La darrera nit de l’any se solia celebrar en família i el plat principal eren els calamars al forn a la menorquina, pescats amb fluixa, al llarg del mes de desembre i dels quals es reservaven (des que hi ha geleres) els exemplars més grans per fer aquest plat de festa.
Hi ha qui els cuina al forn damunt un llit de patates o de monyacos (moniatos a Menorca) o bé de patates o fins i tot hi ha qui fa a una banda una filera de rodelles de monyaco i a l’altra una filera de patates. A la part de llevant se solen enfornar amb salsa d’ametlles o amb una salsa de la seva picada.
Dels calamars farcits, a Menorca, en deim calamars plens. N’hi ha qui els omple dels mateixos sacarins i de qualque calamar més petit, tot passat una o dues vegades per la màquina de capolar carn. També n’hi ha qui els farceix amb els sacarins i carn picada de porc i vedella, juntament amb un sofregit poc greixós i amb molta ceba. Hi ha cases que segueixen l’elaboració a la manera mallorquina, en què s’afegeix a la farsa panses i pinyons. Aquest plat no sol faltar al sopar o al dinar de Cap d’Any.
Ara el sopar de Cap d’Any cada vegada més se celebra menys a la manera tradicional i abunden els que opten per sortir a un restaurant o bé per trobar-se en grups d’amics en una casa i encomanar el sopar. De fet, hi ha una bona oferta de menús per endur-se’n.
Primer de gener o Cap d’Any
És una de les principals festes del calendari cristià a la nostra illa. Els plats principals eren, segons les cases, els calamars plens a la menorquina (si no se n’havia sopat), cuinats al forn amb patates o monyaco o bé amb salsa d’ametlla o de picada, com hem dit abans. També eren típics d’aquest dia els canelons, que es feien a posta, tot preparant un rostit de pollastre o de capó.
Pel que fa a la rebosteria, es menjava el que quedava de les restes de les festes de Nadal i Cap d’Any: torrons, amargos, rotllos de pastarral, glaçat, confitura, cuscussó, fruita confitada i altres llepolies. Els anys seixanta i setanta es va posar de moda acabar els àpats consumint una pinya tropical, costum que encara molts conserven.
Del dia dels Reis, el que ens ha quedat en l’apartat gastronòmic són les coques dels reis o coques de confits, que, segons manava la tradició, es deixaven la nit del dia 5, perquè els reis en sopassin. Les coques de confits estan festes amb pasta d’ensaïmada o de coca bamba i tenen forma de mitja taronja. Solen estar coronades amb cinc confits de colors i és típic menjar-les per berenar acompanyades de xocolati cuit.
Una altra llepolia que tenim aquest dia, encara que més pròpia dels petits de la casa, és el carbó dolç, que està fet amb la mateixa fórmula i elaboració de les dolces de Sant Joan, però amb un colorant negre.
Torró fluix de la reina
A Menorca hi ha hagut tradició torronera des de fa segles, i un dels torrons que podríem dir propi és el conegut com el torró de la reina.
Aquest dolç, ara nadalenc, va ser elaborat en honor de la reina Isabel II en la seva visita a Menorca el mes de setembre de l’any 1860. Es tracta d’un torró de massapà fi, aromatitzat amb pell de llimona i recobert de neula.
Es diu que en la seva visita a Maó, la reina Isabel va ser obsequiada, quan anà a la fortalesa de la Mola, que havia de portar el seu nom, amb un gran refrigeri, en què no varen mancar nombroses llaminadures, entre les quals, segons la crònica del moment hi havia centenars de xarrups de maduixa, mantegades, fruites, ponx, orxata, almívars, pastes, dolços, vins de distintes classes... que varen ser elaborats per la Confiteria Oriente, a càrrec del seu pastisser i propietari, Joan Baptista Visa.
Però també és cert que la reina Isabel va passar el seu primer dia d’estada a Menorca a Ciutadella, a on es va desviar el vaixell que la portava des de Palma a causa d’un temporal i es va allotjar al palau dels comtes de Torre Saura, on va passar la primera nit, i allà també s’hi va establir un saló del Tron.
Ciutadella tenia fama d’elaborar bons torrons, especialment els torrons forts, que s’exportaven a Cuba i a Amèrica, i no seria d’estranyar que la reina provàs els torrons de Can Quelutxu, els de la Pastisseria Bagur, que havia guanyat diverses medalles d’or nacionals i internacionals pels seus torrons, entre ells aquest torró fluix, fet de pastarral o massapà recobert d’oblea, i que no sol faltar tampoc a les taules de l’illa amb motiu de les festes de Nadal.
