Lleis pendents i l’agenda de Palma 2031: els grans reptes de l’any
El futur de Gesa i la reactivació de la Caixa de Música seran alguns dels eixos que marcaran l’actualitat dels propers mesos
PalmaPer molt que vulguem negar-nos-hi, som molts els que aprofitam l’arribada de l’any nou per fer un llistat, sigui involuntari o meditat, el deixem per escrit o el duguem dins el cap, de propostes de millora i de projectes pendents. Una part important dels que cauen en la temptació de prendre’n nota, en tot cas, els obliden abans d’haver acabat el primer mes de l’any nou, mentre que n’hi ha que aconsegueixen reunir l’empenta necessària per a dur-los a terme i tenir-los presents en tot moment. En l’àmbit de la cultura són nombroses les qüestions pendents a les Balears, algunes estructurals i altres més anecdòtiques i singulars. Entre les primeres, n’hi ha un grapat que s’hauran de resoldre al llarg del 2026. Aquests són els principals reptes en l’àmbit de la cultura a l’horitzó de l’any que acaba de començar.
La llei d’indústries culturals
Quan fa set anys de la creació de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), encara queda pendent l’aprovació de l’esperada llei d’indústries culturals que, segons fonts de la conselleria de Turisme, Cultura i Esports, es troba “pràcticament acabada, a l’espera de passar pel Parlament”. Es tracta d’una regulació autonòmica que pretén establir un marc normatiu i delimitar les polítiques públiques de suport a les empreses culturals, les quals, en primer lloc, haurà de definir aquesta mateixa llei. De fet, un dels primers elements d’interès de la norma és la creació del Registre d’Indústries Culturals i Creatives de les Illes Balears. Segons la darrera edició de l’Anuari d’Estadístiques Culturals, publicat pel Ministeri de Cultura de novembre del 2025, l’any 2024 hi havia 5.807 empreses culturals a les Balears, més del doble de les comptabilitzades deu anys abans –2.595 l’any 2014, segons el mateix informe. Totes elles s’han trobat fins ara a l’espera d’una normativa específica que podria convertir-se en realitat els primers mesos del 2026.
“D’ençà de l’arribada de Diana de la Cuadra a l’ICIB hi ha hagut un canvi molt gros”, comparteix un productor i director amb més de 20 anys d’experiència. “No només en l’àmbit de resolució de les ajudes, sinó també de suport, implicació i promoció del sector. Es fan coses que ens beneficien a tots i que ajuden a crear indústria”, afegeix. El pròxim març farà dos anys de l’arribada de l’actual directora a la institució i l’aprovació d’aquesta norma tan esperada per al sector seria una de les fites més importants impulsades per aquest organisme. Creat a finals del 2018, l’ICIB resseguia enfortir el sector cultural i impulsar-ne la professionalització i dinamització, si bé durant les seves primeres etapes d’existència semblava que aquests objectius no acabaven d’arribar a bon port i l’ICIB “més que ajudar, de vegades obstaculitzava”, com ho va resumir el president de l’Associació de Productors de les Illes Balears, Kiko Domínguez, en declaracions a l’ARA Balears.
Els darrers mesos s’ha presentat la nova imatge de l’ICIB i d’un dels principals organismes que en formen part, la Illes Balears Film Comission. Els dos organismes varen estrenar l’octubre una nova pàgina web que és, a la fi, accessible, útil i que s’ha mantingut activa, almanco fins ara. També s’ha posat en marxa un mapa de subvencions que aplega les convocatòries públiques de l’Arxipèlag i permet destriar-les per categories, territoris i administracions. Així, l’aprovació de la llei d’indústries culturals podria confirmar l’ICIB com un dels principals agents estratègics del sector.
Reivindicacions dels arqueòlegs
Entre els grans anuncis que molt probablement arribaran a les Balears durant el 2026 en matèria d’arqueologia s’hi troben l’extracció del derelicte de les Fontanelles –s’ha anat preparant els darrers mesos amb la convocatòria d’unes jornades destinades a explorar-ne i valorar-ne el procés, com també amb l’estrena d’un documental– i la posada en marxa del Centre d’Arqueologia de Mallorca, que el Consell de Mallorca pretén construir dins el jaciment de Pol·lèntia. La institució insular havia organitzat una presentació inicial del centre a la premsa, però es va anul·lar i no s’ha tornat a convocar a hores d’ara. Tanmateix, diversos arqueòlegs consultats remarquen que les prioritats són unes altres per a ells. “No acab d’entendre això de treure el vaixell de les Fontanelles per parts, perquè la conservació no ho justifica, més quan el de les Llumetes de Portocristo està en situació similar i es pot conservar in situ. El Centre d’Arqueologia de Mallorca podria ser més el gran tema que voldrà moure el Consell durant el 2026, si bé crec que, per a una millor gestió, seria molt millor tenir un altre arqueòleg al Consell o dos o tres més al Museu de Mallorca”, comparteix un professional de l’arqueologia que demana no ser identificat.
