CREACIÓ

Una performança reflexiona sobre la gentrificació del barri de Ciutat Antiga

Adolescents, joves i adults participen en ‘noSaltres’, un projecte de creació col·lectiva creat per Irene Pascual i impulsat pel teatre Principal de Palma

Diu Irene Pascual que el teatre Principal és com una espècie de pare de la gentrificació: “Quan es va fer, va ser un element de transformació del barri, però ara es troba com en uns llimbs, on no participa ni de la massa turística ni de les arrels i les tradicions del barri”. Ella és la impulsora i directora de ‘noSaltres’, un projecte intergeneracional de creació col·lectiva i participativa que pretén treure el teatre de les seves quatre parets perquè tenyeixi el barri. Treballar amb l’entorn -i dins l’entorn- per reflexionar sobre la seva transformació. El projecte forma part del CreaPrincipal, un programa per millorar l’accessibilitat a la cultura de tots els col·lectius. “En aquest sentit, el Principal està fent un esforç per obrir-se”, opina Irene.

Amb aquest objectiu, Irene ha ajuntat adolescents, joves i persones grans del barri per encetar un diàleg amb el lloc que habiten a través de les seves experiències i la creativitat. Entre els participants, hi ha persones molt diverses: una dona africana, una dona d’ètnia gitana, una psicopedagoga, joves músics i que estudien teatre... En definitiva, ‘no-actors’ , “la majoria, persones que normalment no van al teatre i que ara no només hi van, sinó que també li donen sentit”, assegura Imma.

“L’equip que ens dirigia s’ha dedicat a captar l’emoció de les vivències que tant adolescents com gent més gran com jo tenim al barri, i això és el que trob més interessant”, afirma Maria Antònia Fiol, qui té gairebé 62 anys, és pedagoga i està en jubilació parcial. La varen animar a participar-hi l’aspecte corporal del projecte i el contacte amb els joves. “Crec que amb la separació per edats que feim normalment a la societat ens perdem moltes coses”, opina, tot afegint que “fer una aposta en comú amb els joves ha estat tot un repte, però trobar aquest espai comú ha estat molt bonic”. Maria Antònia va néixer i crèixer al barri, se’n va anar després a Barcelona, i va tornar quan el seu fill era petit. “Evidentment, estic molt contenta de viure aquí, tot i la transformació que està sofrint Palma”, afirma.

Reflexions intergeneracionals

El procés creatiu s’ha basat a caminar pels carrers del barri fent preguntes a la gent gran per entendre quina vida hi havia abans allà i com ha mutat. “Era molt bonic que la gent gran estigués compartint amb nosaltres, els joves, la seva infància”, diu Ariadna Mestre, de 17 anys, estudiant de Batxillerat, qui ja treballa per dedicar-se al teatre. “Jo he après molt d’una Palma antiga que no coneixia”, afegeix. Quan se li demana que descrigui el seu barri, Ariadna utilitza l’adjectiu ‘turístic’. “Ara tot és per al turisme i per al capitalisme, no hi ha ja treball a mà; tot és per als visitants”, sentencia.

Andrea i els altres joves s’han acostat, gràcies a les converses amb els adults, a aquesta perspectiva crítica sobre l’evolució del barri. “La gent gran té moltes ganes de parlar del barri i són molt crítics amb qüestions com l’abús del turisme o els preus del lloguer”, assegura Irene. “Els joves no tenen tan marcada aquesta mirada, per a ells el centre és equivalent a moda”, afegeix.

Aquests dos mons es troben en escena i s’expressen a través de llenguatges diversos: música, moviment, acció, vídeo, arts plàstiques. “Jo cantaré”, diu Florence Odinke Ezemba. Ella és nigeriana, fa deu anys que viu a Palma i va conèixer el projecte en un grup de dones amb qui aprèn cuina mallorquina. “Volia compartir les meves històries, el meu esforç i transmetre als joves les ganes d’estudiar”, explica. Florence va cursar estudis universitaris de màrqueting i comptabilitat a Nigèria. Allà anava al teatre, que és -assegura- molt diferent: “Sobretot hi cantam molt”. Des que viu a Espanya no hi va, al teatre, “perquè no tenc temps, i el poc temps que tenc el dedic a anar al cine amb la meva família”, diu.

Florence ha convidat 20 persones a acudir aquest dissabte a l’espectacle. “I si hi hagués més entrades, hi hauria convidat més gent”, diu Irene. “Per a mi, que vinguin 20 persones africanes allà ja és un èxit rotund, perquè són persones molt cultes però que aquí no hi tenen un espai concret; no són el públic potencial”, reflexiona.

Abans, Florence va treballar en una residència d’ancians a Sóller, i assegura que es duia molt bé amb ells. “Sempre em deien que els agradava el meu somriure, i bé, més val riure que estar trist”, diu. Amb tot, l’objectiu d’Irene com a creadora és “sortir del confort com a artista per donar espai que altres s’expressin a través de la creació”, assegura. El projecte ha estat creat també per Letícia Maria i Magda Garzón, i es posarà en escena aquest dissabte a les 12 h a la sala Petita del Principal.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF