Mitologia
Cultura 12/12/2023

Qui és el peix Nicolau i quina relació té amb Mallorca?

Meitat nin, meitat peix, però amb nom propi, aquest ésser misteriós (i relliscós) recorre les aigües de la Mediterrània

4 min
El Peix Nicolau

PalmaTal vegada l'has vist solcant l'horitzó per la mar de Capdepera. O és possible que sigui la primera vegada que veus escrit el seu nom. Meitat nin, meitat peix, però amb nom propi: peix Nicolau. Fonts expertes han explicat a l'ARA Balears tot el que saben sobre aquest ésser misteriós (i relliscós) que recorre les aigües de la Mediterrània, sense demanar perdó ni permís, perquè té una única obsessió: nedar.

El peix Nicolau és un personatge de la mitologia mallorquina. Té les extremitats superiors d'ésser humà i les inferiors de peix. Però a diferència d'altres sirènids o tritons de les mitologies europees, el peix Nicolau és víctima d'una maledicció. Concretament, d'una maledicció materna. En concret, l'Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó descriu Nicolau com un nin que no fa cas de res ni ningú. Només vol nedar. Davant això, un dia la seva mare va perdre els nervis i li va dir: "Mal tornis peix!". I, en aquell precís moment, el nin es transformà de cintura cap avall en peix.

El peix Nicolau abans de la seva transformació.

La mare va intentar tenir-lo en un poal amb aigua, però la situació va esdevenir insostenible i el va dur a la mar, on va viure feliçment. Durant uns anys, Nicolau va trescar tota la mar, de cap a cap i, segons la llegenda, va ser ell qui va fer les cartes de navegació marítima amb les quals va facilitar la vida dels mariners. Però tot té un final i el d'aquesta rondalla és devastador: tot i que Nicolau era més nedador que els peixos, es va acabar ofegant al fons de Saluet, una platja entre Santa Margalida i les muntanyes d'Artà, un dels pocs indrets que no havia cartografiat. La mar el va engolir.

Una advertència per als més petits que solca tota la Mediterrània

L'experta en mitologia de les Balears, llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Filologia Catalana Caterina Valriu explica que les llegendes com aquesta s'utilitzaven com a "advertiment" i tracta un tema folklòric com és el de la "maledicció materna", en què la seva pròpia maledicció es gira contra ella i en paga les conseqüències. Precisament, Valriu està preparant a hores d'ara –amb la il·lustradora Petra Pericàs, amb la qual ja va treballar per fer Maria Enganxa–, un conte sobre el peix Nicolau. Encara no es pot dir gaire sobre aquest nou projecte, però dona una altra volta a aquesta història.

Del peix Nicolau n'hi ha diferents versions i encara que és una llegenda arrelada a les Balears, s'estén a tot l'imaginari mediterrani: hi ha mencions del peix Nicolau a altres llocs com Sardenya, el nord d'Àfrica i, sobretot Sicília, explica Valriu.

Interior d'un llibre sobre el pece Nicolau de 1608 de Sebastian de Cormellas

D'aparèixer al Quixot a rei de les aigües

D'entre les històries de sirenes i tritons, existeixen mencions al peix Nicolau com el Peje Nicolao o Nicola Pesce —també escrit com Colapesce— que es remunten probablement al segle XII i en una ubicació en concret: el mític far de Messina (actualment, l'estret de Messina, que separa Sicília de la península Itàlica). Fins i tot, la seva llegenda arriba a sortir al Quixot (1605). El text deia que, entre moltes altres virtuts, els cavallers errants havien de "saber nedar com diuen que nedava el peje Nicolás o Nicolao". Ara bé, en les diferents versions, el peix Nicolau muta. Passa de nin maleït a aparició que ajuda els mariners i també a home prodigi. El Costumari Català (1950), escrit per Joan Amades, de fet, també en té la seva versió. D'ell s'ha arribat a dir fins i tot que ha estat el rei de les aigües.

Una de les aparicions més recents del peix Nicolau és la que fa al llibre S'accepten encàrrecs (2023) de l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora. En la història d'Alzamora, aquest ésser esdevé un al·lot que ha quedat orfe en el temps de la postguerra. La resta del poble el tracta com un marginat i el consideren un desgraciat perquè, entre altres coses, és fill d'uns pares que varen assassinar durant la dictadura franquista. 

L'autor explica que quan el va conèixer li va parèixer molt atractiu perquè és "un personatge híbrid, que té dues naturaleses diferents". I això ho va traslladar a la seva història des del punt de vista de reivindicació de la diferència. "El meu Nicolau és un monstre i un monstre és una figura ancestral, comú a totes les cultures i la màxima expressió de la por, que moltes vegades és injustificada i injusta", assenyala. "És la víctima d'una injustícia que de qualque manera té l'ocasió de fugir i poder respirar com un peix dins l'aigua", remata Alzamora.

Un gravat sobre pesca

Present a la literatura moderna

Ni la pròxima versió de Catalina Valriu ni la novíssima versió d'Alzamora són les úniques de la literatura moderna en les quals aquest personatge té cert protagonisme. De fet, Alzamora revela que ell el va conèixer en la novel·la de Joan Perucho Les històries naturals (2011), un llibre de vampirs amb trets de novel·la gòtica. En aquest cas, el peix Nicolau surt esmentat de passada, però va acabar convertit en el detonant de la història d'Alzamora. A més, Nicolau és el protagonista de la primera novel·la d'Antoni Veciana, que es diu, precisament, Nicolau (2022).

Protagonista de rondalles, llegenda d'advertiment, monstre violentat de manera injusta, present a la literatura antiga i moderna... El peix Nicolau té tantes cares com ones té la mar. Així que compte la pròxima vegada que miris la mar. Tal vegada te'l podries trobar.

stats