mallorca”, concreta.

Un dels elements que per a Raió ha estat fonamental a l’hora de consolidar públic ha estat l’eclecticisme, que el director del Principal d’Inca defensa com un valor en positiu. “Si una vegada a l’any hem de tenir màgia, o humor, clar que en tindrem, sense deixar de banda l’aposta pel teatre de text, per les companyies locals, per espectacles de gran format…”, diu. Aquest esperit eclèctic queda demostrat en consultar la programació dels pròxims mesos: un concert d’Ànima Gòspel a benefici de l’escola de Gaza el divendres 29 de maig; un espectacle d’humor gratuït impulsat per l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament, L’amor de la meva diva, dia 30; i el concert de presentació del nou disc de Cris Juanico, dissabte 13 de juny.

“Per mi era important ser complementaris respecte d’altres centres ja existents”, reivindica Raió, “i no anar a competir en territoris on altres ja estan especialitzats, perquè el públic que tenim tots no és tan ampli com voldríem. A més d’això, hem volgut transmetre la filosofia del teatre entès com una casa, com un espai curatiu, com una llar de reflexió i de vida social, i pensam que això també ha començat a calar. Un equipament nou, sigui cultural o esportiu, repercuteix en l’autoestima de la ciutat, i ara veim com a Inca hi ha gent que està orgullosa del Teatre, com hi estan del Museu del Calçat i com n’estaran del futur Museu del Còmic. Hem d’aprofitar aquest orgull i aquesta confiança i fer que tothom se senti acollit al teatre”.