La plantació d’arbres no s’atura
Els ametlers, les oliveres i els garrovers es continuen sembrant a bon ritme
Les noves plantacions d’arbres continuen a bon ritme. S’estan sembrant ametlers, amb algunes plantacions importants. Els garrovers continuen la seva línia ascendent i avui dia és molt difícil trobar-ne d’empeltats, perquè els vivers no tenen material suficient per atendre la demanda. I les oliveres es continuen sembrant una mica pertot arreu, continuant amb la preferència per l’arbequina i la picual, i amb un ascens progressiu de les varietats koroneiki i frantoio, encara que no estiguin autoritzades dins la denominació d’origen de l’oli de Mallorca. Aquesta dinàmica positiva sembla que insisteix en la persistència de l’arboricultura balear, a les illes (Mallorca i Eivissa) on té més tradició.
Dinamisme en el sector vitícola
Tant els arbres com la vinya estan en procés de recuperació de superfícies
Les difícils circumstàncies que està passant l’economia mundial i, en concret, la balear no aconsegueixen deturar processos d’inversió que tenen un funcionament que no està condicionat per la conjuntura més immediata. En el marc de l’agricultura, on la inversió sempre sol ser escassa, ja que des del sector productor no es genera capacitat inversora i els capitals externs prefereixen àmbits de més rendibilitat, continua la dinàmica inversora en el sector vitivinícola, ja que a hores d’ara hi ha uns cinc o sis nous cellers en marxa i la sembra de vinya, potser amb autoritzacions de plantació que venen de fa temps, continua a bon ritme. Evidentment, aquestes noves vinyes i aquests nous cellers comportaran, en pocs anys, una major producció de vi. S’haurà de fer molta feina en la comercialització. Però ara el que es veu és que tant els arbres com la vinya estan en un procés de recuperació de noves superfícies.
Irregularitat de les pluges
Els dies de gelada han afectat la plantació de patata extraprimerenca de sa Pobla
Les darreres setmanes les pluges han estat relativament importants a bastants de llocs de les Balears. El fred ha provocat un bon grapat de dies de gelada, amb tot el seu impacte sobre les plantacions de patata extraprimerenca de sa Pobla, que ha estat contrarestat amb el regadiu. L’excés d’aigua no és gens bo per a les patateres, per això el bon de temps dels darrers dies ha anat bé. La darrera torbonada ha fet mal a hivernacles i instal·lacions, però per fortuna els mals no han estat generals. Les pluges han estat desiguals d’una comarca a l’altra, com quasi sempre sol passar. L’aigua ha estat més poc abundant al migjorn de Mallorca, on hi ha redols en què no ha fet gens de saó. Basta veure l’evolució dels sembrats: mentre n’hi ha que van esponerosos n’hi ha d’altres que estan aturats. Hi ha ramaders que no tenen gens de menjar per als animals.
Les taronges de Sóller
Tot i l’esforç del sector, assegurar-ne la viabilitat a curt i mitjà termini no és fàcil
El sector de la taronja de Sóller ha fet un gran esforç d’adaptació a les noves condicions de la producció i el comerç dels cítrics, però no ho té fàcil per assegurar-ne la viabilitat a curt i mitjà termini. El problema no deixa de ser semblant al d’altres produccions característiques de Sóller i de la muntanya de Mallorca, com l’oliva, les garroves o la ramaderia ovina, que es mouen amb uns costos de producció elevats i a uns preus baixos que fan difícil la viabilitat de les activitats agràries a la Serra. Davant això sols disposam de l’estratègia de la qualitat i la sostenibilitat territorial i ambiental, amb unes produccions més ben comercialitzades i mesures compensatòries per als productors. L’objectiu no és impossible d’aconseguir, però tampoc no és gens fàcil.
Sector de la patata a l’expectativa
No se sap com afectarà el Brexit a la relació comercial amb el mercat britànic
El sector de la patata ha tingut un mes de gener de molta feina, però se n’ha sortit. Ara el problema és veure com acabarà l’assumpte del Brexit en les relacions comercials entre la UE i el Regne Unit. Per descomptat, el mercat britànic és essencial per a la patata mallorquina, que no hem d’oblidar que representa prop d’un 10% del total de la producció primària balear. I ho és, no tan sols perquè és el mercat originari que fa un segle va permetre l’inici d’aquesta exportació, sinó perquè en volum i qualitat és el principal mercat actual de la patata poblera. Quin és el perill? El principal és que la burocràcia i els controls en frontera no permetin la fluïdesa del transport del producte, sobretot a partir de juliol, quan seran obligatoris els controls físics de les exportacions.
