PalmaCaimari.- El Festival Internacional de Música Antiga de Caimari clausura la quarta edició, que, sota el títol d’A modo italiano, ha ofert cinc concerts d’un nivell que fa que l’esdeveniment es vagi consolidant de manera ferma amb aquest ampli recorregut pels inicis de la història de la música. El va inaugurar Irene G. Roldán al clavicèmbal amb Toccata i preludis entre Itàlia, Espanya i el jove Bach. Continuà amb l’Orquestra Barroca de Sicília, mentre que al tercer varen ser Giorgio Matteoli a la flauta i Tomeu Seguí al clavicèmbal els encarregats de fer un altre tast dels segles XVI i XVII amb un títol general prou explícit, L’arte de diminuire. El quart canvià l’església de la Immaculada Concepció pel pati de Ca Ses Blaies, on Tartini, Matteis i Teleman varen presidir el concert a càrrec de Diego Castelli. El cinquè, amb el qual conclou l’edició (16 d’octubre), Evangelina Mascardi a la viola de mà i Maurizio Croci al clavicèmbal fan una petita passa més enrere en el temps amb Milano spagnolo, per intrepretar, de bell nou a l’església, des de Werrecore fins a Antonio de Cabezón, de qui presenten fins a quatre peces.
Bunyola.- Diumenge 17 d’octubre és el tret de sortida del XXXVII Festival de Música de Bunyola, que és una xifra que deixa constància de la dimensió d’aquesta història que any rere any fa acte de presència dins la inabastable oferta musical de què podem fruir a l’illa, on no poca gent, amb to de suficiència, diu allò d’“aquí mai no fan res”. El conjunt que sota el nom de The Archduke’s Consort formen Fiona Stuart Wilson, Ramon Andreu, Xisco Aguiló i Guillermo Femenías és l’intèrpret del primer dels set concerts que cada diumenge tindran lloc al Teatre Municipal, menys el del 21 de novembre, en què el Cor Minuet interpretarà l’Stabat Mater a l’església parroquial. Seria injust no destacar Tomeu Moll-Mas, que farà Totes les tecles de Samper, una recuperació indispensable, o el llaüt renaixentista de Hopkinson Smith i la soprano Marga Cloquell acompanyada per Pedro Mateo a la guitarra, però, amb una sobredosi de subjectivitat, m’agradiaria destacar la cloenda, a càrrec de Miquel Brunet acompanyant en directe la seva composició de la banda sonora d’El jefe político, pel·lícula muda rodada a Mallorca l’any 1923 i que un dia també es va titular El hombre de las Baleares. Serà dia 28 de novembre.
Studium Aureum.- Alguns concerts escampats furtivament per dins el temps de pandèmia deixaren constància de la subsistència de la formació, però ha arribat el periode de reconstrucció, el de viure emmascarats com si el nou inquilí del globus terraqüi no hi fos. Per això, el Dixit Dominus, de Händel, és un bon començament perquè cada mes, en diumenge, comenci la temporada de l’orquestra i el cor de Studium Aureum amb l’eclèctic Carles Ponseti al capdavant. Hi podrem trobar Britten, Holst, Charpentier, Gounod, Mompou, Monteverdi, una estrena de Mercè Pons, la Cantata Thálamos, i una rúbrica com cal el 8 de maig, amb el Rèquiem de Mozart.
Auditòrium, Trui, Manacor, Principal, Maó.- Aquestes seran les ubicacions dels més de 30 concerts i òperes que l’Orquestra Simfònica, dirigida per Pablo Mielgo, oferirà al llarg de la temporada que ja ha començat amb aquesta teringa de noms propis a la qual ja ens té acostumats, com ara el guitarrista Rafael Aguirre o el pianista Denis Kozhukhin, qui amb el Concert per a piano núm. 1 de Franz Liszt va demostrar que la velocitat i la precisió poden anar de la mà, de les mans, amb absoluta harmonia. Però, a més dels citats, la llista no té preu. Els directors Leopold Hager i Leonard Slatkin, o els pianistes Alexandra Dvogan i Behzod Abduraimov, les veus de Josep Bros i Ailyn Perez, els violoncel·listes Alban Gerhardt i Truls Mork, els violinistes Leticia Moreno i Francisco Fullana o la sempre espectacular Carmina Burana, que interpretaran amb la Coral Universitat de les Illes Balears dirigida per Joan Company. O el folklore mediterrani passat pel sedàs del jazz per Toni Vaquer…
P.S.- A tots els que he deixat de citar, que segur que no són pocs, els deman disculpes i, de passada, també una mica d’informació.
