Les pel·lícules i sèries més importants sobre papes i conclaves
Del Ralph Fiennes de 'Conclave' al Jude Law de 'The young pope', els pontífexs més emblemàtics del cinema i la televisió
BarcelonaFa dècades que el cinema i les sèries s'apropen a la figura del papa, tant a través de retrats més o menys verídics de papes reals com de ficcions pures que imaginen altres papes possibles. Comèdies, drames i fins i tot thrillers han abordat aquesta fascinant figura de poder per explorar temes com els dubtes, l'ambició i la responsabilitat.
(Edward Berger, 2024)
Un cardenal en plena crisi de fe (Ralph Fiennes) és l'encarregat de dirigir el ritual més important del catolicisme: l'elecció d'un nou papa. Els passadissos del Vaticà són l'escenari d'aquesta intriga apassionant, un thriller ple de girs inesperats al límit de la versemblança que para especial atenció a tots els detalls de l'organització del conclave. "És una història de lluita pel poder i podria ambientar-se en el món de la política o dels negocis", explicava a l'ARA el director, Edward Berger.
(Nani Moretti, 2011)
Nanni Moretti dirigeix aquesta comèdia sobre un papa (Michel Piccoli) que, després de ser elegit pels arquebisbes, surt al balcó per presentar-se als fidels, té un atac de pànic i fuig del Vaticà deixant els arquebisbes amb un pam de nas. El director de Caro diario humanitza el pontífex per la via de l'humor amable i amb menys punxa de l'esperable en un dels cineastes italians més identificats amb els ideals de l'esquerra.
(Fernando Meirelles, 2019)
Francesc va ser un papa estimat pel cinema. Van dedicar-li biopics com Francisco. El padre Jorge (2015) o Digueu-me Francesc. La vida d'un papa (2015) i documentals com El papa Francesc: un home de paraula, dirigit per Wim Wenders. Però l'aportació més interessant del cinema a la figura de Francesc és segurament Els dos papes (2018), sobre la relació entre Jorge Bergoglio (el futur papa Francesc, interpretat per Jonathan Pryce) i el papa Benet XVI (Anthony Hopkins).
Michael Anderson (1968)
Amb la Guerra Freda com a teló de fons, un sacerdot ucraïnès (Anthony Quinn) presoner en un camp de treballs forçats a Sibèria és alliberat per ser assessor al Vaticà i acaba convertint-se en papa i jugant un paper clau en el tauler geopolític d'un món que sembla encaminar-se a una tercera guerra mundial. L'actor John Gielgud, que interpreta el papa Pius XIII, va ser papa en dues ocasions més, a Escarlata i negre (1983) i Elizabeth (1998).
Carol Reed (1965)
El d'El turment i l'èxtasi és un papa com no estem acostumats a veure'l: un líder viril que dirigeix els seus exèrcits en guerra amb altres estats mentre encarrega a Miquel Àngel (Charlton Heston) que pinti el sostre de la Capella Sixtina. Un carismàtic Rex Harrison encarna el papa Juli II en aquest drama històric basat en el best-seller homònim d'Irving Stone.
El papa Francesc va ser el primer pontífex de l’Amèrica Llatina i a The young pope, sèrie de Paolo Sorrentino, Jude Law interpretava el primer papa dels Estats Units. Jove, carismàtic i fumador, el papa Pius XIII, nascut Lenny Belardo, es defineix a ell mateix com a “intransigent, venjatiu i irritable” i posa en marxa reformes eclesiàstiques que mostren la seva visió radical de la institució. En un Vaticà ple d’intrigues, el Papa té com a màxima confident una monja, la germana Mary (Diane Keaton), que va criar Belardo en un orfenat.
La fascinació de Sorrentino pel Vaticà va continuar amb The new pope, en la qual John Malkovich interpretava el papa Joan Pau III, successor de Pius XIII (Jude Law), en un coma irreversible. Fill de duc que ha aconseguit convertir al catolicisme nombrosos anglicans, el nou papa té carisma i misteri, però també batalla contra la depressió.
Aquesta minisèrie s'allunya de les intrigues vaticanes però s'apropa a un dels principals problemes de l'Església: els abusos sexuals de menors per part dels sacerdots. En concret, la ficció se centra en els abusos perpetrats a Xile pel sacerdot Fernando Karadima, que van ser encoberts pel bisbe Juan Barros. Quan el papa Francesc va visitar Xile el 2018, Barros estava present als actes públics, fet que va molestar la societat del país. Poc temps després, el Papa va admetre que havia estat un error donar suport a Barros i va haver d'acceptar la renúncia del bisbe.