El llegat inquiet de Maurice Béjart
El Festival Castell de Peralada s’inaugura aquesta nit amb els hereus del coreògraf francès
PeraladaEl Festival Castell de Peralada té una relació íntima amb el coreògraf francès Maurice Béjart (1927-2007). A les oficines s’hi conserva la butaca que li van comprar el 2003 perquè pogués seguir amb més comoditat els assajos dels seus ballarins. “La seva visita va ser un moment important del festival i va deixar un record inesborrable. Però Béjart ja coneixia l’Empordà des de molt abans, perquè el 1961 va treballar el ballet Gala amb Salvador Dalí, i el 1959 havia passat pel Palau de la Música dins els Festivales de España”, explica el director del festival, Oriol Aguilà.
Béjart va morir el 2007. Va encarregar al seu deixeble Gil Roman que mantingués viva la companyia i, una altra vegada, Peralada hi va estar present: el Béjart Ballet Lausanne va tornar al festival de l’Empordà el 2010, i aquesta nit i demà hi torna per oferir dues de les obres més icòniques de Béjart, Bolero i Set danses gregues, a més d’un homenatge que Roman ha fet al coreògraf Tony Fabre (mort fa dos anys) i una de les seves últimes creacions. “Gil Roman ha respost al repte de dirigir la companyia i preservar el llegat de Béjart i, alhora, ha incorporat noves creacions, amb molta saviesa, equilibri i energia”, diu Aguilà.
Equilibri entre homes i dones
“Béjart va pensar que un ballet era un moment en el temps i va expressar el desig que les seves obres desapareguessin del repertori quan ell morís, però va estar sotmès a moltes pressions: ¿com era possible que no es poguessin tornar a veure el Bolero i altres obres? I va canviar l’opinió”, explica Roman sobre l’última etapa del coreògraf i com ell en va prendre el relleu. “Maurice Béjart s’estimava molt els seus ballarins i no els va voler abandonar. Volia que poguessin continuar ballant. Quan parlava de la seva obra mai no li semblava tan important, però sí que donava molta importància a la manera com la interpretava el ballarí. Una obra és com una flor, que sempre torna a sortir, adaptant-se al seu temps. No té cap sentit tenir el mateix repertori i fer-lo sempre de la mateixa manera”, diu Roman.
“La tradició és l’anticonservadorisme: tot es transforma en aquesta vida i s’adapta als nous temps”, subratlla Roman. Aquesta visita de la companyia al festival també serà especial, perquè reflecteix els canvis que s’hi han produït. “Amb Béjart la companyia tenia una presència masculina molt important, els ballarins portaven el pes i ara hem arribat a un equilibri entre els homes i les dones. M’agrada molt treballar amb elles, ho trobo molt inspirador”, assegura Roman.
Una obra creada per al festival
L’evolució de la companyia es podrà apreciar especialment a Impromptu pour Peralada, una obra creada especialment per al festival. Aquesta peça substitueix la que estava prevista, Kyôdai, queestà concebuda per a dos germans. Com que un d’ells es va lesionar i substituir-lo per un altre ballarí hauria traït l’obra, Roman va decidir tornar a treballar una coreografia existent d’una manera diferent i dedicar-la a Peralada: “No puc avançar com serà perquè serà una cosa molt fresca i del moment, molt creativa i amb molt d’amor”. Abans d’ Impromptu pour Peralada es podran veure Suite Barocco, amb música del segle XVIII i vestuari de Gianni Versace, i després Bhakti III, d’inspiració hindú.
La segona part arrencarà amb les dues obres amb què Roman homenatja Tony Fabre: 3 danses pour Tony, creada per ell mateix, i Histoire d’Eux, una de les últimes tres obres que Fabre va crear per al Béjart Ballet Lausanne i que no va arribar a veure en escena. “Era un amic molt pròxim, un amic de la infància. Era llum i talent. Per això és molt important per a mi presentar per primera vegada una peça seva”, diu Roman. L’homenatge a Fabre és “senzill”: “ 3 danses pour Tony és com si cada ballarí firmés en la meva carta d’amor al Tony”. Histoire d’Eux és un pas a dosinspirat en Dido i Enees, de Purcell. Una de les intèrprets és la catalana Elisabet Ros. “Com que l’Elisabet és catalana, li volia donar l’oportunitat de ballar dos cops a casa”, diu Roman, ja que Ros també ballarà a l’obra que serà el colofó de la nit, Bolero. Dissabte, en lloc de Suite Barocco, obrirà la nit una altra de les grans obres de Béjart: Set danses gregues.
“Béjart és una icona de la cultura europea. Obrir el festival amb dansa vol dir que ens refermem en els gèneres que ens fan específics i que ens donen una essència diferent. Obrir amb dansa i amb el Béjart Ballet Lausanne és tota una declaració de principis”, diu Aguilà. Com a reconeixement a la relació amb Peralada, la companyia rebrà la Medalla d’Honor del festival.
Dues deganes de la dansa i el flamenc
La dansa tornarà a estar present al Festival de Peralada i, com el Béjart Ballet Lausanne, tindrà segell femení: Sylvie Guillem s’acomiada dels escenaris després de 35 anys i el 24 de juliol presentarà a l’auditori del parc del castell el seu últim espectacle, Life in progress, amb peces d’Akram Khan, Russell Maliphant, Mats Ek i William Forsythe. La bailaora María Pagés serà la protagonista de la nit del 13 d’agost, amb l’espectacle Yo, Carmen.
