Mapa poètic dels Països Catalans

BarcelonaLa geografia sempre ha sigut escenari i metàfora per a la poesia. Jacint Verdaguer va dedicar la seva obra més emblemàtica al Canigó, que “és una magnòlia immensa / que en un rebrot del Pirineu se bada”, i Maria Mercè Marçal va travessar les Terres de l’Ebre i es va perdre a Eivissa, on “les busques senyalaven una illa. I endevines / batallades, l’amor en punt a ses Salines”. La centralització i la despoblació fan que molts dels poetes catalans actuals visquin a Barcelona, però venen d'arreu i estan vinculats a molts punts del territori. Tot i que podria semblar que avui en dia no s’escriu sobre el territori d’una manera literal, aquest mapa de versos és una mostra de l’atracció lírica que encara genera la nostra geografia. Els poetes que hi apareixen són només una petita representació de l'activa vida poètica de casa nostra, ara que el confinament no ens ha deixat gaudir de la diada de Sant Jordi i tot i que les xifres fan evident que continua sent minoritària.

Alt Pirineu i Aran

Pallars Sobirà

"Seran les branques tremolant com una esquela

per com callen les feres i les fonts

per com aguanta la respiració la vall mirant amunt

resseguint els camins que porten

als cementiris que funden Nibrós."

Laia Carbonell

- - - - - -

Lleida

Segrià

"Li vaig situar estratègicament el nom «Lleida» al palmell de la mà. La hi va travessar com si el nom fos aigua i la mà fos terra.I tot esdevingué arrels. Les arrels buscaven els aqüífers, per la geologia de la imaginació humana i per la geologia de la imaginació de la terra."

Dolors Miquel

- - - - - -

Girona

Garrotxa

"Miro el volcà –immens, elevat,

com qui reconeix el fracàs

com qui s’avergonyeix de la mare

mentre l’última llum s’apaga

amb el so de la reixa."

David Caño

La Selva

"Pare meu!,

que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,

i que no me l'hagi de trobar d'improvís mai més,

disfressada de dona escabellada en gavardina i plors

en una cantonada ventosa de Manhattan

quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells"

Maria Cabrera

Alt Empordà

"La torratxa atrau els ocells,

ocellots carnissers, però també

la torratxa els espanta,

la torratxa amb els seus crits foradats,

amb tantes pedres que perden l'encaix i cauen

rodolant pedres i mates avall

fins a mar."

Enric Casasses

- - - - - -

La Franja

Baix Cinca

"Per l’humor de Mequinensa

–que esbandeix l’aigua de l’Ebre

ajuntant-la amb la del Segre–

passa el rai amb força intensa."

Josep Pedrals

- - - - - -

Terres de l’Ebre

Baix Ebre

"Convivència d’aigües, el meu paisatge,

el vol de gavines confon les superfícies, espills

de rogenques nuvolades ponents, riu amunt."

Zoraida Burgos

"Los masos de la ribera es distingien en la llunyania i entre les serres de Prades, la de Cardó, la del Boix, los Ports i el Montsià s’emmarcava l’horitzó de ponent amb relleus, gradacions i negacions dels blaus que no hi ha al cel."

Andreu Subirats

- - - - - -

Catalunya Central

Berguedà

"Des d’aquesta serralada amb el perfil

de la clau que obre tots els panys,

des d’aquests meus cimals,

l’amor sempre és borrasca"

Laia Malo

Osona

"A la plana-plana

si hi plou

pots escoltar

la mort xiular"

Raquel Santanera

Bages

"[Baixada dels drets]

De tornada a casa,

baixava els graons

amb la vulnerabilitat

del vers escrit amb ànsies."

Sònia Moya

- - - - - -

Camp de Tarragona

Tarragona

"¿Com vols que no envegi la casuística dels accents diacrítics?

Si no vaig errat, van portar les palmeres de les casernes

que havien enderrocat per construir-hi la universitat."

Òscar Palazón

"I quan em calles

els secrets

d’aquesta terra

eixuta,

quan no em dius

com és que creix

alguna flor

devora els morts"

Pol Guasch

- - - - - -

Penedès

Alt Penedès

"Quan tornava cap als ceps

un vagabund sortit del no-res

m’ha suplicat que, sisplau,

l'abracés."

