Cultura 26/10/2021

Mig segle d'amor per l'òpera a Maó

L'associació Amics de l'Òpera de Maó celebra 50 anys de vida amb 'Il barbiere di Siviglia' al teatre Principal de la ciutat

3 min
El conseller de Cultura del Govern Miquel Company i representants dels Amics de s'Òpera de Maó i del Teatre Principal.

PalmaEl grup Amics de l’Òpera de Maó va néixer el 17 de març de 1971. Empesos pel batle de llavors, Rafel Timoner, un grup d’amics va constituir una associació privada sense ànim de lucre que ajuntàs les persones amants de l’òpera. Els objectius eren clars: promoure i organitzar espectacles d’art líric, procurant mantenir i vigoritzar la tradició operística de la ciutat. D'això en fa ja 50 anys, una fita que mereix celebració. De la mà de la Fundació Menorquina de l'Òpera, i en col·laboració amb la Fundació Teatre Principal de Maó, els dies 29 i 31 d'octubre l'obra de Gioachino Rossini Il barbiere di Siviglia es podrà veure al Principal de la ciutat. És una producció del Teatro Sociale di Rigovino amb direcció musical de Michele Gamba. L'Orquestra Simfònica de Balears i el Cor d'Amics de l'Òpera de Maó participaran en la funció. La direcció escènica és de Massimo Gasparon.

Els motius de la decisió que aquesta sigui la peça per celebrar els 50 anys del grup d'amants de l'òpera de Maó són dos. En primer lloc, que va ser, juntament amb Faust (Charles Gounod, 1859), l’òpera que es va representar en la Primera Setmana de l’Òpera de Maó, el 1972, un any després de la creació d’Amics de l’Òpera de Maó. I en segon lloc que, segons han informat des del Principal de Maó, és l’òpera amb major trajectòria documentada a Menorca: la primera representració documentada data del 27 de gener de 1822 amb la companyia italiana de Giovanni Palagi, artífex de l’actual edifici del Principal, i des d’aleshores forma part de la majoria de temporades organitzades durant els segles XIX i XX.

'Il barbiere di Siviglia'

El repartiment d'aquesta producció està encapçalat pel tenor Xabier Anduaga, una de les veus joves més sol·licitades i aclamades de l’escena lírica actual. Anduaga es posarà a la pell del comte Almaviva, un paper que en els propers mesos interpretarà també en escenaris europeus com l’Òpera de Roma i el San Carlo de Nàpols. El trio protagonista també inclou el baríton polonès Andrzej Filonczyk, en el paper de Fígaro, i la mezzosoprano italiana Raffaella Lupinacci, com a Rosina. Paolo Bordogna (Don Bartolo), Marko Mimica (Don Basilio), Marta Mathéu (Berta) i Pau Armengol (Fiorello i un oficial) completen l'elenc de veus d'aquesta producció.

Aquesta òpera, la més cèlebre de Gioachino Rossini (1792 – 1868), narra les complicacions i els obstacles d'una parella d'enamorats. Estrenada a Roma l’any 1816, és una obra en dos actes escrita pel llibretista Cesare Sterbini Romano i basada en la comèdia teatral Le barbier de Séville del francès Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais.

Maó i l'òpera

La tradició operística de Maó es remunta al segle XVIII. A la ciutat hi havia el Teatre de la Comèdia, on es varen començar a fer espectacles d’òpera i teatre. Més tard, a principi del segle XIX, varen arribar els títols més populars del moment de la mà de companyies italianes i ja el 1829 es va construir el teatre Principal de Maó, el teatre d'òpera més antic de l'estat espanyol.

Des d’aquell moment i fins a l’esclat de la Guerra Civil s’hi varen programar temporades d’òpera amb certa estabilitat. El conflicte bèl·lic va frenar aquesta activitat cultural, que no es va reprendre fins al 1971. En tots aquests anys, els Amics de l’Òpera de Maó han duit a Menorca 33 títols i han programat 75 produccions, amb la qual cosa han oferit 150 nits d’òpera a la ciutadania.

Trobada d’Òpera XXI

Amb motiu d’aquesta efemèride i coincidint amb la representació de l’òpera de Rossini, l’associació representativa del sector líric nacional, Òpera XXI, celebrarà la seva assemblea anual a Menorca. La reunió serà dissabte 30 d’octubre al mateix teatre Principal de Maó. Cal recordar que recentment els Amics de l’Òpera varen rebre el Premi Honorífic Òpera XXI per la seva inestimable feina, gràcies a la qual el Principal continua sent, quasi 200 anys després de l'obertura, un dels grans escenaris lírics estatals.

stats