Segons aquest expert, una de les qüestions més importants per al sector enguany serà la resolució del conflicte a Rafal Rubí (Menorca). Es tracta d’unes obres a la carretera entre Maó i Alaior que, després d’anys aturades, el Consell insular vol reprendre i que significarien dur a terme una rotonda de doble nivell a poca distància de les navetes de Rafal Rubí. La Unesco s’hi ha posicionat i n’ha demanat la paralització, i ha convidat els responsables a cercar alternatives manco impactants. Una vegada s’ha confirmat que el Consell feia comptes tirar endavant amb l’argument de la seguretat viària, més de cent professionals d’arreu d’Espanya han signat un manifest per demanar que no es reprengui el projecte.
L’agenda de Palma 2031
Després de dotze mesos de parlar de la candidatura de Palma a Capital Europea de la Cultura l’any 2031, Cort haurà de posar fil a l’agulla al projecte el 2026 i donar-ne a conèixer els ingredients específics, a més d’establir les bases per dur-los a terme. L’objectiu és assolir la transformació de Ciutat a través de la cultura, però a hores d’ara la informació sobre com, amb qui i d’acord amb què es podrà dur a terme encara és un gran interrogant.
A més, la tensió entre l’Ajuntament de Palma i el sector de les arts escèniques continua en augment, com va quedar palès al ple del 18 de desembre. Llavors, el regidor de Cultura, Javier Bonet, va qualificar els membres de les entitats –gairebé totes les relacionades amb l’escena de les Balears– de “covards”, una escena que es va produir després d’un comunicat on els representants del sector anunciaven la ruptura de relacions amb Cort. “Semblen més preocupats a guanyar doblers directament que a defensar el sector que representen”, els va etzibar Bonet quan un representant d’aquestes entitats –l’Associació de Dramaturgs, la d’Actors i Actrius i Illescena, la de productores, entre d’altres– intervingué per explicar les “situacions incòmodes viscudes amb el departament de Cultura” i reclamar “diàleg i transparència en la gestió cultural”.
Al marge del sector escènic, la candidatura inclou una sèrie de projectes en diferents fases d’execució que l’actual equip de govern, encapçalat pel batle Jaime Martínez, considera fonamentals per assolir l’objectiu de la capitalitat. El primer és la transformació de l’edifici de Gesa, que Cort va adquirir el febrer del 2025. La intenció és que les obres comencin enguany i ja s’ha obert el termini per presentar projectes per convertir aquest immoble, dissenyat per Josep Ferragut, en un centre cultural i d’ús administratiu –el termini acaba l’abril. Martínez va anunciar que es destinaran 100 milions d’euros a les obres i que l’edifici allotgi l’Institut Municipal d’Art, una biblioteca i una mediateca públiques, a més de l’arxiu municipal i la seu del Palma Culture & Innovation Bay.
El 2026 també començaran, si no hi ha res de nou, les obres de la plaça Major de Palma, basades en el projecte presentat per Barceló Balanzó Arquitectes i Scop Arquitectura i Paisatge, guanyadors del concurs engegat fa poc més d’un any. S’invertiran 21 milions d’euros en la rehabilitació d’aquest històric espai, que acollirà el nou Centre d’Interpretació de Ciutat. No en serà l’únic que s’inaugurarà en els pròxims anys a Palma. S’espera que a principis del 2026 tornin a obrir les portes les torres del Temple, dedicades a l’època medieval i els sistemes defensius. Bastant més endavant serà quan es pugui accedir a Can Serra, que acollirà un museu d’història de Palma, si bé ara mateix encara no hi ha informació sobre terminis ni continguts.
La Caixa de Música
El futur de la Caixa de Música, espai destinat a convertir-se en la seu de la Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears i a acollir-ne assajos, actuacions i tràmits administratius, depèn dels avenços que s’hi facin durant el 2026. Una dècada després, l’inici del projecte –va començar quan l’Ajuntament de Palma, liderat llavors per José Hila, va cedir el solar on s’ha d’ubicar– les obres han estat aturades durant més de dos anys i no ha estat fins fa escasses setmanes –el 17 de desembre– que s’han tornat a adjudicar, amb un import de més de 7 milions d’euros. La durada prevista de les intervencions serà de 14 mesos, així que, si no hi ha pus entrebancs, aquesta llar tan reclamada per a la Simfònica podria ser una realitat a principis del 2027. A la nota publicada pel Govern per anunciar la recent adjudicació de les obres, per cert, es parla d’una “fita important perquè les Illes Balears siguin el principal referent per a la difusió internacional d’atracció cultural lligada al turisme”.