Anna Gual

Baix Penedès

"Som cada bri d’amor de les runes de Selma,

cada escala tremolosa del campanar de Marmellà,

cada esperit inexorable de Cal Balaguer,

cada mas a l’oblit del pantà de Boadella,

cada mas a l'oblit del cor del Montmell."

Maria Carme Rafecas

- - - - - -

Barcelona

Barcelonès

"Després, clarividències: vam saber la veritat

d’aquesta ciutat nostra que és feta per als altres,

vam descobrir-hi claus als peus dels edificis,

pilons de cartró i fusta, pots de pintura oberts

i altres materials d’un decorat modern, cosmopolita.

Recordo el teu ensurt i el to de la pregunta:

si tot és una farsa, tu i jo som figurants?"

Mireia Calafell

"Com aquell horrible sagrat cor del Tibidabo podria mirar-te per damunt de l’esgarip de les gavines. Podria ser-te falda des del cim d’un munt de merda i redimir-te (com aquell horrible sagrat cor del Tibidabo)."

Maria Sevilla

"Travesso Valldonzella,

et busco entre llambordes,

entre cossos estàndard

que creuen realitzar-se on s’alienen."

Laia Maldonado

- - - - - -

Catalunya Nord

Rosselló

"A la vall de Camprodon diuen aure i al Rosselló aibre. Taup és talp i feda ovella.

Arondella

Mólser

Igol

Muladó

Lluís Calvo

- - - - - -

País Valencià

Plana Alta

"Som caragolets rapaços

lliscant pel camí absent

que ens portava, d’infants,

d’Orpesa a Cabanes."

Josep Porcar

València

"Som la llum que s’amaga entre els núvols, com la pluja,

i som el vent sota les ones silencioses de la Malva-rosa.

Som la llengua que cruix entre les palmeres

i també som el parlar oblidat dels pollancres sota les fulles."

Begonya Pozo

La Safor

"Al poble es va quedar la placeta,

que ha estat, des de petita, el meu ideal de felicitat,

i que, per a mi, did placeta és com si per exemple Brines

digués l’Elca, o Josep parlés de La Drova.

Al poble es va quedar la meua col·lecció de fòssils

trobats a les muntanyes de la Font de l’Om."

Àngels Gregori

"Quan vaig i quan torne, travesse el llac del Samaruc

i dic, amic meu, ai, amic meu, ja ha arribat la tardor

i els samarucs ploren i fan bombolles sota l’aigua dels llacs.

A vosaltres vos deixe la meua obra, els dic."

Joan Deusa

"Tarongers de verd immòbil

que us escampeu per les muntanyes amb verdor de

geometria,

tan fàcils éreu als poemes de Llorente!"

Josep Lluís Roig

Ribera Alta

"Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.

La fragor d’una llarga nit a la serra de les Agulles confrontada

amb la desídia."

Josep Ballester

Marina alta

"Són altres realitats que s’encenen enllà de les marjals,

del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres.

Inauguren les llums antigues platges, runes perdudes,

a l’abisme del foc de l’ancestral caverna."

Isabel Garcia Canet

- - - - - -

Illes Balears

Mallorca

"Les platges d’un món que toca fons

tal com s’anega Kiribati

sota l’aigua dels nostres excessos"

Maria Antònia Massanet

"Vaig néixer entre gemecs

i oliveres davall d’un arbre

antic amb l’absoluta certesa

que jo mai no he de morir"

Jaume C. Pons Alorda

Formentera

"Per la vénda de les Roques

jo he palpat el meu destí.

No era cert, no era mentida,

però era el que volia

i me l’he fet per a mi."

Carles Rebassa

Eivissa

"Vinc sovint a aquest passeig.

Camino entre els turistes

i compartim l’afany d’oblidar

temporalment els llocs d’on venim."

Toni Ribas

"Per tu camin de nou amb obscena

elegància al caire de l'illa,

persuadida pel ganyol de l'aigua"

Nora Albert

Menorca

"Facècic àrid

enyor d'anar albirant

arenals fèrtils

carenes d'ample mar

illes encinta

que besa un vent

temós"

Ponç Pons

La infografia al paper de l'ARA Diumenge