6 llibres imperdibles de John le Carré

BarcelonaJohn le Carré, el mestre de la novel·la d'espies, va morir dissabte a la nit als 89 anys, segons ha transcendit aquest diumenge al vespre. Deixa un llegat de 25 novel·les i unes memòries. Recuperem alguns dels seus títols clau.

L’espia que tornava del fred, 1963

La tercera novel·la i la que va catapultar a l'èxit John le Carré amb un espia bregat en l’època més dura de l’espionatge, la Guerra Freda. Considerada una de les grans obres d'espionatge de tots els temps, hi explica com l'espia anglès Alec Leamas que pretén fer caure el cap del contraespionatge alemany. Le Carré va escriure el llibre quan era un funcionari d’intel·ligència amb la tapadora de diplomàtic a l’ambaixada britànica a Bonn. Escriure era el seu secret.

El talp, 1974

El seu personatge més popular, que ja apareixia a L’espia que tornava… i que serà central en cinc novel·les, George Smiley, oficial dels serveis secrets MI6 (que ell anomena 'the circus'), aquí té l’encàrrec de descobrir l’agent doble soviètic infiltrat al servei britànic. Una novel·la que, com moltes altres de Le Carré, es va convertir en una pel·lícula, un thriller s'espionatge amb Gary Oldman i Colin Firth. Aquest llibre consolida el seu èxit com a escriptor, i conforma una trilogia amb The Honourable Schoolboy (1977) i La gent de Smiley (1979).

L’infiltrat, 1993

La seva primera novel·la posterior a la Guerra Freda. Una operació encoberta per enderrocar a un gran comerciant internacional d’armes, que utilitza les pràctiques més cruels dels dies més foscos de la Guerra Freda. Un infiltrat hi arriscarà la vida.

Un espia perfecte, 1986

Una altra de les novel·les més aclamades per la crítica i els lectors. Magnus Pym, un agent del servei secret britànic desapareix sense deixar rastre, i espies anglesos, americans i txecs comencen una recerca. En aquest llibre Le Carré ret comptes, a través d'una carta al fill de Pym, de les raons i les responsabilitats de ser un espia.

Volar en cercles, 2016

Les memòries d’un dels escriptors de més èxit de l’últim mig segle. Hi explica el seu rol d’espia i el malestar que van causar les primeres novel·les, però sobretot anècdotes fantàstiques sobre polítics, escriptors i estrelles de Hollywood, això sí, sense exposar-se del tot a ell mateix ni cap detall de les seves operacions reals.

El llegat dels espies, 2017

La novel·la més recent que recuperava el personatge de Smiley, i trames de L'espia... i d'El talp, de nou en l'Europa tensada per la Guerra Freda. Un trencaclosques amb moltes capes a partir de la demanda dels fills de Leamas i Gold als serveis secrets britànics. Un Le Carré menor, però als seus 88 anys, la demostració que la seva és una de les grans plomes de la literatura popular contemporània. Quan la va presentar assegurava que ja estava escrivint la següent. Aviat sabrem si podrem gaudir encara d'un llibre pòstum.