Paul Newman i Joanne Woodward, la major història d'amor de Hollywood?

BarcelonaEn un Hollywood ple de Brangelines i Bennifers, trobar relacions duradores i estables entre actors no és una tasca fàcil. Segurament per això, el matrimoni de cinquanta anys de Paul Newman i Joanne Woodward s'ha mitificat fins al punt d'esdevenir l'ideal al qual tothom, sigui part de Hollywood o no, hauria d'aspirar. El relat rosa i esquemàtic de la seva relació –construït sobre la popular frase de Newman "Per què hauria de buscar una hamburguesa a fora quan a casa tinc un filet?"– ha obviat durant molt temps els clarobscurs i els problemes que els actors van viure durant les gairebé sis dècades que van estar junts. Las últimas estrellas de Hollywood, la sèrie documental dirigida per Ethan Hawke que arriba aquest dijous a la HBO, és una aproximació profunda a una relació que, com totes, no va ser sempre perfecta i que, potser per això, toca més l'espectador.

La producció d'HBO Max no és una docusèrie convencional. Durant anys, Newman va voler fer unes memòries, un projecte pel qual va començar a treballar amb el seu amic i guionista Stewart Stern, que va enregistrar entrevistes amb familiars, amics i col·legues de professió de l'actor. El 1991 Stern tenia més de cent entrevistes enregistrades, però Newman li va demanar que aturessin el projecte. Set anys després, l'actor d'El cop va agafar totes les gravacions i les va llençar a les escombraries. Gairebé dues dècades després, quan feia deu anys que Newman havia mort per un càncer, els seus fills van demanar a Hawke que fes un documental sobre el seu pare. Tot i que bona part de les gravacions que va fer Stern s'han perdut, Hawke va descobrir que el guionista s'havia encarregat de transcriure moltes de les entrevistes, un material que ha pogut ser recuperat pel documental i al qual posen veu, entre d'altres, George Clooney, que locuta les parts de Newman, i Laura Linney, que llegeix els fragments que corresponen a Woodward, que pateix Alzheimer des del 2018. "Soc un romàntic i vaig créixer estimant-los i adorant-los. I em semblava que la gent estava oblidant el miracle que eren. Eren uns artistes meravellosos, uns bons ciutadans, i tenien cura l'un de l'altra", explica Hawke.

Un amor construït sobre un adulteri de cinc anys

Tot i que mai va ser un secret, molta gent oblida que el matrimoni de Paul Newman amb Woodward no va ser el primer de la vida de l'actor. Quan el 1953 va conèixer la que seria la seva dona durant cinc dècades, Newman feia quatre anys que estava casat amb Jackie Witte, model i aspirant a actriu a la qual va conèixer quan ella tenia 19 anys. Durant els nou anys que van estar junts van tenir tres fills: l'Scott, que va morir de sobredosi el 1978; la Susan Kendall, i l'Stephanie, nascuda el 1954. Aquesta última, de fet, apareix en el documental i confirma que la seva mare va descobrir l'afer del seu marit poc després que ella nasqués.

Malgrat l'evidència de la infidelitat, Witte es va resistir a donar per mort el seu matrimoni i va continuar casada amb Newman fins al 1957, quan l'actor li va demanar el divorci per formalitzar la seva relació amb Woodward. El 29 de gener del 1958, dos mesos abans d'estrenar la primera pel·lícula que havien fet junts, El llarg i càlid estiu, la cèlebre parella es casava al més pur estil Hollywood: amb una cerimònia civil a Las Vegas. Abans de casar-se, Woodward va fer prometre al seu marit que sempre es responsabilitzaria dels fills que havia tingut amb la seva primera dona. "En cas contrari –li va dir–, això nostre s'ha acabat". L'actor no es va desvincular mai dels seus primers fills i va ampliar la família amb les tres filles que va tenir amb la seva nova dona. En el documental, Stephanie Newman atribueix a la seva madastra el triomf d'aconseguir que tots es criessin com un únic clan. La filla de l'actor, que porta "Joanne" tatuat en un braç, assegura que Woodward "és una de les millors coses" que li han passat a la vida.

