Pepe Serra sobre les pintures de Sixena: "No es pot fer un projecte de retirada sense saber com es volen col·locar"

BarcelonaEl Tribunal Suprem va ratificar fa un mes la sentència que obliga el MNAC a retornar els murals de la sala capitular del monestir de Sixena. I no ha sigut fins a aquest dimecres que el director del museu, Pepe Serra, després d'informar el patronat, ha aprofundit públicament per primera vegada sobre el cas. "Complir amb la sentència dels murals de Sixena implica sotmetre'ls a un risc gran de danys irreparables", adverteix Serra. Vivim una tríada molt perversa", ha lamentat, perquè han d'executar la sentència del Tribunal Suprem que els obliga a retornar les pintures, han de conservar els murals i han de protegir jurídicament els membres de l'equip del museu involucrats. Però, sigui com sigui, Serra té "esperances" que el jutjat valori amb els informes tècnics existents i els nous que han encarregat "la incapacitat tècnica" d'executar la sentència. I, malgrat tot, no s'ha plantejat mai dimitir, tot i que en algun moment va córrer aquest rumor. “En un moment com aquest, saltar del vaixell és de rates", ha etzibat.

La part tècnica ha sigut la més extensa de la intervenció de Serra. El punt de partida és molt contundent: les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena van perdre la naturalesa de pintures murals quan van ser arrencades, i des que Gudiol les va restaurar, formen part d'un "artefacte" de 132 m² fet amb fusta i tela que inclou els vestigis de les pintures cremades, la part més gruixuda de les quals és d'un mil·límetre. Així mateix, les diferents capes d'aquesta estructura es comporten de maneres diferents i no estan cohesionades. Tampoc no estan cohesionades les restes de pintura mural, i el foc les va convertir en uns materials altament reactives químicament. A més a més, les parts que va pintar el mateix Gudiol damunt escaiola per completar el conjunt, un 35% del conjunt, es troben en un estat de conservació encara més precari que les restes de pintura mural. "La complexitat d'aquest cas no es pot tractar amb regles, amb estàndards, amb quadrícules, amb qüestions ordinàries emmirallant-nos en altres casos, aquest cas és absolutament singular", explica Serra. En els últims anys, els tècnics del museu van extreure micromostres dels murals i les van posar en un ambient de despatx per veure com reaccionaven, i van poder observar que es van deteriorar molt més que unes mostres semblants de les pintures de Sant Climent de Taüll.

Pel que fa al trasllat, Serra adverteix de l'"extrema sensibilitat" del conjunt als "moviments, les operacions, les manipulacions i els talls que caldria fer per retirar-los". D'altra banda, Serra no ha valorat l'estat de la sala capitular del monestir, però adverteix que és imprescindible saber-ne la destinació, si serà el monestir o un museu aragonès. "No es pot fer un projecte de retirada sense saber com es vol col·locar", ha dit Serra. "El museu no ha rebut acreditació tècnica sobre el lloc de destinació", ha subratllat.

La resposta a la sol·licitud d'execució forçosa

Jurídicament, Serra ha explicat que encara no han rebut l'execució forçosa de la sentència que ha demanat la part aragonesa, cosa que els donarà un nou torn de paraula que es concretarà en un escrit d'oposició, en el qual podran aportar més documentació i informes. Pel que fa a la possibilitat de continuar la via judicial al Tribunal Constitucional, Serra ha explicat que tots els advocats a qui ho han demanat els han advertit de la falta de "viabilitat" de fer-ho.

Serra ha començat la seva intervenció reivindicant la feina que Josep Gudiol va fer el 1936 per salvar les restes cremades de les pintures murals. "No es pot parlar d'espoli ni de res que s'hi assembli –ha dit Serra–. L'operació va ser un salvament patrimonial, un rescat patrimonial en temps de guerra, en circumstàncies difícils, en un context en què no es poden prendre decisions de forma ordenada, col·legiada o de forma elaborada". Així mateix, ha defensat la feina que ha fet el museu, que és un referent mundial en l'art medieval, per fer l'obra "accessible universalment", conservar-la i restaurar-la, fent palès que es tracta d'un dipòsit i que el bé no és propietat del museu. En el terreny institucional, assegura que no li consten ingerències polítiques, i que li correspon al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, encarregar un informe sobre els murals a l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya.

D'una altra banda, Serra ha respost a les declaracions que va fer Manuel Borja Villel on comparava l'actitud del museu amb la negativa del British Museum de no retornar els marbres del Partenó, i les ha qualificat d'"irresponsable i frívoles".