Els lluitadors també actuen fora del ring
Estrelles de la lluita lliure com John Cena sorprenen amb els seus papers al cinema i a la televisió
Nova YorkDurant més d’una dècada, la superestrella de la lluita lliure John Cena ha representat un personatge heroic, conegut en l’argot professional com a baby face. Però quan li van proposar interpretar un traficant a la comèdia Hermanísimas, que s’estrenarà a casa nostra el 22 de gener, no va dubtar a desempallegar-se del personatge que havia construït. “No hem d’oblidar que sóc un personatge recurrent en una sèrie televisiva setmanal [ Total divas ] -recorda Cena-. Vaig dir que sí de seguida perquè el bon John Cena no és un paio que vingui a vendre’t heroïna”. Seguint la bona rebuda de la seva aparició al costat d’Amy Schumer al blockbuster estival Trainwreck ( Y de repente tú a Espanya), la seva actuació a Hermanísimas culmina una temporada en què els lluitadors en actiu o retirats han tingut un gran ressò al cinema i la televisió. La recaptació mundial de San Andrés va assolir prop de 430 milions d’euros i va provar que el lluitador Dwayne Johnson era una estrella d’acció rendible fora de la franquícia Fast and furious ; Dave Bautista va turmentar James Bond a Spectre iKevin Nash va aparèixer a Magic Mike XXL.
El pas dels lluitadors professionals al cinema no és un fenomen nou. Harold Sakata va aparèixer a Goldfinger (1964) i va continuar als anys 80 amb actuacions més rodones a La princesa promesa i Estan vius. Hulk Hogan no va tenir tant èxit protagonitzant una sèrie de fracassos, com Mr. Nanny, mentre era el lluitador més popular del món. Però ara les oportunitats tenen més nivell, són més variades i es tradueixen en carreres sostenibles i que abasten diferents gèneres.
Un lluitador que sap fer comèdia
John Cena, sorprenentment, ha trobat l’equilibri en la comèdia. Quan va començar a actuar el van fitxar en pel·lícules d’acció produïdes pels estudis World Wrestling Entertainment, la seva empresa, com The marine i 12 rounds, un moviment previsible en la carrera d’un antic culturista que encara tenia la psicologia d’un heroi d’acció. Però la transició va resultar difícil. “No vaig encaixar en el cinema d’acció perquè és el contrari de com treballo”, va dir Cena: “Tot estava extremadament coreografiat i guionitzat”. Ell estava acostumat a actuar en viu al xou estrella de WWE, WWE Raw, on improvisava tant físicament al ring com quan parlava al micròfon. “M’agrada sortir relaxat i m’agrada sentir l’energia del públic”, va dir. Aquesta habilitat el va ajudar a aconseguir un paper a Trainwreck. “Quan vaig entrar a l’audició amb Amy Schumer i Judd Apatow m’havia estudiat el guió, em sabia el text -recorda-. Aleshores el Judd agafa i em diu: «Llença el guió i parla de qualsevol cosa». L’Amy és enginyosa. Vam tenir un diàleg agradable i va ser com: «D’acord, aquest tio és més que un forçut». La productora i una de les estrelles d ’Hermanísimas, Tina Fey, també va quedar impressionada per la seva capacitat d’improvisació. “Interpreta un paio que es presenta en una festa a vendre droga. Obre la boca i es posa a recitar durant dos minuts una llista de totes les drogues que porta i els seus efectes, i res d’això era al guió -diu Fey-. És un improvisador molt divertit. Va ser una gran sorpresa”.
No era la primera vegada que Fey treballava amb un lluitador professional. Era la cap dels guionistes del Saturday night live quan Dwayne Johnson, que encara mantenia el nom de lluitador, The Rock, va presentar el programa per primera vegada el 2000. Ara Johnson és una estrella fiable, hàbil tant en l’acció com en la comèdia i amb una forta presència al cinema, la televisió ( Ballers ) i les xarxes socials (més de 53 milions de fans a Facebook i 9,6 milions de seguidors a Twitter). “Un altre bon tio amb un gran sentit de l’humor”, diu Fey. “La lluita sempre ha sigut extravagant, però definitivament crec que Dwayne Johnson se’n va escapar i ja ningú pensa en ell com un simple lluitador més. El John està en el mateix camí si vol fer-ho”.
El cuquet de la interpretació
Però aquest no és un camí que John Cena vulgui emprendre. Tot i que ha estat fora de la WWE en les últimes setmanes per rodar American grit, un reality de la Fox, no entra en els seus plans convertir-se en actor a temps complet: “Amb el meu cap ens entenem, no vull deixar-ho, el ring m’agrada molt”, diu Cena. “Intento aprofitar les oportunitats que no m’allunyen de la lluita lliure durant gaire temps i les que realment ens poden ajudar a expandir el nostre públic i portar nous espectadors al nostre producte”, diu convençut.
La feina d’actor també pot ajudar els lluitadors retirats a omplir el seu buit creatiu o laboral. Adam Copeland, que va començar a lluitar a la WWE el 1998 amb el nom d’Edge, es va veure obligat a retirar-se el 2011 a causa de lesions al coll. Casualment, un productor de la sèrie Haven va veure el seu discurs de comiat en un episodi de Raw i aviat el va fitxar. D’entrada, Copeland va veure el canvi de professió amb escepticisme. “Des de sempre que havia volgut ser lluitador. La interpretació mai m’havia dit res”, diu. Quan era a l’equador del rodatge del seu primer capítol de Haven, es va adonar que s’estava divertint. Abans d’acabar l’any va assistir a la seva primera classe d’interpretació. Troba a faltar la lluita lliure, afirma, però reconeix que la nova feina té avantatges. “Encara ric després d’una jornada laboral de 14 hores -diu Copeland-. Abans, al final d’una jornada llarga conduïa cap a la pròxima ciutat després d’haver caigut del capdamunt d’una escala. Ara torno a una caravana on trobo un àpat preparat. Sí, ho puc suportar”.
