Publicitat
Publicitat

La peripècia atzarosa d'un llibre trencador

La trajectòria de L'adolescent de sal ha estat molt atzarosa. Mesquida va enllestir-ne la primera versió el 1973, però totes les editorials l'hi van rebutjar, espantades per les rareses textuals i tipogràfiques de l'obra. Maria Aurèlia Capmany fins i tot va dir a l'autor que havia començat "la casa per la teulada" i que l'havia de refer. Tot va semblar arreglar-se quan, per sorpresa, la novel·la va guanyar el premi Prudenci Bertrana d'aquell any. Aleshores, però, la censura va intervenir. Massa irreverent, massa subversiu: prohibit! Ni tan sols l'ajuda de Josep Melià, aleshores diputat a les Corts, va aplanar el camí. Només amb el caos provocat per la malaltia i la mort de Franco, Edicions 62 va poder treure el llibre. Era el 1975 i aviat va convertir-se en un títol de referència: polèmic i llegit. L'any 1990 Empúries en va fer una reedició, amb un pròleg de Blai Bonet. Enguany el Grup 62 l'ha tornat a posar en circulació a la col·lecció de La Butxaca. Han passat quaranta anys, però l'adolescent encara és jove. Rebel, fort i rabiós.

Els llibres que ens fan grans