“Un lloc semblant a la felicitat”

Palma“Anàrem a Mallorca perquè era barata, bella i difícilment hi hauria més turistes que nosaltres”. El 1919, i de bell nou el 1920, ara fa un segle, l’argentí Jorge Luis Borges (1899-1986), la seva germana Norah i els seus pares vingueren a Palma, en el curs d’un llarg viatge per Europa, del 1914 al 1921. El jove Borges, seduït per l’ultraisme -una avantguarda poètica-, escrigué poemes i articles, establí amistats entranyables i fins i tot s’enamorà, abans de tornar a Buenos Aires.

“Mallorca és un lloc semblant a la felicitat, apte per ser-hi feliç”, escriu en acabar la seva segona estada (poema en prosa publicat a El Día, 1926). “Dues vegades he viscut a Mallorca i el meu record d’ella és límpid i quiet, unes bones reunions amb els amics, una caminada matinera que començà a Valldemossa i es cansà a Palma, una al·lota rossa i daurada de qui vaig estar enamorat tal vegada i a qui no li ho vaig dir mai, uns dies llargs encalmant-se en el càlcul de les platges”.

A Palma, el 1919, els Borges s’instal·laren al desaparegut hotel Continental, al carrer de Sant Miquel. La mare, conta el biògraf Marcos-Ricardo Barnatán ( Borges, biografia total ), “sempre en recordà la gran terrassa plena de malves i la veïna església de Sant Miquel que fou mesquita, i que ella com a catòlica havia visitat en moltes ocasions”. El periodista i escriptor Carlos Coco Meneses calcula que aquelles dues visites es dugueren a terme d’abril a setembre del 1919, i la més llarga i millor coneguda, del maig del 1920 al febrer del 1921. La primera es completà amb un mes a Eivissa. Norah pintà un fresc a la pensió que els albergà a Valldemossa, actualment al Museu Es Baluard; el seu futur home i capdavanter de l’ultraisme, Guillermo de la Torre, vingué a Mallorca el 1920.

Georgie, com li deien en família, continuà la seva formació: “Vaig continuar aprenent llatí, ara sota la tutela d’un capellà, que em va contar que com que la seva pròpia imaginació bastava per a les seves necessitats, mai no va intentar llegir una novel·la”. I gaudia de la platja: “Record haver sorprès els mallorquins amb les meves habilitats de nedador. Vaig aprendre a nedar en rius ràpids com l’Uruguai i el Roine, mentre que els mallorquins estan acostumats a una mar quieta i sense ones”.

Establí una amistat molt estreta amb Jacob Sureda (1901-1935), dos anys més jove que ell, de la família propietària del palau del rei Sanç, a la Cartoixa de Valldemossa, que ja havia acollit Rubén Darío. Fill de la pintora Pilar Muntaner, patia tuberculosi, publicà un llibre de poemes, El prestidigitador de los cinco sentidos, abandonà la literatura per les arts plàstiques i va morir a 34 anys. Valldemossa, “una aldea dalt dels turons”, diu Borges, fou la segona llar de l’argentí. Sovint hi varen anar, ell i els seus familiars.

L’enamorada a Mallorca

Segons Meneses, la germana de Jacob Sureda, Elvira, que va morir el 1922, era l’“al·lota rossa i daurada” de qui Borges es va enamorar. Així es desprèn de les cartes a Jacob: “Cap a tu (I cap a Elvira!) s’arremolinen colpejant-se amb les ales les salutacions més fervoroses”. “Els meus respectes als teus. Davant Elvira, les meves salutacions agenollades”.

La complicitat entre Borges i Sureda queda reflectida en les cartes del primer al segon, que continuaren després de la partida de l’argentí i fins al 1926. S’afegiren a la colla d’amics Joan Alomar, poeta i periodista, fill del polític i escriptor Gabriel Alomar, i Miquel Àngel Colomar, també periodista i poeta, a més de dibuixant. Així mateix va conèixer “a la barberia un al·lot Moll -mentalitat efusiva i gesticulant-”, relata. Era Josep Lluís Moll, després actor a Hollywood i intèrpret a Ciutadà Kane, amb el pseudònim de Fortunio Bonanova.

La partida de Mallorca

Borges, apunta Meneses, “se sent, sens dubte, molt feliç de ser a Mallorca i de tenir aquestes amistats”. El Café de los Artistas al Born, l’hotel Alhambra -on ara és l’Hort del Rei-, el bordell Casa Elena -al qual dedicà un text- i el Cercle Mallorquí -actual Parlament, a Palau Reial- varen ser escenaris dels seus periples. “Gresques, discussions estètiques, infusions d’alcohol, temptatives a la mesa de joc del Cercle, expansions verbals i obsoletes...”, descriu ell mateix. El presentaren també a Joan Alcover.

Sureda, Borges i Alomar són els autors del Manifiesto del Ultra, que signà també Fortunio Bonanova -ja amb aquest nom-, publicat a la revista Baleares el 15 de febrer de 1921: “Els ultraistes han existit sempre: són els que, avançant-se a la seva era, han aportat al món aspectes i expressions noves”. Era la culminació d’una polèmica -certament, elitista- avivada per les crítiques als joves poetes en la premsa mallorquina. Els tres amics ja havien signat una rèplica, pocs dies abans, a Última Hora, com Dagesmar (darreres síl·labes dels seus llinatges). “Tenim l’avantatge que el nostre enemic es pren segurament molt seriosament l’assumpte, i nosaltres no”, escriu Borges a Sureda.

De la producció de Borges a Mallorca destaca el seu poema ‘Catedral’, aparegut al Baleares : “La catedral és un avió de pedra / que pugna per trencar les mil amarres / que l’empresonen”. Alguns dels seus textos els recuperà, modificats, per al seu poemari Fervor de Buenos Aires, del 1923. Probablement “n’hi havia alguns més que va destruir poc abans de partir a l’Argentina”, suposa Meneses.

“Dimecres me’n vaig, m’esqueix”, escriu a Jacob Sureda. “Aquesta malenconia de l’adeu no m’ha deixat (...) Davant la imminència de la meva partida, Palma és ja una cosa fluixa i desdibuixada que se m’escapa entre els dits”. Tornaria, ja gran, famós i amb la seva esposa, Maria Kodama. Però aquest ja és un altre Borges...