'La nostra ciutat', una obra que excel·leix en el tercer acte
Ferran Utzet dirigeix al Teatre Lliure l'obra de Thornton Wilder amb un repartiment coral de categoria
- De Thornton Wilder
- Direcció: Ferran Utzet. Dramatúrgia: Llàtzer Garcia.
- Amb Rosa Renom, Paula Malia, Guillem Balart, Xavier Ripoll, Rosa Boladeras, Tai Fati, Biel Montoro, Mercè Pons, Carles Martínez, Lluís Oliver, Jenny Beacraft, Isabel Rocatti, Albert Triola, Oriol Genís i Josep Sobrevals
Diuen que als Estats Units no hi ha dia sense una representació d’Our town (La nostra ciutat) sigui en teatres professionals o d’aficionats. En català no s’havia fet mai. L’obra de Thornton Wilder, autor d'El llarg dinar de Nadal, que ha fet diverses temporades a la Biblioteca de Catalunya, va estrenar-se el 1938 i va guanyar el premi Pulitzer d’aquell any. Narra la vida al llarg de tres dates (1901, 1904 i 1913) a la imaginària Grover’s Corners a l’estat de Nou Hampshire a principis del segle XX.
L’èxit de l’obra es fonamenta en la intenció de l’autor de valorar la vida i descobrir la felicitat en els petits esdeveniments de la vida quotidiana. Ho fa, però, sobre un arcaic model de societat benestant marcat per la parella, el matrimoni i la paternitat en què l’home treballa i la dona cuida la casa. Un model sense conflictes en què mai passa res en una població amb el 85% de vots republicans i amb més esglésies protestants que mesquites a Istanbul. A la fi, una societat radicalment conservadora que, vist el trumpisme rampant, no difereix gaire de les ciutats de l'actual Nord-amèrica profunda. I passa el temps. I passa la vida.
Tres anys i tres actes. Una narradora (Rosa Renom) explica la geografia física de la ciutat. Qui és qui. Les dones pelen mongetes. Els homes parlen. Les dones volen viatjar, veure món, com la sogra de Joan Capri. Elles miren més enllà. Ells es conformen. Neix l’amor entre el fill dels Gibbs i la filla dels Webb. I passen dos actes de caràcter costumista, si bé els intèrprets il·lustren la quotidianitat amb mímica, segons indicacions de l’autor. El tercer és una autèntica troballa dramatúrgica que, després de dos actes força estèrils, fins i tot avorrits, emociona fins a la llàgrima d’alguns.
Fluida la traducció de Víctor Muñoz i Calafell. Magnífica la il·luminació. Imponent l’auster espai escènic de Josep Iglesias. Més ofici que imaginació en la feina de Ferran Utzet, que orienta bé els personatges, destaca la ironia de l’autor, es permet la llicència d’una filla negra de pares blancs i excel·leix en el tercer acte. Repartiment coral de categoria amb els sempre eficaços Rosa Boladeras, Oriol Genís, Carles Martínez, Mercè Pons, Rosa Renom i Xavier Ripoll. Bon treball de la jove Paula Malia.