Tot i la felicitat de poder oficialitzar la relació amb l'amor de la seva vida, Newman va reconèixer en diverses ocasions haver sentit una gran culpabilitat pel fet d'abandonar Witte. "És una culpa que carregaré la resta de la meva vida", assegurava al llibre Paul Newman: a life.

L'alcoholisme que gairebé acaba amb el matrimoni

Tot i haver sigut elevats als altars com una parella model, també van tenir alts i baixos, propiciats principalment pel consum d'alcohol de Newman. El documental detalla com l'actor es refugiava en la beguda per amagar la seva ràbia i la culpa que arrossegava per com havia acabat amb el seu primer matrimoni i com això havia afectat els seus fills. Una de les moltes vegades que Newman va perdre el coneixement a causa de la beguda, Woodward va agafar les nenes i es va traslladar a una nova casa. Quan Newman va localitzar la família, va demanar a la seva dona que el perdonés, però ella s'hi va negar. Durant diversos dies, ell va dormir a l'entrada de la casa fins que la seva dona va accedir a tornar-li a parlar.

L'alcohol no va desaparèixer del tot de la seva vida. Quan es van reconciliar, ell es va comprometre a deixar les begudes d'alta graduació però no la cervesa. "El paio es bevia una caixa de cerveses a l'hora de sopar!", explicava Hawke durant la promoció de la sèrie documental. El director de Las últimas estrellas de Hollywood assegura que si va incloure l'alcoholisme de Newman a la sèrie documental no va ser per fer el xafarder sinó per mostrar que, tot i ser una figura reverenciada, l'actor també era una persona en construcció amb els seus errors.

Fama a ritmes diferents

Las últimas estrellas de Hollywood no només es fixa en la vida personal de la parella, sinó també en la professional. Dels dos, actualment Paul Newman continua sent el que té més reconeixement per part del públic, però en realitat Woodward va ser qui va assolir abans l'èxit professional. Poc després de fer la seva primera pel·lícula junts, ella va guanyar l'Oscar a millor actriu per The three faces of Eve, drama sobre una dona que pateix un trastorn dissociatiu de la personalitat. Durant els anys 50 i 60, Woodward es va convertir en una intèrpret respectada, mentre que Newman, que al documental confessa que sempre va tenir problemes d'autoestima i va començar la seva carrera a l'ombra de Marlon Brando, intentava descobrir quina mena d'actor era.

Amb el pas del temps es va girar la truita: la carrera de Newman va començar a despuntar gràcies a El vividor (1961), i Woodward, que odiava tot el que tingués a veure amb la promoció de les pel·lícules, va quedar en un segon pla, encara que la indústria va seguir reconeixent-la amb nominacions i premis. Al llarg de la seva vida, Newman i Woodward van actuar junts en vuit cintes, a més de les cinc produccions en què Newman va dirigir la seva dona.

En una entrevista amb el New York Times el 1981, Woodward, que acabava de tornar al teatre, reconeixia que la família havia jugat un paper fonamental en el fet que ella decidís retirar-se una mica de la professió. "Inicialment tenia el somni de ser una gran estrella del cinema. Aquest somni va començar a desaparèixer quan vaig fer 30 anys i em vaig adonar que jo no seria aquesta mena d'actriu. A més, vaig deixar en un segon pla la meva carrera pels meus fills. Al principi estava una mica ressentida, fet que no era gaire bo a l'hora d'estar amb els nens. El Paul estava molt sovint fora de casa rodant. Jo no l'acompanyava pels nens. Ho vaig fer un cop i em vaig sentir sobrepassada per la culpa", explicava. Amb Las últimas estrellas de Hollywood, Woodward no només és reconeguda com a parella i col·laboradora indispensable de Newman, sinó també com una de les grans actrius del cinema clàssic.