L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona explica l'arribada dels "retratistes" a la ciutat

...]

'Retratos fotográficos de grandes tamaños, en daguerreotipia, de relieve para estereoscopos, con estuches, retratos para brazaletes, alfileres de pecho, petacas. etc. Con colorido desde el precio de 20 reales'. És l'anunci del retratista Manel Moliné cap al 1840 al 'Diario de Barcelona'. A mitjans del segle XIX, els estudis de retratista van començar a proliferar a l'entorn de les Rambles de la capital catalana. 'El daguerreotip. L'inici de la fotografia', que es podrà veure a partir del 13 de novembre i fins el 28 de febrer del 2015, a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona explica com, fa 175 anys, va arribar la primera tècnica fotogràfica a la ciutat.

L'exposició mostra daguerreotips i eines d'aquella primera època. "Es podrà veure la col·lecció municipal de daguerreotips i la primera càmera, que ens ha prestat la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona. Està intacte i també conserva l'equip de material de laboratori", assegura el responsable de l'Arxiu Fotogràfic, Jordi Serchs. Amb aquesta càmera, a pla de Palau, es va 'disparar' la primera fotografia a Espanya. Els visitants podran veure com els primers retratistes, des de Napoleon, Albareda i Franck, fins a Wigle, passant per Lorichon i Munné, van immortalitzar ciutadans anònims.

Al principi, aquests nous professionals, van rebre varis noms: daguerreotipista, retratista, fotògraf, fotògraf-pintor, fotògraf-retratista, fotògraf industrial i finalment fotògraf-artista. "A través de publicacions i la premsa de l'època explicarem què va significar per la ciutadania l'arribada d'aquests 'artefactes' a la ciutat", detalla Serchs.

Al principi, la fotografia era més un nou avenç científic que no pas un art. Al 1864, per exemple, 'El Lloyd Español' publicava: "D'operació mecànica, ha passat la fotografia a formar part de l'art de la pintura. Ja no pot considerar-se els fotògrafs com a simples industrials, doncs entre ells n'hi ha que han arribat molt amunt".

Entre els daguerreotips de l'exposició hi ha gran diversitat de presentacions: capses amb pells gofrades, marcs de guix pintat, capsetes ovalades, folrades amb vellut o teles, o daguerreotips col·locats en senzills marcs de paper. A l'Arxiu Fotogràfic també es mostrarà una incorporació del 2010: el fons de la família Blanxart de Sant Joan de les Abadesses. El laboratori d'aquesta família conté: la caixa de fusta on es guarda l'utillatge amb diversos daguerreotips, una càmera de caixó lliscant, amb el seu suport pel trespeus, dos xassís amb els seus adaptadors i estris pel poliment de plaques i, fins i tot, pigments per l'acoloriment dels daguerreotips. "Segurament la família va adquirir l'equip a París i no el devia fer servir gaire, perquè no es van dedicar a la fotografia", reflexiona Serchs.