Maternitat, casa, prostitució: la realitat puja a escena

BarcelonaPer preparar l'espectacle Mare de sucre, un dels últims grans èxits del Teatre Nacional, una obra que aborda un tema tabú com la maternitat en les dones amb discapacitat, la dramaturga i directora Clàudia Cedó va parlar amb moltíssima gent. "Vaig fer entrevistes a dones que havien estat mares. Algunes havien perdut la tutela dels nadons, d'altres havien pogut tirar endavant amb la maternitat", explica Cedó. Però la seva recerca no es va limitar només a parlar amb les mares. Van conversar amb jutges, metges, educadors socials, directors de fundacions i altres persones del seu entorn. "Vaig plànyer els periodistes", bromeja la directora banyolina. Totes aquelles converses van servir per construir Mare de sucre, però Cedó no volia que quedessin a l'ombra de la ficció. Per això les ha utilitzat per a una nova peça, Els àngels no tenen fills, que s'estrena divendres a La Planeta de Girona, dins del festival Temporada Alta, i que després voltarà per alguns municipis catalans. Es tracta d'una obra de teatre documental en format verbatim, és a dir, que a l'escenari es reprodueixen literalment les entrevistes fetes per l'equip de l'espectacle. "Quan escric teatre estic acostumada a poder inventar com a mi m'interessa. Aquí no puc, remeno un fang que és la realitat, tot i que també és teatre", afirma Cedó.

A Els àngels no tenen fills s'hi suma que part dels intèrprets tenen discapacitat, tot i que això no els ha limitat a representar només personatges amb aquestes característiques. "Donem una volta més. En Marc Buxaderas va amb cadira de rodes però pot interpretar educadors, jutges, metges", exemplifica Cedó, que subratlla que en escena "tot és veritat" excepte una petita part ficcionada de les seves vivències durant la investigació. "Hi aboquem els nostres dubtes, allò que vam viure durant la recerca –diu la dramaturga–. L'espectador veurà els testimonis i les seves reflexions, però és un teatre que planteja preguntes i les deixa a l'escenari sense resoldre".

A la recerca del significat de 'casa'

L'espectacle de Cedó no és l'única peça de teatre verbatim de la cartellera teatral. El Teatre Lliure de Gràcia acull a partir de dimecres Casa, un muntatge creat i dirigit per Lucía Miranda coproduït pel Teatro La Abadía de Madrid i el Théâtre Dijon de Borgonya. L'obra reflexiona sobre l'habitatge i la idea de llar en la societat actual. L'espectacle va néixer quan Miranda va començar a buscar una casa per comprar a Madrid després que l'expulsessin del barri on vivia, La Latina, arran d'una forta pujada del lloguer. "Em vaig quedar embarassada i vaig començar a pensar en quin tipus de casa volia per a la meva filla. En paral·lel, treballava amb una comunitat de nois refugiats de Madrid que em va fer reflexionar sobre el procés migratori", explica Miranda.

Per preparar la peça, l'equip va fer una quarantena d'entrevistes que després van transcriure íntegrament. "Respectem les pauses i els riures de cada persona al detall. El repartiment rep un llibret on les converses estan transcrites com si fossin un poema llarg. També treballen amb els àudios de les entrevistes. La seva feina és escoltar-los i aprendre-se'ls com una cançó", assenyala Miranda. El repartiment de l'espectacle està format per Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz, que interpreten fins a 25 personatges, entre els quals hi ha un arquitecte, una refugiada de Veneçuela, un gerent de pisos d'Airbnb i un home amb discapacitat intel·lectual que vol independitzar-se. També hi apareixen dues banqueres en forma de titelles que protagonitzen un número musical sobre dacions de pagament i préstecs hipotecaris.