La Xina censura el final de la nova pel·lícula dels Minions

BarcelonaL'última pel·lícula dels Minions, L'origen de Gru, s'ha estrenat a la Xina amb un final alternatiu. La censura ha obligat a canviar el final de la versió internacional, com han fet notar els espectadors a les xarxes socials (al Twitter xinès, Weibo), que s'han sorprès per un final molt abrupte.

La cinquena entrega de la sèrie de Gru, el meu dolent preferit està ambientada en la dècada dels 70 a San Franciso i explica com el jove Gru passa de ser un covard a un delinqüent amb el suport d'un mentor, de nom Willy Kobra. Si en la pel·lícula estrenada a casa nostra el Willy Kobra s'escapa de la policia fingint la seva mort, a la versió xinesa acaba d'una altra manera: l'agafa la policia i es passa 20 anys a la presó. Aquest final s'explica amb una sèrie d'imatges fixes inserides dins els crèdits finals de la projecció, on també hi ha un missatge sobreimprès: Gru, encara que és dolent de professió, "es converteix en un dels bons i es dedica a cuidar la seva família".

L’alteració de pel·lícules estrangeres és molt corrent a la Xina, on les autoritats o fins i tot les plataformes i distribuïdores solen censurar els nus i el contingut polític que les autoritats xineses podrien considerar delicat. Els exemples són innombrables: des de de la versió 3D de Titanic a El club de la lluita, la pel·lícula dirigida per David Fincher el 1999 que aquest gener va entrar a la plataforma xinesa Tencent Video amb una versió en què la policia aturava el pla del protagonista per acabar amb la civilització. En el cas de Django desencadenat (2012), de Quentin Tarantino, la pel·lícula va ser retirada dels cinemes el dia de l'estrena, tot i que ja havia estat adaptada als requisits dels censors. Les autoritats xineses van argumentar que hi havia “problemes tècnics” que n’impedien l’estrena, però el problema real era un nu frontal masculí. Finalment, Django desencadenat es va poder estrenar a la Xina el 12 de maig del 2013, amb una durada de tres minuts menys.

Modificacions culturals

El cas de la versió de L’origen de Gru estrenada a la Xina és un exemple de censura moral poc freqüent en el cinema familiar d’animació. Tanmateix, no és estrany fer canvis per raons culturals o per fer més comprensible una escena. El director Enrique Gato, que aquest divendres estrena Tadeu Jones 3, recorda el cas de Del revés (2015), la pel·lícula de Pixar. “En una escena la nena protagonista refusava menjar bròcoli perquè li feia fàstic. En la versió japonesa, però, van substituir-lo per pebrot verd, perquè al Japó el bròcoli sí que és un aliment estimat pels nens i, per tant, l’escena original no funcionava”, diu Gato, que amb Tadeu Jones 3 no ha hagut de fer cap “adaptació cultural”.