Les nostres festes: la tradició i la globalització potser no són tan lluny

PalmaAls betlems mallorquins no hi ha caganer com a Catalunya, però sí que hi ha -o, millor dit, hi havia- la figura del frare, que ara només conserven els qui fan el betlem de manera més tradicional. Aquí, el costum de la soca, que es troba a Aragó, Occitània i a la Provença, i que a Catalunya és el tió que es fa cagar, no és tan lluny del tronc gruixat, el nadaler, que es posava o es posa a la llar de foc i que es reservava perquè els infants de la casa poguessin encendre’l. El que és el calendari d’Advent, a Mallorca feia funcions similars la figura d’un home amb cinc extremitats, una per cadascun dels diumenges d’advent, mentre que la cinquena no es tallava fins al dia de Nadal. Aquests són només una petita mostra dels costums que es recullen al Tradicionari de Mallorca, un nou butlletí mensual elaborat i editat per la Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula (amb seu a Sant Joan), amb la voluntat de contribuir a la divulgació del costumari mallorquí.

“El bessó del projecte és la informació recopilada per Rafel Ginard en les plaguetes manuscrites del seu calendari folklòric, material inèdit en procés de transcripció”, afirma Carme Castells, directora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Blai Bonet i Pare Ginard, que depèn del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

“Quan celebram Tots Sants, Nadal o Sant Antoni, guanya molt de sentit i per a moltes persones és sorprenent i estimulador saber per què feim cada ritual. Per això, tenint la riquesa que és el material del pare Ginard, ens proposàrem catalogar-lo i digitalitzar-lo i, en concret, la transcripció dels quaderns de notes volíem que acabàs per ser un projecte divulgatiu per difondre les tradicions de manera fonamentada”, declara Castells abans d’afegir que es tracta “d’oferir una guia per comprendre la base cultural dels rituals tradicionals i fer propostes per perpetuar aquestes pràctiques en l’àmbit familiar i col·lectiu”.

El butlletí, que inicià la publicació a internet (a la pàgina de la Fundació Casa Museu) per Tots Sants i que s’estendrà durant un any, s’ha dedicat a les festes, de les quals el pare Ginard deixà una documentació ingent. Des de la Casa Pare Ginard s’afirma que “no és casual que la publicació nasqués precisament amb ocasió de la festa de Tots Sants, en un moment en què, fruit de la globalització, s’han estès de manera molt acusada els rituals del Halloween anglosaxó en oposició a antigues tradicions locals”. Però de la investigació d’unes i de les altres, “tot repassant els elements i el sentit de la festa, es posa en relleu que moltes de les pràctiques que avui es duen a terme (la capta de llepolies de casa en casa, els fanals de carabasses, les fresses grotesques o terrorífiques) no són del tot alienes a la celebració més autòctona”. Halloween ve d’ all hallows eve, que aquí és la Nit de les Ànimes; sabem que els nins anaven casa per casa a recollir nous o que es parava una mena d’altar per esperar les ànimes.

Nadal i després Sant Antoni

El segon butlletí, tot just pujat a la web, es dedica a Nadal. El tercer, al gener, serà el de Sant Antoni. Seguidament, els Darrers Dies. Al de Nadal se succeeixen les celebracions (la nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Sants Innocents, Nit de Cap d’Any i l’Estendard, Cap d’Any i els Reis), cadascuna amb els seus costums. Més enllà dels ja esmentats a l’inici de l’article, destaca que al seu dietari Rafel Ginard descriu el costum d’anar a comprar les peces per al betlem a les paradetes de la plaça Major de Ciutat, diu que els nins hi anaven “acompanyats sobretot de son pare” i que l’indiot i els pastorets els solien comprar els homes. El betlem no es feia fins al dia de Sant Tomàs, 21 de desembre, i la figura del Bon Jesús no es col·locava fins al mateix dissabte de Nadal, al punt de mitjanit. Els reis d’Orient es posaven de principi lluny de la cova i, a mesura que s’acostava el dia de Reis, els infants de la casa els anaven movent cap al naixement. El betlem quedava instal·lat fins la Candelera, el 2 de febrer, coincidint just amb el punt mitjà de l’hivern i data associada als rituals de la llum que celebraven els romans en homenatge a la primavera que s’acostava.