Marcel·lí Antúnez: "A Barcelona vas a comprar un perpal i ningú sap de què li estàs parlant"

BarcelonaAl taller de Marcel·lí Antúnez (Moià, 1959) hi ha desplegat un teló immens capitanejat per quatre grans gegants tecnològics. Els caps il·lustrats de Bill Gates, Elon Musk, Mark Zuckerberg i Steve Jobs surten d'uns cossos en forma de cucs per observar allò que, segons l'artista, han sembrat des de fa anys: persones abduïdes pels telèfons mòbils i completament desconnectades del seu entorn. "Hi ha aquests, però hi podria haver posat el president de Mercadona o Jair Bolsonaro, que ha desforestat l'Amazònia", explica Antúnez. El teló formarà part de Natura Centrum Est, una manifestació performativa comunitària (hi pot participar tothom qui ho vulgui) que recorrerà els carrers d'Olot el 25 d'abril, dins del festival Sismògraf, per reivindicar que la natura torni a tenir un paper principal en la societat actual.

El teló es plega i es desplega com els acordions dels llibres pop-up. En una banda, Antúnez hi ha pintat el capitalisme tecnològic i la humanitat virtualitzada. A l'altra, l'esperança: animals en perill d'extinció —com els linxs ibèrics, els crancs de riu de potes blanques i les puputs— que habiten lluny del monstre de les pantalles. Fundador de La Fura dels Baus i del col·lectiu Los Rinos, Antúnez va construir-se, a partir dels anys noranta i fins ben entrat el segle XXI, una carrera artística amb la tecnologia com a eix central. Ara que ha abraçat la naturalesa i carrega contra la societat digital, sembla que hagi passat d'un extrem a l'altre.

Ell defensa, però, que no és una transformació contradictòria. "Soc fill de ramaders i vaig tenir la sort de viure a pagès durant els anys seixanta. Després vam crear La Fura dels Baus, que apel·lava a la salvatgia –explica Antúnez, que afegeix que– la tecnologia no és dolenta, el problema és que l'han fet dolenta. Al principi estava oberta a tothom, amb projectes com Open Source, i allò era potencialment democràtic. Ara ja no". El 2014, Antúnez va adonar-se del camí que estava prenent la societat de les noves tecnologies. "Vaig fer una exposició que va ser com el cant del cigne. Vaig veure que no volia convertir-me en el gremi de l'art i la tecnologia, però m'ha costat deu anys arribar fins on soc avui. Ha estat tot un procés", assenyala el creador.

Omplir Montjuïc d'horts

En aquest procés personal hi han tingut molt a veure la lectura de figures com el filòsof i poeta Lanza del Vasto i l'activista Llum de la Selva, i també un hort personal. "M'hi vaig posar seriosament fa cinc anys i m'he documentat sobre com generar els compostos. Per què no ensenyen horticultura a les escoles? Tot el que mengem és dolentíssim", subratlla Antúnez, que dispara contra les grans corporacions i contra la globalització. "El 50% del canvi climàtic és culpa de l'agroindústria. L'Ajuntament de Barcelona hauria d'omplir Montjuïc d'horts. Ben aviat els tindria repartits", proposa l'artista, que cita el llibre Future primitive (1994) de John Zerzan com el seu gran referent. "Ell planteja que l'edat d'or de la humanitat és quan érem caçadors i recol·lectors", diu Antúnez.

A través de Zerzan, Antúnez va veure que "el relat de la naturalesa havia desaparegut de les nostres vides" i va decidir treballar per tornar-lo a situar al centre. "Es diu que el català no va bé, però és que ara només es parla dels Estats Units. Precisament quan la nostra llengua és molt rica amb tot el que té a veure amb el bosc i la pagesia. El pic, l'aixada, el garbell... A Barcelona vas a comprar un perpal [una barra de ferro o de fusta per a alçapremar] i ningú sap de què li estàs parlant", apunta l'artista.

A Natura Centrum Est hi haurà representacions dels animals en perill d'extinció, banderes, vestuari i cartells reivindicatius amb missatges com "la tecnologia no és neutra" i "no som coses, som subjectes". Els manifestants també lluiran 25 pòsters il·lustrats amb personatges que Antúnez vol rescatar de l'oblit, com ara Albert Howard —creador del compost—, Ruth Stout —que va idear un sistema de cultius sense llaurar—, Rachel Carson —pionera en la denúncia dels pesticides— i Wangari Maathai, que va fer plantar més de 30 milions d'arbres a Kènia. Durant la manifestació llançaran fulls de mà, fets per donar-los a conèixer.

La rua, que gaudirà de música en directe, acabarà amb una gran foguera on es cremaran "els mals rotllos", diu Antúnez. Després del seu pas per Olot, el projecte Natura Centrum Est s'instal·larà a partir del desembre a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Barcelona.