‘Moonfall’: alienígenes i catàstrofes còsmiques per acabar d’una vegada amb el món

‘Moonfall’

(2,5 estrelles)

Direcció: Roland Emmerich. Guió: Spenser Cohen, Roland Emmerich, Harald Kloser. 120 min. Estats Units i Xina (2021). Amb Halle Berry, Patrick Wilson i John Barry. Estrena als cinemes el 5 de febrer.

El director Roland Emmerich, acostumat a carregar-se la Terra en obres com El dia de demà, torna a aplicar la seva plantilla narrativa en un encreuament entre 2012 i Independence Day. A Moonfall, la vida humana corre risc de desaparèixer a causa d’un canvi (provocat per alienígenes?) en l’òrbita de la Lluna. Halle Berry i Patrick Wilson encarnen dos astronautes en una missió espacial temerària mentre les institucions (NASA inclosa) s’ensorren. Els acompanya un jove conspiranoic que exerceix d’heroi improbable.

Emmerich treballa de nou una ciència-ficció inversemblant, quasi pueril, que pot resultar de visionat confortable pel seu ús de clixés i situacions familiars. Els seus herois van per lliure i exerceixen de campions de la ciència, la curiositat i l’altruisme en contraposició amb un poder polític desaparegut i amb un exèrcit que només sap bombardejar. A banda de les evidents similituds amb obres prèvies d’Emmerich, la proliferació de blockbusters apocalíptics amb pressupostos encara més colossals dificulta que Moonfall esdevingui una experiència sensorial remarcable. Amb tot, inclou algunes seqüències que poden impactar. Entre les imatges d’una Lluna gegantina al cel, entre el caos de tsunamis i desastres que això provoca, pot emergir un acompanyant inesperat de l’acció apta per al consum de crispetes: un bri de terror còsmic (i de terror climàtic) que ens recorda la vulnerabilitat i la insignificança de l’ésser humà.