Mor el medievalista Miquel Barceló

Palma.Deixa una novel·la gairebé acabada, la mirada d'un nin de deu anys sobre la Guerra Civil espanyola i com els vencedors varen substituir una història per una altra. També deixa un projecte en marxa que té a les seves mans l'editor català Xavier Folch: MB , un llibre que reuneix tres "MB" felanitxers, el pintor Miquel Barceló, l'escriptor Miquel Bauçà i l'historiador medievalista Miquel Barceló, qui va morir ahir al matí, a la casa de Portocolom on vivia retirat i malalt de càncer, encara que no inactiu, com demostren aquests darrers treballs.

Miquel Barceló Perelló va néixer a Felanitx el 1939, el mateix dia que Franco entrà a Barcelona. Catedràtic d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en Al-Andalus, era considerat un dels intel·lectuals mallorquins més notables, pare d'unes tesis que mai no defugien la polèmica.

A finals dels anys 50, es va instal·lar a Barcelona per estudiar filologia a la Universitat, amb professors com José Manuel Blecua, Martí de Riquer i Antoni Badia i Margarit. Volia ser escriptor. D'aquells anys, és el llibre de poemes Així sia: elegies irremeiables (Editorial Moll, 1957). Establert a Nova York, als anys 60 va exercir de professor a diverses universitats. El 1970 se li va declarar el càncer que l'ha acompanyat fins a la seva mort, i va tornar a Barcelona, on va ser catedràtic d'Història Medieval de la UAB i, darrerament, catedràtic emèrit. L'arqueologia medieval fou un dels seus grans temes d'investigació.

Col·laborador a distints mitjans de comunicació, com El País o L'Avenç , va recollir els seus articles a El país llamado deseo (Ensiola, 2006) i, en els últims anys, va publicar dos llibres de narrativa breu.

Entre tot, però, les seves tesis sobre l'extermini del que abans es coneixia com la España musulmana , i en concret sobre la conquesta de Mallorca, aixecaren forta polèmica. Ho declarava a L'Avenç el setembre passat: "Sí que hi va ser (la polèmica), petita i efímera. (...) El 1970 ningú, dic ningú, no podia argumentar amb coneixement si arran de la conquesta de 1229 la població musulmana, per dir-ho així, havia estat exterminada o si, per contra, se n'havia conservat una gran part. (...) A mi, en aquell moment la idea de plantejar un extermini no em semblava una possibilitat. I ho vaig dir. Provocativament, és ver. Però no es podia dir d'una altra manera. Tampoc no era cosa d'anar al confessionari a contar-ho. Anys després, s'ha de dir que fou un extermini fet de manera sistemàtica. (...) Els catalanistes com jo podem estar ben contents de saber-ho. La desconnexió amb el guió de la història d'Espanya es produeix justament aquí. La història de Mallorca comença el 1229".