Mor l'actor Helmut Berger, protagonista de grans pel·lícules de Luchino Visconti

BarcelonaL'actor austríac Helmut Berger ha mort aquest dijous als 78 anys a Salzburg. Gran intèrpret del cinema europeu, Berger va tenir una presència destacada a la filmografia del director italià Luchino Visconti, en pel·lícules com La caiguda dels déus (1969) i Ludwig (1973). De fet, va ser Visconti qui va descobrir el seu potencial com a actor quan el va conèixer a Roma a mitjans dels anys 60. Aleshores Berger, nascut a Bad Ischl el 29 de maig del 1944 i fill d'una família d'hotelers, era un aspirant a actor que estudiava idiomes. Visconti, de qui també va ser amant, li va donar un petit paper a Les bruixes (1967), un film d'episodis en què també participaven directors com Pier Paolo Pasolini, Vittorio De Sica, Mauro Bolognini i Franco Rossi.

Tot seguit va protagonitzar Els tigres joves (1968), d'Antonio Leonviola, i Visconti el va catapultar a la fama gràcies a La caiguda dels déus, la primera part de l'anomenada trilogia alemanya del director italià que completen Mort a Venècia (1971) i Ludwig. La caiguda dels déus, un títol manllevat a Wagner, està ambienta en el crepuscle de l'Alemanya de la República de Weimar, quan l'amenaça nazi comença a ser real. Helmut Berger hi interpretava el paper de Martin von Essenbeck, que tenia una escena memorable transvestit de Marlene Dietrich, i compartia repartiment amb Dirk Bogarde, Ingrid Thulin i Charlotte Rampling.

L'ascens de Berger va ser imparable: va ser Lluís II de Baviera novament a les ordres de Visconti. La revista Vogue el va considerar l'home més atractiu del món i va es anar fent un forat en pel·lícules com Dimecres de cendra (Larry Peerce, 1973), amb Henry Fonda i Elizabeth Taylor; Una anglesa romàntica (Joseph Losey, 1975), amb Glenda Jackson i Michael Caine, i l'eròtica Saló Kitty (Tint Brass, 1976), un film de naziexplotation en què va tornar a coincidir amb Ingrid Thulin.

La mort de Visconti el 1976 va significar un trasbals personal per a Berger, que va passar uns anys amb problemes de tota mena que van afectar la seva carrera. La televisió va ser un refugi temporal, però va mantenir el prestigi i Francis Ford Coppola va comptar amb ell per a la tercera part d'El padrí (1989). També va fer un parell d'incursions al cinema català, a films d'Antoni Ribas com Victòria (1983). I Albert Serra el va recuperar el 2019 com a Duc de Walchen per a la pel·lícula Liberté.