Tretze llibres d'escriptors illencs per viatjar pel món

PalmaSón nombrosos els exemples de novel·les, poemaris i còmics que no només s’han ubicat a l’entorn més proper de l’autor, sinó que s’han emprat per reflexionar sobre aquests escenaris des de perspectives molt diverses, com poden ser els casos de ‘39° a l’ombra’ d’Antònia Vicens, el gruix de l’obra poètica de Miquel Costa i Llobera i ‘Històries del barri’ de Gabi Beltran i Bartomeu Seguí. Tot i això, també n’hi ha que han decidit, en un moment o un altre, sortir del context local i ubicar les seves obres en coordenades que, aparentment, poc o res tenen a veure amb les Illes.

Kiribati

Maria Antònia Massanet

Adia Edicions.74 pàgines ,poesia

L’artanenca Maria Antònia Massanet convida el lector a viatjar fins a l’altra punta del món per parlar-li de la realitat que té ben a prop. Aquest poemari pren el nom d’un arxipèlag del Pacífic que s’ha anat enfonsant fins a gairebé desaparèixer a causa del canvi climàtic. “Un paradís anegat / i un altre que s’asseca. / Fontanelles sota ciment armat / nova massa mare / del pa enfornat / que ja no ens surarà” és un dels poemes que s’hi llegeixen.

Una ombra blanca

Carme Riera

Edicions 62.320 pàgines, narrativa

Si bé una part important del darrer llibre de Carme Riera transcorre a Mallorca, com passa a quasi totes les publicacions de l’autora, per cercar els orígens de Barbara Simpson, protagonista d’Una ombra blanca, l’autora de Dins el darrer blau ens situa al sud dels Estats Units, a mitjan segle passat. Allà s’hi exposen amb mestratge diferents problemàtiques vinculades al racisme i els fanatismes religiosos que coegen encara a la societat americana.

Matilde E.

Maria Escalas

La Campana. 240 pàgines, narrativa

Si bé una de les principals referències literàries d’autor illenc vinculades a París obligaria a parlar de Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga, el retrat que en fa Maria Escalas a Matilde E. mostra la cara oculta d’aquella suposada etapa d’idílic alliberament que molts artistes van passar a la capital francesa a principis de segle XX. En ella hi ressonen, entre d’altres, les veus de músics com Erik Satie i pintors com Toulouse-Lautrec.

Winter in July

Marta Terrasa

Tushita Edicions.216 pàgines, narrativa

Deia Maria Antònia Oliver que per escriure Antípodes, la novel·la en què la detectiva Lònia Guiu es trasllada a Austràlia, s’havia nodrit de guies turístiques, ja que no l’havia trepitjada mai. I just el contrari és el que va fer la periodista Marta Terrasa, que després de recórrer de punta a punta l’immens paradís australià en va deixar constància a Winter in July, una espècie de llibre d’aventures que combina la crònica periodística amb el dietari personal.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys

Llucia Ramis

Columna. 232 pàgines, narrativa

Una de les localitzacions preferides pels autors illencs que han decidit sortir de l’Arxipèlag, molt especialment per a aquells d’entre els 70 i 80 del segle passat. Entre ells hi figura Llucia Ramis, que l’any 2008 se situava en un terreny entre la realitat i la ficció per construir una crònica de la joventut dels inicis del segle XXI a una Barcelona travessada per la filosofia del “postcinisme”.

Jaguar, on els adverbis es moren de por

Gabriel Janer Manila

Nova Editorial Moll.134 pàgines, narrativa

Més que un viatge, la proposta del llibre de Gabriel Janer Manila és una recerca: la del llegendari poble dels korubo, una tribu que no emprava adverbis en el seu idioma perquè “són el matís que afegeixen aquells que volen manipular la vida, dominar la natura”. Amb l’objectiu de trobar-los, l’autor ens guia per un recorregut a través de cascades, llacs i vegetació espessa per la selva amazònica, la terra del jaguar, durant la primera meitat del segle XIX.

