L’última lliçó de Terricabras: "Tot és provisional"

Barcelona"Tots tenim la vida a l’encant, tot s’acaba”, va remarcar ahir al vespre Josep Maria Terricabras per justificar el títol - Tot és provisional - de la seva lectio ultima a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG). L’acte coincidia amb el Dia Internacional de la Filosofia i va esdevenir un homenatge a l’eurodiputat d’ERC, jubilat de la docència i professor emèrit. “L’amic Terri, artífex de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, és filòsof, activista, polític, pensador, professor, tertulià i sobretot ciutadà”, va afirmar Sergi Bonet, rector de la UdG. Davant l’auditori que omplia a vessar la sala, va descriure Terricabras com “un pensador que també actua, un home combatiu que ha lluitat tota la vida fins a fer-se imprescindible”.

“Estic literalment aclaparat”, va dir l’homenatjat, que el 1987 va fer la seva primera classe al llavors Col·legi Universitari de Girona. “Us miro i penso que totes aquestes persones juntes és possible que només hi torneu a ser quan ja no hi sigui”, va afegir entre les rialles del públic. Després d’explicar que Nietzsche i Wittgenstein són els autors que més l’han trasbalsat, Terricabras va recordar els seus inicis com a professor de secundària a l’institut de Sant Feliu de Guíxols, on va descobrir “la gran dificultat d’explicar Hegel a nanos de 17 anys”. Allà també va reforçar la seva convicció que la filosofia, per complicada que sigui, s’ha d’exposar amb la màxima claredat possible. Se’n va adonar quan, en un examen de COU, una alumna va escriure aquesta explicació sobre els conceptes universals: “ Tanto quitan como ponen, pero ponen más que quitan y quitan menos que ponen ”. En cridar-la al seu despatx i preguntar-li: “ ¿Qué quitan?, ¿qué ponen? ”, ella va respondre: “Això ho sabrà vostè, que és filòsof”.

Ja en l’etapa universitària, Terricabras sempre va procurar que els alumnes “no s’obsessionessin amb la filosofia, que mantinguessin la curiositat i una dieta intel·lectual variada, un criteri rigorós però no pretensiós sense renunciar a la ironia i el bon humor”. Segons ell, “s’aprèn a filosofar per mitjà del contrast, el debat i el diàleg”. Durant la seva última lliçó, es va mostrar convençut que la filosofia “és sobretot una manera de fer; qualsevol activitat o disciplina pot tenir un caràcter filosòfic”. Per això, però, cal “descriure bé, qüestionar les realitats aparents, mantenir l’esperit crític i afinar i matisar els judicis”.

Terricabras també va fer una defensa aferrissada de l’ús rigorós del llenguatge: “Cada cop pateixo més per la decadència lingüística global, que ve a ser una decadència intel·lectual”. A les tres passions que governaven la vida de Bertrand Russell -amor, coneixement i compassió-, Terricabras n’hi afegiria, va dir, una quarta: “El país”.