El nou celler de Carme Pinós: un monestir sostenible dedicat al vi

La Horra (Burgos)L'arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954) parla molt sovint del pes que la "responsabilitat" té en la seva visió de l'ofici. Els edificis han de complir la funció per a la qual estan dissenyats i, alhora, l'han de transcendir poèticament. També han de fer ciutat, i quan són en entorns rurals i naturals, han de construir paisatge. Tot això es troba amb escreix en l'edifici que ha presentat aquest divendres, un nou celler per a La Horra, a Burgos. Tota la part de producció està enterrada, també per una qüestió d'eficiència energètica; i la zona de la verema i la social sobresurten i estan abocades al paisatge.

"No soc primmirada, però sabia que el protagonisme l'havien de tenir el paisatge, el territori i les vinyes, i que no tenia ganes d'entrar en el joc de veure qui la fa més grossa", afirma Carme Pinós, desmarcant-se d'edificis icònics del món del vi d'arquitectes famosos com Zaha Hadid, Frank O. Gehry i Santiago Calatrava. "El paisatge és fruit de com veus la naturalesa, de com la intel·lectualitzes", explica.

Un altre tret essencial del celler, que té una superfície de 4.700 m², és la volada que assoleix, com si fos un concentrat de les fites de Pinós. Al llarg del recorregut un pensa en obres importants de la seva trajectòria, entre les quals hi ha el cementiri d'Igualada i els edificis olímpics de tir amb arc, tots dos projectats amb Enric Miralles, i altres de posteriors com l'ampliació de l'Hotel Son Brull a Mallorca i uns pavellons en una finca mexicana. "El procés del celler no va ser difícil, però sí llarg, d'anar endavant i enrere, perquè els tècnics havien de descobrir com era el celler que volien fer, i ho vam trobar al llarg de moltes converses", explica l'arquitecta, que en aquesta obra ha col·laborat amb l'enginyeria Vértice 21 i la constructora Inexo.

El nou celler, que ha costat 9,5 milions d'euros, suposa la consolidació de Bodegas La Horra, l'activitat de les quals es remunta al 2009. Les obres es van fer per fases. Primer es va construir la nau d'elaboració per vinificar les primeres anyades dels vins Corimbo i Corimbo I, de la DO Ribera de Duero. Després, el 2015, es va construir la zona de criança i emmagatzematge de les ampolles. I la tercera fase, que és on va entrar Pinós, va començar fa dos anys. El celler està dissenyat per acollir unes 300.000 ampolles i en aquests moments en produeixen unes 130.000 entre Corimbo i Corimbo I. I a partir d'ara les naus anteriors funcionaran com a centres logístics. "La Carme és la maga, l'artista, que ha fet realitat el nostre somni", afirma el president del Grupo Roda, Mario Rotllant, que destaca que els seus projectes són de "creixement autolimitat" per mantenir l'excel·lència que volen. I, malgrat tot, vol que el nou celler contribueixi a potenciar l'enoturisme a la zona. Com diu el director general del Grupo Roda, Agustín Santolaya, el celler ha de ser "una màquina perfecta per fer vins d'alta qualitat", i aquest a més a més té un aire de "monestir". Les instal·lacions també inclouen mesures per fer-les més sostenibles com la geotèrmia i el sistema de ventilació conegut com a tubs canadencs.

El recorregut arrenca al costat d'una alzina centenària i una caseta de tova on es poden fer costellades. Fent baixada, es poden veure els camps on sembraran més vinyes fins a gairebé tocar el celler. La façana té una forma sinuosa per integrar-la en el paisatge i està feta de maó, per donar-li calidesa. La ceràmica és un dels materials nobles, juntament amb la pedra i la fusta, dels quals Pinós diu que "envelleixen en comptes de deteriorar-se".

Una de les parts més potents del celler és l'entrada dels camions carregats amb les caixes de raïm. Té una gravetat corprenedora. I poc després es troba l'element més icònic de l'edifici, un voladís amb forma de teula invertida una part del qual estarà clavada dins el terreny. Així mateix, Pinós ha aconseguit donar un caràcter artístic al rigor de les sales de verema i d'emmagatzematge de les ampolles guarnint les parets amb les marques de l'encofrat de canyís i amb les estratègiques i expressives lluernes i unes característiques sortides de ventilació inspirades en les dels antics cellers locals.

Un moment de molta activitat

Carme Pinós ha inaugurat el celler en un moment de molta activitat: treballa en la futura ampliació del Teatre Museu Dalí de Figueres, la transformació del complex Zona Franca de Vigo i la rehabilitació del pazo de Lourizán, aquesta última amb Carles Enrich. També té en curs la instal·lació d'un hospice pediàtric per a la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia al pavelló de la Victòria del recinte de Sant Pau, a Barcelona.

D'altra banda, Pinós acaba d'inaugurar un espai cultural a Palma anomenat K3, endegat juntament amb la seva gerent, Flora Muñoz, i l'arquitecta i antiga col·laboradora Sé Duch. Una de les primeres activitats ha sigut un debat sobre el còmic de Pere Joan Neocaos (Autosider Cómics).