Nova York

Blai Bonet

Columna.127 pàgines, poesia

Són nombroses les publicacions d’autors balears que ens permeten sentir que trepitjam Nova York, com Les altures, de Sebastià Portell o Els ullastres de Manhattan, de Ponç Pons. Però ben segur que ambdós escriptors recomanarien també el poemari Nova York signat per Blai Bonet, que inclou, entre d’altres, el poema ‘Al Brown’, que va ser recitat per Lou Reed l’any 2007, precisament a Nova York, i que comença amb el vers “Què seria de l’home sense les bèsties?”

Les pomes d’or

Baltasar Porcel

Edicions 62.200 pàgines, novel·la

Publicada l’any 1980, aquesta novel·la de Baltasar Porcel pren com a punt de partida simbòlic la recerca del Sant Graal per conduir el lector en un viatge de reflexió existencial que fa aturada, entre d’altres, a les selves de la Costa d’Ivori. No és l’únic text de l’andritxol que passa pel continent africà: ho fan també alguns dels relats del recull Un amor a les Seychelles, format per 13 contes que parlen de naufragis, batalles, safaris i fantasmes.

Corfú, Cabrera, Martinica | Breviari d’illes i miratges

Miquel Àngel Llauger

Lleonard Muntaner Editor. 120 pàgines,assaig

L’escriptor Miquel Àngel Llauger proposa un itinerari pel mite de les illes que es construeix no només a través del contingut, sinó també a través de la forma. Aquest assaig, publicat per Lleonard Muntaner l’any 2021, constitueix un arxipèlag de reflexions al voltant de tot allò que ha captivat escriptors arreu del món en relació amb els territoris insulars, que passa, entre d’altres, per les tres illes que li donen nom: Corfú, Cabrera i Martinica.

Lisbona

Gabriel de la S. T. Sampol

Lleonard Muntaner Editor.64 pàgines, poesia

En presentar Lisbona, poemari de Gabriel de la S. T. Sampol, el novembre del 2015 a la llibreria Embat de Palma, el també escriptor Sebastià Perelló digué que “llegir Lisbona és més que mai llegir la trunyella que fan els llocs i la literatura”. Així les coses, aquesta obra del poeta, crític i traductor mallorquí proposa un recorregut personal i intransferible per la ciutat portuguesa que no pot deslligar-se de la petjada de Fernando Pessoa.

Què

Max

Editorial Finestres. 200 pàgines,còmic

Que per què decideix el protagonista de Què, primer premi Finestres de Còmic, partir a Trebisonda, ciutat ubicada al nord-est de Turquia? Doncs perquè enmig d’una crisi vital decideix obrir el seu exemplar d’El Quixot i allà s’hi troba amb una referència a l’emperador de Trebisonda, que el connecta amb un record d’infantesa i el condueix a voler conèixer la ciutat. A partir d’això, Max construeix tota una reflexió sobre les contradiccions del món actual.

Memòria de camins

Miquel Rayó

Nova Editorial Moll.132 pàgines, assaig

Aquest assaig de l’escriptor Miquel Rayó és, sobretot, una convidada a sortir a caminar i a trescar pel món. Després de tota una vida de fer-ho ell mateix, Rayó trasllada en aquest llibre no només les seves experiències personals i reflexions, sinó un relat sobre el fet mateix de caminar i les seves implicacions. L’itinerari, entre d’altres, fa aturada al Perú, Escòcia, els Alps i Japó, tot defensant que “els camins són una alquímia del temps sobre l’ànima”.

Deimos

Lucia Pietrelli

Editorial Males Herbes.145 pàgines, narrativa

Tant és que des del primer moment es deixi clar que l’illa on transcorre la novel·la de Lucia Pietrelli, Deimos, no és real. Una vegada llegit el llibre, el lector té la convicció d’haver-la trepitjada. En ella s’hi explica la història de Laia, una nina que viu en un lloc on la mort no existeix a qui la seva mare va abandonar quan acabava de néixer. Amb aires de mite i regust de clàssic, la proposta de Pietrelli és fer un viatge tant literari com existencial.