Júlia Colom: "Passi el que passi amb el Govern, els qui ja ens expressam en català, no deixarem de fer-ho"

PalmaLa carta de presentació de Júlia Colom (Valldemossa, 1997) com a artista es podria resumir (moltíssim) així: amb formació de jazz, combina el seu amor per la música d'origen popular mallorquí amb els sons urbans actuals. La seva producció camina entre passatges ancestrals i la música contemporània. I no només no es perd, sinó que agafa qui l'escolta de la mà amb fermesa i evocació. Aquest divendres, la mallorquina toca per primera vegada a l'illa el seu àlbum Miramar (La Castanya, 2023) a les 21 h al teatre Principal d'Inca. A més, acaba de publicar Miramar Live. Hem aprofitat l'ocasió per tenir una xerrada amb ella.

Com us trobau?

— Bé. Estava esperant la telefonada.

Què dureu a Inca?

— Aquest divendres present Miramar a Mallorca. Malgrat que l'he presentat a Espanya i fora, encara no l'he presentat aquí. A més, tocarem cançons inèdites i peces que vaig fer fa anys, que no han estat publicades i que sé que a algunes persones de l'illa els farà il·lusió que torni a tocar.

Heu tret Miramar Live, un nou single en directe pocs mesos després de treure el disc. Té dues cançons que van acompanyades dels seus respectius videoclips. Us vàreu passar els primers anys sense publicar gairebé res, només actuant. Podem dir que hi ha un canvi de tendència a la vostra carrera?

— Sí. Abans de treure el disc feia molts de concerts, però va arribar un punt que no tenia un projecte físic i se m'estaven tancant portes. Amb Miramar Live em feia ganes compartir amb la gent cançons en directe, sense la trampa d'un disc d'estudi. Per a mi el més real de la música és quan es toca en directe.

Té només dues cançons. Amb aquest títol podem esperar una versió integral de Miramar gravada en directe?

— Acabaran sent tres cançons, una representació del disc d'estudi: Persones, Olivera i M'abrasava... La intenció no és fer un altre disc en directe. Que la gent vingui als concerts!

Les vostres referències van de la música tradicional als ritmes urbans. Teníeu por que algú se sentís ofès per les vostres reinterpretacions del folklore, sigui mallorquí o portuguès, per exemple?

— Sí que en tenia. A Mallorca hi ha qualque personatge molt gelós del que és seu, però és tan poc representatiu que no m'importa. No tenc aquesta filosofia ni és el meu concepte de música.

L'estètica dels vostres vídeos està molt cuidada. Hi ha una voluntat o és una més cosa accessòria?

— Hi ha una voluntat. M'agrada implicar-me en la part estètica. Encara que soc conscient que la part estètica es menja la música; m'estimula en l'àmbit creatiu pensar en aquest món estètic. Van plegats, és la idea.

Investigau, interpretau i produïu. Què més?

— Això d'investigar em fa gràcia per què m'ho diuen molt, però no és el cas. L'únic que he fet és trobar-me amb persones. No em sent investigadora per res del món. Em sent cantant, compositora i productora; em sent creadora. Les meves cançons les trec de dins meu i després les compartesc en el camí: amb Martín Leitón, que és coproductor del disc amb mi, amb l'enginyer de so...

El 2023 vàreu publicar el primer disc. Vàreu rebre el premi Enderrock al millor disc de l'any de la Música Balear, el de millor artista i el de la votació popular. Un any d'explosió. Com va el 2024? Què n'esperau?

— La veritat és que tenim una gira superllarga. Ens espera un estiu també carregat. És el més gratificant. Vull fer concerts. Tot es redueix a això.

Tornareu a Mallorca dins la gira?

— Segurament sortirà alguna data a Mallorca, però no hi ha res tancat. La que tenim és aquesta de demà i ja només queden les darreres entrades per al concert.

Com veis el panorama actual de la música en català?

— Bona pregunta. Crec que estam en un moment d'explosió perquè estan sortint moltes propostes noves. S'està teixint una indústria nova i crec que és molt diversa. Hi ha un mainstream que està agafant molt de pes, però s'estan fent moltes coses diferents.

Creis que cantar en català et pot obrir portes?

— Mai he sentit que em tanqui cap porta. La meva voluntat mai no ha estat sonar a les ràdios nacionals, no és el meu objectiu. Amb la meva música he cantat a Texas, Nova York, elMarroc, l'Índia… i la meva carrera no és tan llarga. El tema de l'idioma no m'ha limitat. He tingut una experiència a l'alçada de qualsevol idioma.

I tancar-ne?

— Hi ha una idea en general, però la meva experiència demostra que el tema de l'idioma no és limitant. S'ha de tenir en compte el tipus de música i de públic. Crec que form part d'una part de la indústria a la qual no li importa l'idioma.

Creis que els darrers canvis al Govern poden afectar negativament?

— La gent que tenim el català com a llengua materna no deixarem d'expressar-nos en català. Les persones que cream en català existim, ens expressam. Passi el que passi amb el Govern, nosaltres hi som.

Voldríeu tornar a Mallorca? O veis complicat viure aquí de la música?

— És molt complicat. A Mallorca, la indústria cultural està molt adormida. Hi ha iniciatives de gent que s'organitza en associacions, de gent que fa revistes, que té un festival, però pel que fa a la indústria general a Mallorca li falta fer una aposta molt forta que no es fa. Per tant... ara que he publicat el disc ser a Barcelona té més sentit que mai.

En veu baixa

Coca de patata o de quarto?

— De patata.

Xesc Forteza, Maria del Mar Bonet, Samantha Hudson. Casar, presó, fer amor?

— Entre Maria del Mar Bonet i Samantha Hudson tindria un dilema enorme. A Xesc Fortesa el tiram per la borda. Soparia amb Maria del Mar i aniria de festa amb Samantha.

Al matí o al capvespre?

— Capvespre

Què és sagrat per a Julia Colom?

Ostres, Mallorca!