Creacions mallorquines amb projecció al món

El col·lectiu Made in Mallorca exposa a Palma productes d'èxit internacional

Experimenten amb oficis gairebé oblidats, innoven amb materials industrials, dissenyen a partir del fet quotidià. El col·lectiu Made in Mallorca aplega onze empreses molt diverses però amb un punt en comú: produir a l'illa i de la mà d'indústries locals. Fins al dia 16 exposen a la galeria ABA Art de Palma una rèplica de l'estand que varen dur a la Fira de Disseny de Londres. Parlam amb quatre d'ells sobre la seva feina.

Harmonia visual i bellesa lumínica

Les làmpades de Tonia Fuster varen començar sent de fusta, perquè era el material que menys inversió necessitava per poder treballar-lo. També els seus dissenys eren més complexos, més orgànics. Però d'això ja fa set anys i les coses han canviat. “En un moment vaig fer una aturada, i en tornar a reprendre l'activitat, vaig fer un canvi de xip i vaig cercar altres formes de treballar més adaptades al mercat, més senzilles”, explica.

Tonia Fuster és diplomada en Disseny Industrial, la professió que exerceix per vocació fa gairebé gairebé deu anys. En cada un dels seus treballs uneix indústria i artesania, i cerca, sobretot, la bellesa lumínica. “Estar en un espai i sentir-se a gust, tranquil. I en això la llum és clau. Que els colors de la llum siguin els adequats i també els seus efectes sobre els objectes”, detalla.

Treballa amb productes d'aquí perquè està molt arrelada a Mallorca. “Unesc dues coses que estim, el disseny i la meva terra”, explica Tonia. Tot i això, no descarta en un futur obrir-se a altres mercats més internacionals, perquè també -assegura- produir amb material local sempre és més car.

De Campos al món

Les rajoles hidràuliques d'Huguet són fabricades a Campos, però han anat a parar arreu del món i han estat multipremiades en els festivals més importants del sector. Les primeres peces les va fer el padrí de Biel Huguet, actual propietari de l'empresa, als anys trenta del segle passat. La tradició la va seguir el seu pare i, als noranta, va passar a les seves mans.

Ell va decidir agafar aquella herència artesana i unir-la a la innovació per col·locar-la al món contemporani. “Quan jo ho vaig agafar gairebé vaig haver de començar de zero perquè aquest ofici, com molts altres artesans mallorquins, havia desaparegut”, explica Huguet. El seu repte és fer productes amb identitat i de qualitat que puguin arribar a tot arreu. “Dins un món tan estandarditzat, industrialitzat i homogeni, nosaltres feim coses amb caràcter que projecten la nostra identitat i cultura”, expressa.

Huguet destaca que un objectiu important que tenen com a col·lectiu els artesans és recuperar la indústria mallorquina, “que no es perdin aquests oficis centenaris que hi ha al Made in Mallorca”, diu. “Posem-los al dia i mostrem-los al món”, conclou.

Tela de llengües: origen i autenticitat

Els teixits dels Riera guarden el coneixement que ha passat de generació en generació al llarg d'un segle. El taller va ser fundat l'any 1896 i des de llavors elabora productes amb la típica tela de llengües mallorquina. Amb els anys, s'han anat reinventant, actualitzant i diversificant els seus productes, però sempre ha mantingut l'essència d'aquest ofici heretat.

“Els dissenys que vàrem dur a Londres i que exposam a Palma són diferents dels que solem crear per a clients mallorquins. Hem utilitzat colors més foscs (grisos, negres...), més d'acord amb la idiosincràsia nòrdica”, explica Riera. Ara són vuit persones treballant al taller de Lloseta que dirigeix Biel Riera. Una part de la plantilla es dedica a la fabricació de la tela, l'altra a la confecció i una última a l'administració.

Biel creu que ara es valora més el treball artesanal que fa uns anys enrere: “les noves generacions duen un canvi de mentalitat: aposten per l'originalitat, pel fet a mà, per la delicadesa”, opina i afegeix que “de productes industrials, sempre n'hi haurà, però si en una casa pots posar una tela de llengües, ja dona un altre significat a l'espai”.

L'art del vidre

La carrera professional de Mirenchu fins als trenta-dos anys es va centrar, sobretot, en el disseny de calçat per a les marques més importants nacionals i internacionals. Tenia molt d'èxit i feia el que li agradava -dissenyar-, però sota uns ritmes de treball que la feien anar sempre a corre-cuita i anul·laven bona part de la seva vida personal.

És per això que va decidir aturar-se i inventar-se el seu propi estudi, que li permetés, diu, “dignificar el procés creatiu, donar-li el temps que necessita” i també donar-se a ella el poder d'administrar el seu temps. “Necessitava cercar una forma de treballar que estigués d'acord amb la meva essència”, explica.

Així va ser com va arribar al vidre i d'això ja fa vint anys. Els primers experiments els va fer, durant uns mesos, de la mà d'un artesà vidrier italià que residia a Mallorca. Després, totes les seves creacions varen sorgir de l'experimentació i l'instint.

El vidre la va fascinar de seguida: les llums, els colors. Li agrada que sigui tan immediat i que només depengui de la seva intervenció. “És molt lúdic i molt agraït”, assegura, tot i que “no sempre obres el forn i surt el que pensaves”. Però Mirenchu estima tot el que surt del forn, “perquè, de vegades, encara que no t'agradi, sovint es converteix en el punt de partida d'altres línies”. Li agrada el tracte proper amb els clients i destaca el potencial que tenen els artesans com a col·lectiu per inspirar i animar altres persones a llençar-se a crear.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF