MNAC, any 0
Sacsejada al Museu Nacional: la col·lecció dels segles XIX i XX es renovarà, inclourà el Modernisme i la Guerra Civil i s'estendrà fins a Dau al Set
Barcelona.El MNAC es refunda. Gairebé 25 anys després de la seva creació, prop de 20 anys després des de les polèmiques obres de Gae Aulenti i de l'obertura al complet del Palau Nacional, i dos directors després, el museu es renova des dels seus fonaments com a institució museística i científica a nivell local, territorial, estatal i internacional. "El MNAC ha de fer un camí llarg per desplegar el seu potencial. Ara està al començament", va dir ahir Pepe Serra, el director de la institució, durant la presentació de les línies estratègiques de la pinacoteca fins al 2017. Ara com ara, va afegir, "pots travessar la primera planta del museu i veure un nombre notable d'artistes, però s'entén molt poc què ens ha passat en els darrers 180 anys", va afirmar.
El panorama cultural està inevitablement marcat per les retallades. Per això, l'objectiu de Serra i dels seus equips és que el museu augmenti el nivell d'ingressos fidelitzant el públic local i buscant-ne més d'internacional. L'objectiu és que el museu "estigui molt més present en la consciència cultural de la gent", va explicar. Damunt del MNAC planen dues incògnites que poden afectar el seu desplegament. La primera era la possibilitat, ara aparentment aturada, que s'instal·lés una seu de l'Ermitage a Barcelona. Les col·leccions del MNAC no han viatjat mai a Rússia -només ho han fet a Madrid- però Serra ja està treballant per portar-les al Japó i a la Xina, on està prevista una exposició de Gòtic català a tres museus, i fer-les una cita ineludible per als turistes que visitin Barcelona. L'altra projecte en l'aire és la futura Esplanada dels Museus i el fet que la col·lecció personal de Carmen Thyssen arribi a exposar-se al Palau de la Reina Victòria Eugènia. Les negociacions amb Carmen Cervera encara no s'han tancat. En aquest sentit, ahir Serra va fer tota una declaració d'intencions: no hi ha prou espai físic per desenvolupar el seu programa, però el creixement del museu no dependrà de l'arribada a Barcelona de la col·lecció de la baronessa. Si el seu pla s'executa, el creixement del museu "va molt més enllà de la col·lecció Thyssen", va advertir Serra: "És una operació de ciutat i de país, i el MNAC hi està al centre".
En qualsevol cas, segons va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va acompanyar el director durant la presentació, el MNAC seria el "tutor cultural i artístic del projecte Thyssen" a Barcelona. A més, cal tenir en compte la complexitat urbanística de l'operació i el paper dels altres agents: l'Ajuntament de Barcelona, l'Obra Social de La Caixa i la Fundació Mies van der Rohe. Així i tot, la necessitat de sales per a exposicions temporals fora del museu és una realitat que s'haurà de resoldre. En termes generals, Serra vol assolir un model de gestió "innovador i més propi", que mantindrà el nom de la institució i en renovarà la imatge gràfica.
Reformular l'exposició dels segles XIX i XX
L'arquitecte i professor d'història de l'art Juan José Lahuerta, que ja va col·laborar amb Pepe Serra durant la seva etapa al Museu Picasso, serà l'encarregat de la primera revisió en profunditat de la col·lecció permanent. A mitjans del 2014 obrirà una nova presentació de l'art dels segles XIX i XX. El museu entrarà de ple en l'art contemporani i arribarà fins a Dau al Set. Paral·lelament, Valentín Roma serà el comissari d'una gran exposició temporal sobre l'art català dels anys 50 fins al 70 -la primera que es fa d'aquesta etapa-. La reformulació de la col·lecció també comportarà la reducció de la presència de l'art del segle XIX a les sales. Com a novetat, el Modernisme i l'obra d'Antoni Gaudí, gràcies als acords amb la Sagrada Família, la Càtedra Gaudí i la UPC, entre d'altres, es representaran amb tot el seu potencial. Un altre dels pilars serà la Guerra Civil.
Serra no vol que la "col·lecció sigui una col·lecció d'estils i de noms". Per això, guanyarà pes el "context" i es treballarà amb categories "homologables a la resta de l'Estat i a Europa". Tot i la recessió, el director del Museu Nacional no renunciar a adquirir noves obres. L'entorn de la Sala Dalmau i el cubisme, va dir, són dos buits que haurà de trobar la manera de pal·liar.
El llegat Cambó entrarà en la col·lecció permanent
En la nova etapa del MNAC, la capacitat del museu per generar relat històric serà clau. Per això el llegat de Francesc Cambó i les obres que Carmen Thyssen té dipositades al museu es revaloraran dins la col·lecció permanent i abandonaran els espais independents on s'exposen ara. La fórmula actual, va dir Serra, "no està a favor del prestador ni del museu".
El MNAC liderarà la xarxa de museus territorials
Pepe Serra aposta per superar la discussió sobre la propietat de les peces del museu, posar-les a l'abast del sector a través de la xarxa i que estiguin a disposició dels museus de la província de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Pròximament es farà pública una xarxa de prop d'una quinzena de museus amb els quals el MNAC treballarà en funció de la pròpia estratègia de cada centre. S'engegarà, va explicar Serra, "una nova política de dispersió, intercanvi i dipòsit d'obres". Ara com ara, la Sala Oval ja acull un mirador on es pot consultar la informació de 29 museus d'arreu de Catalunya. Pel que fa al pes social, el museu s'ha posat en contacte amb el dens teixit associatiu català, es renovarà la web i es desenvoluparà una estratègia digital. Es volen fer visitables més sales de reserva d'obra -n'hi ha 19 i se'n poden veure 5- i s'obrirà una terrassa a les cobertes del museu.
A més de museu, centre científic de referència
Com ja va fer al Museu Picasso, Pepe Serra vol fer del MNAC un centre generador de coneixement de referència. Tot i que no podrà construir un nou edifici, com al Picasso, el museu bullirà d'iniciatives. El Romànic, el Modernisme i l'art del segle XX són les àrees en què el Museu Nacional vol sobresortir. L'any que ve acollirà el congrés biennal de la British Archaeological Association, que comptarà amb 250 dels millors experts en Romànic. A més, la John Hopkins University farà un programa monogràfic del MNAC. Per acabar, a més dels postgraus que ja desenvolupa amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el museu col·laborarà amb l'Associació Catalana de Crítics d'Art en els actes del centenari del crític d'art Alexandre Cirici Pellicer i també té a l'agenda el del crític d'art i l'estudiós dalinià Rafael Santos Torroella.
