Portaceli trasllada Galileu al segle XXI

BarcelonaGalileo Galilei va jugar-se la vida per contradir la ciència del moment sobre un tema que actualment és considerat evident i inqüestionable: que la Terra gira al voltant del Sol. Una revolució encetada per Copèrnic però que va ser intensament defensada per aquest científic que, finalment, per salvar la vida va haver de negar el seu descobriment davant del Papa. “És una història antiga però al mateix temps és de candent actualitat perquè mostra la influència del poder en el coneixement i es pot extrapolar a qualsevol situació”, afirma Carme Portaceli, que ha dirigit i adaptat l’obra Galileu de Bertolt Brecht per a un públic jove. La peça, que estarà en cartell al Teatre Poliorama del 19 d’abril al 21 de maig, està ambientada en l’època del científic italià però incorpora elements moderns com una ràdio i un plató de televisió i compta amb les cançons de Love of Lesbian com a banda sonora.

“Quan Brecht va escriure l’obra ja tothom sabia que la Terra no era el centre de l’Univers, però ell volia reflexionar sobre les limitacions del progrés i el coneixement -explica Portaceli-, i això és el que volem fer nosaltres”. De fet, l’Església, que en la història té un paper important, és un pretext per parlar dels poders fàctics: és una crítica al poder que corromp el saber. Carlos Cuevas, Laura Aubert (que personifica Galileu), Oriol Guinart i Queralt Casasayas formen l’equip d’actors que interpreten més d’un personatge cadascú.

La seva edat no és casualitat: l’obra vol ser transmissora de valors i coneixement i els joves són els que millor poden retratar el pensament crític de Galileu i transmetre-ho als adolescents. “És un tema que remourà consciències perquè la gent jove tenim la clau per canviar les coses i aquesta obra permet emmirallar la figura de Galileu amb l’actualitat”, explica Cuevas. El muntatge de Galileu està pensat per evitar que els joves siguin víctimes dels “monstres poderosos que lideren el món en el qual vivim”, sentencia Portaceli.

Amb un llenguatge “divertit i actual”, la peça conserva els elements essencials de la història però els connecta amb la contemporaneïtat amb un muntatge dinàmic i senzill que permet ambientar l’escena a l’any 1600 a partir d’elements contemporanis.

La música també hi té un paper important: nou temes de la banda Love of Lesbian adaptats per a l’ocasió acompanyen el viatge de Galileu per Venècia, Florència i Roma. Alguns els interpreten en directe els mateixos Aubert al violí i Cuevas al piano, com Canción de bruma i Océanos de sed, i d’altres sonen enregistrats, com és el cas d’ Incapacidad moral transitoria i Cuando no me ves. El caràcter metafòric de les cançons que evoca l’espai estel·lar genera “una poètica que no només agrada als joves, sinó que explica el missatge de l’obra i actua com a atmosfera interior”, afegeix Portaceli.